by dol | des. 21, 2015
Ara, arriba aquella època especial de calidesa, on és bo aturar-se a l’igual que ho fa la natura, reposar i reflexionar, és moment de fer balanç, de compartir d’escoltar. De sentir el retrobament amb un mateix.
Alhora és temps de renaixement, de nous propòsits, d’instants de l’any on celebrarem el bo i millor, el més preuat i tornarem a començar un altre cicle vital.
Un anhel per a mi és desitjar-vos a tots i totes un Bon Nadal, que la vostra vida estigui plena d’oportunitats per créixer, aprendre i comprendre.
Però no per a tothom serà així, aquests dies de Nadal, hi haurà moltes famílies desfetes pel dolor, amb una allau d’emocions engoixants.
Per algunes famílies, (moltes d’elles no les coneixo ), seran dies d’alliberar llàgrimes, fruit de la nostàlgia, l’absència i els records.
D’altres, tenen cara i nom, i han compartit amb mi, el seu dolor, m’han obert els seus cors i hem abraçat l’anima, a totes elles, el meu profund agraïment.
Per a totes aquestes families en Dol, el meu present són unes espurnes de llums de colors per poder considerar aquests dies.
- Sentir dins nostre, que ell@ està present en tot allò que fem, que vivim, que sentim, és a dir en el nostre dia a dia.
- Percebre com els records van i venen, però ens regalen la possibilitat de noves estones de vida que varem compartir!!
- Observar la vida, des d’una perspectiva diferent, apreciar la subtilesa d’un regal preciós, ple d’amor, que en forma de senyal ens arriba a les nostres vides i que nosaltres anomenem casualitats
Que la llum de l’estel ens acompanyi. Bon Nadal.
by dol | des. 12, 2015
Que hi ha després? On anem?
Us recomano aquest conte de la Doctora Lugán Comas. Metgessa anestesista especialitzada en cirurgia cardíaca, que va explicar en el programa Millenium. Un conte magnífic, i curtet, que tot seguit us relato:
Hi ha vida després del Naixement?
L’Arnau i la Núria són una parella de bessons que estan al ventre de la mare, i un li diu a l’altre:
Arnau: “Que bé que vivim aquí oi?. Tu creus que sempre estarem aquí? Hi ha alguna cosa després del naixement?”
Núria: “Doncs clar que si , ens estem preparant pel que en realitat és el naixement, que és la vida.
Arnau: “I com serà aquesta vida?”
Núria: “Bé, potser passarem per un túnel per anar a un lloc millor, potser hi haurà molta més llum, potser podrem fins i tot, menjar per la boca i caminar amb els peus”.
Arnau: Però que dius!! Ximple!! Això és impossible. Com menjarem per la boca si ens alimentem pel cordó umbilical, i caminar? Si el cordó aquest no dona per més!!
Núria: I que? això no vol dir que no pugui ser. Jo si ho crec.
Arnau: No ha vingut pas ningú del més enllà a dir-nos que això és possible, oi? Doncs jo no ho crec.
Núria: “I podrem veure a la mare”
Arnau: Mare? Qui és mare?
Núria: Tu, no has sentit mai la seva veu? No has sentit mai una musica rítmica de fons? No has escoltat en moments que estàvem moguts o inquiets, que una mà ens protegia i cuidava?
Arnau: No, no. Això no és possible.!!
Núria: Mare, és allò on hem nascut, creixem i ens desenvolupem i on tenim el nostre ser.
Núria: Per això jo crec que si, que hi ha vida després del naixement.
Arnau: Doncs, jo no. No pot ser, perquè no ho he vist.
Fi.
Que en penseu vosaltres? Hi ha vida després del naixement?
I després de la mort?
Espero que us hagi agradat. Fins la propera!!
by dol | nov. 9, 2015
Ens ensenyen que els diners, el poder, el prestigi, les possessions materials, els estudis, els coneixements acadèmics són el més important, d’una rellevància vital, fins i tot, a vegades, el motor de les nostres vides.
Ens ensenyen que per ser feliç hem d’aconseguir que la societat ens reconeixi i ens respecti, que la feblesa no està ben vista i que tot ha de ser rapit, no tenim paciència i vivim la vida amb pressa.
Hi ha molt d’amor al nostre voltant, però estem massa ocupats per adonar-nos, no hi ha calma, assossec per apreciar-ho, per sentir-ho!!!
Pressa, rapidesa..per a què? Per arribar a on? no és una cursa, sinó un viatge cap a la llum d’una consciència interna d’una intuïció que tots tenim, però que està enterbolida pel dia a dia.
Podriem contestar afirmativament la pregunta següent?
“Si em moris avui, estaria satisfet amb la meva vida”?
Hi ha persones que quan s’acosta l’hora de morir, lamenten no haver viscut, o bé, no haver lluitat pels seus somiïs, de no haber dit t’estimo, d’haver treballat massa… Com vivim la vida? Hi ha vida abans de la mor?
En morir no ens emportarem cap possessió, només ens endurem els nostres actes, les nostres obres, l’amor que hagi en el nostre cor, l’amor és una energia d’increïble poder i força i cal recordar que tots estem fets d’aquesta energia que ho avarca tot.
Pensa en aquestes preguntes?
Escolta el silenci dins teu, mira les coses amb uns altres ulls, viatge al teu interior allà hi ha la teva verdadera saviesa, no hi ha res que tu no sàpigues, només cal escoltar i deixar parlar el teu cor, alinea’l amb la teva ment, pensa i actua en la mateixa harmonia. Tot és transitori no t’aferris a res.
Atura’t, adona’t que tot passa aquí, ara, que del que és tracte és de viure el present, d’adonar-nos de la bellesa i de l’amor, de totes les coses i persones del nostre entorn de la nostra saviesa interior.
L’amor és energia en estat pur, nosaltres, som AMOR.
by dol | oct. 29, 2015
És complicat d’explicar buf..no sé? com dir-ho, no puc, no puc més, em costa molt i molt …..el cos, el cor, el cap, tot em fa mal i l’anima també.
Abans,..tot estava bé, (suspira) res d’això no hagués tingut cap importància,… però ara…. tot em costa tant, el cap està ennuvolat, i estic cansada de tant plorar,… no penso amb claredat.
Decidir qualsevol cosa se’n fa complicat, la cosa més simple s’ha tornat problemàtica, no vull fer res, res!!!! que facin el que vulguin!!! Només deixeu-me tranquil·la, tot més igual, que el món s’ensorri i deixi de fer soroll.
En realitat no vull estar bé!! vull sentir dolor!!! tot plegat és una mena de càstig? Pregunto, que he fet jo?
Estic ensorrada, estic en la puta misèria!! Crido, cerco respostes i no hi ha res!!. Perquè!!! Perquè !!On està? Està bé?
No vull viure, no vull res, deixeu-me plorar i recollir-me en el meu dolor. Ningú pot tornar-me’l, doncs llavors!! no cal fer res, que es pari el món.
Qui pot ajudar-me? A què pot ajudar-me?
(Fragment d’una conversa, en procés de dol.)
En aquell moment de foscor una mà amiga que em va acompanyar al Terapeuta de Dol.
Allà vaig aprendre moltíssim de la mort i en conseqüència de la vida. Certament ningú em va tornar al meu fill, però si que reconforta tenir un espai de dol on poder conversar, cridar, exclamar, plorar, dir tot allò que no hagués dit mai a ningú, deixar anar. Un espai periòdic on poder atendre tot el dolor.
Vam parlar moltíssim sobre tot plegat i això va servir, perquè el meu dolor no enquistes, no és quedes tancat dins meu i em conduís cap un mal pitjor, o a una malaltia física.
Realment va ser alliberador i sanador sempre estaré agraïda a la meva Terapeuta Dol i en aquell espai, que va significar la meva transformació personal.
Per això et recomano que facis l’esforç, per tu, per tots aquells que t’estimen i per ell o ella, vine a Dol Penedès, no tens res a perdre, no tens cap compromís amb mi, jo només t’acompanyaré.
Dol Penedès, és un espai de dol, és alliberador, és un espai on poder parlar d’aquella persona tant especial, és l’espai per honrar-lo a ell o a ella, alhora que et vas sanant emocionalment i vas aprenent a viure de nou.
I recorda, mica en mica aniràs vivint i aquest fet no és deshonrar el seu record, deixar de sentir dolor no vol dir oblidar, mai oblidaràs.. perquè oblidar és impossible, només vol dir; tenir sempre el seu record en la memòria serena, tranquil·la i en pau espiritual.
Que la llum de l’univers t’acompanyi en el teu camí.
Anna Cuixeres
Terapeuta de Dol Penedès.
by dol | oct. 21, 2015
És un honor compartir i alhora una gran responsabilitat acompanyar i sostenir el dolor d’un altre persona, és una oportunitat per nosaltres de creixement i aprenentatge.
Les persones necessitem compartir el patiment, el dolor i les emocions, una societat que viu d’esquenes a la mort, en realitat viu d’esquenes a la vida.
En el nostre país el que predomina és, l’ocultació i l’evitació, doncs està basat en la por. El silenci que l’envolta és una de les principals dificultats en tots els processos.
En altres països com Anglaterra, Alemanya, Estat Units, etc., les teràpies d’acompanyament al Dolor, formen part de la vida dels seus habitants amb total normalitat.
Al davant d’una persona en pèrdua o dol, ens sentirem desbordats, com actuar? que dir?, ens apareixeran un munt de dubtes.
És convenient valorar cada cas i cada persona, amb la seva capacitat per enfrontar les pèrdues, la mort, les seves experiències anteriors, etc..
Si afegim que, potser amb la millor de les mostres intencions, pretenem ajudar i el nostre objectiu és trobar-hi una solució a un problema irresoluble, sentirem el fracàs, la impotència i la frustració arribant a la deducció que no podem fer res per ajudar.
L’objectiu no és ajudar, ni resoldre, doncs malauradament no està al nostre abast, poder-hi fer res, sinó acompanyar. Com? Doncs amb la nostra simple presencia, sentint i acollint el dolor de l’altre des del nostre cor, si tens la facultat de sentir i estar, sabràs que dir i que fer, pots preguntar per exemple? Com estàs avui ? o He estat pensant amb tu! Com et va?
Cal ser molt respectuós i tenir molta consideració amb allò que fem, o diem, no serveix per res, dir paraules buides, ja que la persona continua patint i el seu ésser estimat continua mort, o seu l’òrgan o la seva malaltia continua igual.
Que no hem de dir mai!! Paraules buides: Ja veuràs com el temps ho cura tot…truca’m si em necessites, no ploris més, sigues valent/a, ser com et sents, animat, el temps cura les ferides, etc.
(El temps no cura res, si no som nosaltres el que fem alguna cosa. Les ferides d’una pèrdua costen de cicatritzar i el treball del dol és sempre un procés actiu i no passiu com suggereix aquesta frase.)
Ajudar a buscar els recursos propis necessaris: fortaleses, experiències vitals, valors, etc. per tal de connectar amb el dolor que la situació genera.
La persona que acompanya, pot oferir un boci de llum, dedicar-li temps, el temps necessari per escoltar, ser pacient, compartir records, un subtil contacte físic adequat, una abraçada o bé un silenci quan fallin les paraules.
El Dol no és una malaltia, és la resposta natural a la pèrdua de qualsevol forma, o, a la mort d’un ésser estimat, però en alguns casos, no fer el procés de Dol adequadament, si que ens pot dur a una malaltia.
És un procés únic i complex que afecta la totalitat de la persona a nivell físic, emocional, mental i espiritual (Holístic)
by dol | oct. 20, 2015
La Mort, la volem sentir suficientment allunyada de nosaltres, parlar de la mort o, fins i tot, pensar-hi, ens genera dolor i ansietat. Enfrontar-se a ella, és una experiència per la qual no estem preparats ni entrenats, malgrat ser un fet ineludible de la vida, que pot precipitar-se en qualsevol moment.
En el cicle de la vida, la natura, ens mostra en cada època de l’any, que res és per sempre, que tot canvia i es transforma.
En la nostra societat, és difícil acceptar la mort com un fet natural, que malauradament succeeix tots els dies i que forma part intrínseca de tots nosaltres, ens costa admetre que tot allò que neix, també mor.
Tragèdies que malauradament succeeixen a diari en forma d’accidents de tots tipus. Són morts traumàtiques, que ens commocionen i ens apropen en aquesta realitat, i ens mostren amb tota la seva crueltat que som vulnerables i fràgils a qualsevol edat.
Aquestes morts inesperades, abruptes, a vegades individuals, a vegades col·lectives, fan truncar les vides i les il.lusions de les famílies, es desplomen els valors d’allò que creiem important i ens mostren la vida despullada tal i com és, ens fa conscients que ningú és etern, malgrat en el nostre dia a dia creiem que tot és per sempre.
Quan aquests fets succeeixen, fan que l’impacte familiar i social sigui més traumàtic, i és, en aquests moments, quan pensem en la mort i amb la nostra vulnerabilitat, i ens assalten els sentiments de ràbia i impotència, indignació, incredulitat, etc., compartit per la majoria de la nostra família i societat.
El Shock i la tristesa dels familiars, comporta moments molt intensos i excepcionals de gran complexitat.
A totes aquelles persones que en aquests moments es trobin en aquesta situació tràgica, el meu més sentit condol i el màxim respecte i compassió per a tots ells, en el transit del seu dolor.
Des de la meva humil ànima suggerir-los que es deixin acompanyar per professionals del Dol, els quals els oferiran un bri de llum per poder prosseguir en aquest difícil camí que malauradament hauran de transitar.
I espiritualment per a tots aquells que ja no hi són, que la llum els acompanyi en la seva transformació.
.
