CORATGE I SAVIESA D’UNA MARE
La Margarida va perdre la seva filla al desembre del 2023. La Lali tenia 51 anys, vivia sola a Anglaterra, immersa en la seva feina. No tenia fills.
El dolor de la pèrdua d’un fill sempre és ferotge, descarnada i cruel. La Margarida ho sap molt bé. Quan la seva filla, Lali va emmalaltir, la Margarida va córrer al seu costat, allà durant molt de temps, va fer tot el que havia de fer cuidant a la seva filla amorosament. Però el més increïble de tot, és que ho va fer sola, en un país en el qual no comprenia l’idioma, amb una filla amb una malaltia molt greu, als 75 anys i entremig una pandèmia. Finalment i altre cop gràcies al coratge i l’empenta de la Margarida, la Lali va ser traslladada a Catalunya on moria a finals de desembre del 2022.
Ara, la Margarida està cruixida i aixafada per la soledat i el dolor actual, però sap rebregar el dolor, esmicolar-lo i cuidar-se les ferides. És una dona admirable i tal com diu ella sempre: ”La vida és un misteri” però ningú com ella sap gestionar aquest misteri amb tanta saviesa i comprensió del que vol dir viure.
M’ha donat permís perquè us parli d’ella i li estic immensament agraïda per deixar-me compartir amb tots vosaltres un bocinet d’aquesta gran dona, amb una resiliència indiscutible. Tot seguit la Margarida li escriu una carta a la Lali. En ella podreu observar una carta senzilla, emotiva i plena d’amor d’una mare a la seva filla.
Tot seguit podreu llegir el final de l’exercici, la resposta de la Lali a la seva mare. Un recull de paraules que brollen del cor i qui sap, si arriben del més enllà, de la pols de les estrelles del univers.
Estimada Lali.
Fa temps que volia escriure una carta però de vegades les coses no son tan fàcils.
Recordes quan vas marxar a Anglaterra per primera vegada? Tu escrivies cada setmana i jo no em sentia capaç de contestar-te. Era un descuit meu, o ganes de no agafar el llapis, o el sentiment d’una mare veient que els fills marxen del niu. Fins que un dia em vas telefonar una mica enrabiada i vas dir: “Mama que no te’n recordes que tens una filla a Anglaterra?”
Tenies tota la raó, però aleshores jo sabia de tu. I ara veig com a mare que potser et vaig decebre. Tenia molta il·lusió de rebre les teves cartes i jo en aquell moment ja en tenia prou. Però ara ja fa temps que no se res de tu. Se que has fet un viatge molt més llarg i lluny que Anglaterra.
M’agradaria saber com et trobes, si has conegut altra gent? Estic segura que es una experiència nova per a tu, potser una altra vida? Un altre espai desconegut per nosaltres? Sigui com sigui, m’agradaria sentir la teva veu encara que fos de lluny, em sento sola i trista, la vida no és fàcil, i et trobo molt en falta.
Quan tu vivies a Anglaterra, passàvem mesos sense veure’ns, però sabia que et tenia molt a prop. Ara estic com perduda, com si el món hagués enfosquit, dono gràcies per tots aquests anys de vida que hem passat juntes gaudint de les coses meravelloses que la vida ens ha donat, no les oblidaré mai.
Lali, jo nomes vull que allà on estiguis siguis feliç i gaudeixis de tot el teu entorn. Si pots mai llegir aquestes lletres, serà meravellós per la teva mare, sinó, no pateixis, jo sempre estaré al teu costat, estimant-te amb silenci.
Se que tu ets molt valenta per tirar endavant sola, allà on estiguis no deixis mai el teu somriure.
Des d’aquí t`envio una abraçada i estic segura que un dia ens retrobarem de nou.
La teva estimada mare.
Margarita.
ESTIMADA MARE : la vida a vegades ens dona uns ensurts que no esperem. Aquesta terrible malaltia que hi ha en aquest món ens ha separat mare. Tu ara mateix, sé que plores i estàs molt trist. Vaig tenir la sort de tenir-te al meu costat i juntes vàrem començar un camí molt difícil. Vam plorar i riure fins el final.
Mare, jo tenia molta por de la mort. Sempre et repetia el mateix: mare no em vull mori. Però és una etapa de la vida que malauradament no s’hi pot fer res. Podíem passar uns quants anys més juntes però el destí ens ha fet una mala passada. Mare has de tirar endavant i no vull que estiguis trista i no ploris més per mi.
Jo estic en un espai de calma i de llum. Res és impossible, ple d’alegria i pau. És com si fos una nit d´estiu que ens agrada mirar els milers d’estels que brillen al cel amb silenci i sembla que et parlin. En aquell moment quedes absorta i meravellada del que ens dona la naturalesa i mires les muntanyes i sents alguns cants d’ocells que també ens volen acompanyar. És una màgia. Doncs jo vull que puguis entendre que la mort no és el final de la vida. És el començament d´un espai ple d’amor i d’una energia plena de tendresa inacabable.
Ja sé que no ens podem veure, però tu i jo sempre hem tingut força amb les coses de la vida. L’energia sempre ens farà costat. Estarem sempre juntes d’un altra manera.
Mare et vull dir: quan estiguis trista per les nits, surt al terrat i mira els estels que jo estaré amb ells i no et sentiràs mai sola. Serà una nova manera de reemprendre el camí de la nostra vida juntes.
La teva estimada filla,
Lali.
