by anna_dol | jul. 24, 2024
Què és la intel·ligència espiritual, la saviesa del cor?
Una xerrada existencial que no et deixarà indiferent!
La nostra manera de pensar i sentir, condiciona la nostra vida. Farem una breu pinzellada sobre com funciona la ment, els pensaments i les emocions. Parlarem del sentit de la nostra existència i de la mort.
Vine, t’esperen!!
by anna_dol | jul. 9, 2024
Hi ha moltes vides dins d’una mateixa vida, com aquelles nines russes, que estan una dins l’altre, per formar una sola nina. No hi ha una nina original, ni són diferents versions d’una mateixa nina, cap d’elles és complerta i cap d’elles em defineix, però totes elles, sóc “Jo”. Múltiples personalitats habiten en mi, interactuen i es barregen en un munt de rols i facetes, depenent del temps i del context en el que em trobo.
No em sento orgullosa de totes elles, però formen part de les meves llums i les meves ombres. No en rebutjo cap, totes elles han anat formant minuciosament qui sóc avui i han afavorit el meu aprenentatge, tant en els moments bons, com en les tragèdies, i en mil ferides més.
Avui, onze anys després, recordo amb tristor aquell 9 de juliol de 2013, dia en que moria el meu fill Jordi. A partir d’aquí, tot va canviar per sempre més. Aquell dia, és va enfonsar tot allò en el que crèiem i estimàvem i sobrevivíem al pitjor dia de les nostres vides.
La meva “Jo” més rebel, uns mesos abans, va regirar cel i terra en un últim intent desesperat de preservar-li la vida. Va ser una negació en tota regla, no podia sostenir el dolor d’aquella realitat. Però després de la mort va arribar la situació més complexa en tots els sentits.
Aquella “Jo” mare, va ser la més dura. Qüestionava severament aquella figura materna que té el deure de protegir i resguardar al fill/a, i m’interpel·lava i m’exigia perquès en un interrogatori sense fi. Jo malauradament no sabia, no tenia les respostes, perquè la vida m’havia canviat les preguntes. Van ser anys intensos de confusió i foscor on em vaig deixar el cor i se’m va fragmentar la vida.
En aquell procés va néixer una nova “Jo”, aquesta vegada més espiritual, que em protegia de la desesperació i em guiava a una nova manera d’entendre la vida. De la seva mà, afegeixo altres valors, aprenc els misteris de la mort i del més enllà. Aquests coneixements m’apropen a tu, Jordi, i em proporcionen tranquil·litat i benestar. Alhora, m’ofereix la possibilitat de compartir experiències i connexions amb noves persones que em mostren la seva ànima i dibuixen ales per emprendre el vol.
Aquelles matriusques, segueixen intercalant-se una dins l’altre, en aquest anar i tornar de canvi constant de la vida, i dintre d’aquesta vida, moltes altres vides. Unes marxen perquè la lliçó ha estat assolida, altres arriben amb l’encàrrec de nous aprenentatges, enfocs i estímuls.
Avui Jordi, sobrevolo les pors i segueixo teixint les ales. Celebro poder compartir la teva llum amb tota la meva essència, i sentir al meu costat aquelles persones que tu i jo ens estimem. Sempre amb tu.
T’estimem eternament, la teva família.