UNA IL.LUSIÓ DE 80 ANYS
Avui us vull parlar d’una historia d’amor, singular i bella. Els anomenaré Laia, i Jordi, per salvaguardar la seva intimitat.
La Laia va adreçar-se a la meva consulta, ara fa un temps, per demanar teràpia de dol per la mort d’una persona estimada . Era una noia, moderna, actual, feia goig i era agradable. Però la seva mirada era immensament trista, la vaig veure destrossada pel dolor, cansada, desconsolada, semblava que necessitava ajuda.
Va començar la seva historia nerviosa, no parava de tocar-se les mans, respirava ràpid, em va explicar que tenia un dolor molt profund. Em va explicar que estava separada i tenia dues filles.
Va continuar explicant-me que un dia, a la seva feina es va presentar una persona que canviaria radicalment la seva vida.
Era en Jordi, tots dos mantenien una bonica amistat, es coneixien, ell també estava separat i tenia fills. La Laia li explicava els seus assumptes i problemes, i en Jordi semblava entendre-la perfectament, tenien una connexió especial amb ella, la comprensió, les confidències, cada vegada van anar a més, i molt aviat serien mútues. Se sentien vinculats, fusionats, per una força misteriosa. La intuïció els deia que era una relació molt especial.
Amb el pas de temps es van enamorar profundament, no podien deixar de veure’s, de parlar-se, de comunicar-se, d’estar junts, hores i hores penjats del telèfon, amb una plenitud al cor que els omplia d’amor. Havien trobat allò que havien estat tants anys buscant, potser tota la vida, un amor incondicional.
La relació no podia seguir, es plantejava molts cops la Laia, però el seu cor l’empenyia a seguir, a sentir intensament tot aquell garbuix d’emocions, moltes vegades contradictòries. En el fons, sabia molt bé que ell, era la persona que la feia sentir, dona, viva, feliç i per sobre de tot, molt estimada, potser com mai s’havia sentit. No hi podia fer res, l’estimava amb tota la seva ànima.
Malauradament, hi havia una contratemps important que els retenia i els impedia el desig i ànsies de poder estar junts. Una diferència d’edat de més de trenta anys! En Jordi tenia 80 anys, ella, 46.
Un amor prohibit, ocult, es mostrava amb tot el seu esplendor, però la hipocresia de la nostra societat no els hi permetia estimar-se. El comentaris cruels embrutaven la relació plens d’estereotips com “Ella, va amb ell, pels diners” “Ell, va amb ella, perquè és jove” i tants d’altres que ja us podeu imaginar
Un amor prohibit, amagat de tothom, i només satisfet en estreta intimitat. Van continuar durant alguns anys més, fins que una desafortunada nit en Jordi va emmalaltir i va morir, les seves cendres reposen a Boi-Taüll.
La Laia actualment transita per al vida amb l’ànima en pena, amb un dolor immens que s’apodera d’ella cada dia, que li rebrega l’ànima, i que no pot compartir amb ningú, tret dels dies que tenim consulta.
Per a mi, no hi ha dubte, van ser i són, ànimes bessones, tenien, tenen, una connexió més enllà del normal i habitual. Capricis del univers, que no es poden negar i que t’impulsen amb una força insòlita i misteriosa a seguir el camí marcat.
Estic segura que fins el teu últim alè, recordaràs en Jordi, serà una cicatriu important que portaràs sempre, però primer caldrà drenar la ferida i cuidar-la minuciosament perquè tot el dolor i sofriment vagi guarint. T’acompanyaré en el teu camí de dol, plegades trobarem els recursos necessaris perquè tornis a brillar, i escoltis dins teu, tot allò que en Jordi et vol dir a cau d’orella.
Ella m’ha donat permís perquè avui comparteixi amb tots vosaltres la seva bonica historia d’amor i la carta que ella li va escriure quan ell va morir.
Gràcies per deixar-me compartir la teva historia! ♥️
” Dicen que la vida te va dando señales, a mi todas me llevaban a él.
Al principio me parecía imposible, pero por una vez pensé…. déjate llevar, porque no? Y acerté.
Me sentía cuidada, protegida, querida…me hacía sentir FELIZ, era mi ángel aquí en la tierra. Me decía que era una mujer valiente, maravillosa y una gran persona y que yo podía con todo, pero mi ángel se ha ido.
Con las ganas que tenia de vivir y yo de vivirla con él. Al destino le gusta jugar con nosotros, me decía, pero el destino nos tenía guardada una mala jugada. Le echo tanto de menos…. Nunca olvidare todo lo vivido, ni todo lo que aprendí de él.
Dicen que el amor más intenso se oculta detrás del silencio más profundo y es verdad. Todo comenzó con un simple mensaje y ahora tengo que aprender a vivir sin él y vivir con sus recuerdos.
Sé que desde donde esté me ayudará, me cuidará y me protegerá y yo desde aquí, lo tendré vivo en mi pensamiento y sobre todo en mi corazón.
Hay una frase de William Shakespeare que dice: “La vida es muy corta para amarte solo en una, prometo buscarte en la próxima vida “
Y eso es lo que yo haré. Se despidió de mí con un HASTA SIEMPRE yo me despido de el, con un HASTA PRONTO. Gracias por cruzarte en mi camino, gracias por ayudarme y sobre todo gracias, por hacerme FELIZ.”
PD. Te estaré esperando,
La teva nena.
