by dol | març 9, 2016
El dolor és un sentiment tant propi com les nostres vides, i dependrà molt de com vivim, com sentim, pensem, dels nostres valors etc.
Elisabeth Kübler Ross explica en els seus llibres cinc fases pel dolor del Dol: La negació, la ira, la negociació, l’acceptació (el dolor) i la transformació. Són part del nostre aprenentatge de vida desprès d’una pèrdua.
Però que no es tracta pas d’un camí recte i lineal, pel quan anem passant fases, no, no, més aviat es tracta d’un camí pedregós ple de revolts, canvis i oscil·lacions.
Continua explicant….
Però perquè hem de sentir tant de dolor per la mort d’un ésser estimat?
Doncs per dues raons:
La primera, perquè aquells que segueixin bé el procés del dol i el seu dolor, els ajudarà i podran continuar vivint amb serenitat i pau, vivint bé, perquè hauran entès el procés i en conseqüència el Dolor.
I la segona i més important, perquè el dolor és el procés de curació que segueix el cor, l’ànima i la ment; és el camí de retorn a la plenitud. No acostumem a considerar la seva energia guaridora i meravellosa.
El dolor transforma l’ànima trencada i ens condueix pel camí de l’evolució personal.
Però hi ha persones que eviten el Dolor?
Sense saber com portar el dolor, el que fan és evitar-lo, sense adonar-se’n, que el que fan, és evitar el mal que els hi produeix la pèrdua. Un dolor que els colpejarà igualment, tant se val que vulguin evitar-lo.
El dolor de la mort és invisible a l’ull que no hi està acostumat.
No ensenyem els nostres fills a tractar la mort. La gent no diu als seus fills “Així és com et cures després de la mort d’una persona estimada, així és com es fa un Dol”.
Quan acceptes la realitat de la pèrdua i et comences a fer preguntes, quan demanes ajuda, en aquell moment, estàs enfilant, sense saber-ho el procés de curació.
♥♥♥♥♥♥♥♥♥
Hi ha unes paraules de l’Oració de la Serenitat de Reinhold Niebuhr que potser ens poden ajudar a reflexionar. Sàvies paraules, diuen així:
Déu, concedeix-me la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, valentia per canviar les que puc i saviesa per reconèixer la diferencia. Vivint cada dia; gaudint cada moment; acceptant l’adversitat com el meu camí de pau.
by dol | febr. 3, 2016
Algunes coses del metge aleman Fritz Perls. Creador de la terapia Gestalt.
Oració Gestalt
“Jo sóc Jo
Tu ets Tu
Jo no estic en aquest món per complir les teves expectatives
Tu no estàs en aquest món per complir les meves.
Tu ets Tu
Jo sóc Jo.
Si en algun moment o en algun punt ens trobem
serà meravellós
Si no, no es pot evitar
Manco d’amor a mi mateix
Quan en l’intent de complaure’t em traeixo.
Manco d’amor a Tu
Quan intento que siguis com jo vull
En comptes d’acceptar-te com realment ets.
Tu ets Tu i Jo sóc Jo. ”
__________________________________________
Més coses …
“Sigues com tu ets, de manera que puguis veure qui ets i com ets.
Deixa per uns moments el que has de fer i descobreix el que realment fas.
Arrisca una mica si pots. Sent els teus propis sentiments. Digues les teves pròpies paraules. Pensa els teus propis pensaments.
Sigues el teu propi ésser. Descobreix.
Deixa que el pla per a tu, sorgeixi dins teu.”
by dol | gen. 21, 2016
En aquell moment de foscor, una mà amiga que em va acompanyar a Teràpia de Dol. Cada vegada que hi anava em sentia en pau, allà no hi havia pressa, el temps semblava aturar-se, em sentia acollida, estàvem soles en aquella sala, tant acollidora amb olor d’espígol.
Ella, m’omplia d’amor, de calidesa, de compassió. Estàvem dues hores i el preu era molt econòmic, per tant ,podia anar-hi cada setmana.
Era un espai on poder atendre tot el dolor de l’ànima. On sinó podia parlar de tot el que havia passat? de la mort? amb qui? Quan?Que passa quan mores?
Jo necessitava respostes, parlar-ne, necessitava algú, tenir un espai on poder deixar anar, conversar, cridar!!, exclamar!!, plorar!! dir tot allò que no hagués dit mai a ningú, i que un professional del Dol entengués, comprengués, escoltes i sobre tot sàpigues sostindré el dolor.
Allà vaig aprendre moltíssim de la mort i en conseqüència de la vida. Certament ningú em va tornar el meu amor, però si que reconfortava tenir aquelles converses sobre la vida i la mort.
Vam conversar moltíssim sobre tot plegat i això em va servir, perquè el dolor no, no és quedes crònic, reprimit, dins meu, i més endavant no ocasiones cap malaltia física.
Realment va ser alliberador i sanador sempre estaré agraïda a la meva Terapeuta de Dol, i en aquell espai, que va significar la meva transformació personal.
Ara, t’has convertit en la meva confessora de la vida, gracies Anna.
Escrit enviat a la consulta de Dol Penedès.
by dol | gen. 15, 2016
De cop en un instant per qualsevol detall, sembla que tot trontolla, com un sotrac, compte!! que perdem l’estabilitat i sense adonar-nos ens allunyem d’allò valuós.
És aleshores quan m’aturo i em regalo un instant per a mi, ple de vida, de quietud i tendresa. Respiro i m’omplo de vida.
Inspiro, i en fer-ho veig com m’omplo de mil colors brillants i sanadors i quan expiro veig com tot el nociu i fosc s’allunya.
Escolto el silenci en l’interior del meu cos, i el batec del meu cor, em fixo amb la remor de fons, amb l’energia que desprèn.
Segueixo el camí, pas a pas m’arriba el perfum dels arbres i plantes, i escolto el so de les fulles seques en ser trepitjades per les meves petjades, m’adono que fa vent, però noto que no fa fred, miro enlaire i veig els núvols juganers fent mil formes màgiques, sempre em sembla veure-hi àngels. La font raja sense parar, xarrupo un glop d’aigua, és fresca, neta i abundant.
Simplement estic aquí, amb serenitat i observo, sense posar, ni treure, en pau, gaudint del camí, sense voler anar, ni fer, ja he après a ballar amb la vida, només cal Ser conscient que estic aquí, i que tu, també hi ets, t’adones del moment present?, és únic, irrepetible. Quants moments com aquests, d’ahir vaig desaprofitar pensant en l’endemà i avui enyoro.
Sento el meu cos cansat i la meva ment es va afluixant, ja arribo, tot sembla calmat i estable, la meva ànima està en la quietud, es deixa sentir.
Anna Cuixeres
Terapeuta holística de Dol Penedès
by dol | gen. 13, 2016
Doncs si amics i amigues vivim en la societat de l’eterna joventut, perquè creiem ser immortals. Senzillament no està de moda fer-se vell, parlar de patiment o dolor, fa por i no agrada.
No val tenir arrugues, patir, ser feble, doncs és un signe de debilitat de vulnerabilitat, i s’associa a la resignació a la covardia i tot plegat avoca al FRACÀS!!
En aquests temps que vivim, agraden els plans, la comoditat, la seguretat i la immediatesa, perquè per sobre de tot, cal triomfar !!.
Però de cop, en un instant, per qualsevol motiu, tot es pot desmuntar, i és aleshores quan caldrà connectar amb l’essència autentica de la vida, deixar aquesta fantasia de la immortalitat i de culte a l’eterna joventut i tocar de peus a terra.
És en aquests petits instants de vertigen quan potser necessitarem entendre que res, és per sempre, que tot canvia, a vegades en un pervers instant i sense avisar.
La pèrdua d’un ésser estimat és la privació de la seva presència per mort, divorci o separació i de manera gradual i acompanyats en moltes ocasions d’un terapeuta, caldrà anar comprenent que en el nostre camí vital, tots anem tenint reptes personals en forma de pèrdues. Però alhora, just en aquests moments de fragilitat i sensibilitat, és quan la comprensió de la vida es fa més clara i el nostre camí de vida més lúcid dins nostre.
Una abraçada plena de llum, amics i amigues!!!
