by dol | jul. 3, 2018
Relacionem el dol amb la mort, però també ho hauríem de relacionar amb qualsevol pèrdua valuosa per nosaltres. Durant la vida experimentem diferents tipus de pèrdues. Posem per cas: la malaltia, la discapacitat, les que provoquen la pèrdua de la llar, d’un treball, les generades per separacions de parelles i altres, com les pèrdues que generen els canvis en les diferents etapes vitals. Fins i tot podríem parlar dels desitjos, dels ideals, d’aquells somnis irrealitzables que al llarg de la vida no s’han complert. Quantes coses s’han perdut pel camí!
Però no totes les persones reaccionem igual. Cada pèrdua té el seu propi dolor i cada persona viu aquest dolor d’una manera diferent. Després d’una pèrdua important a la nostra vida és indispensable fer canvis i ajustar-nos a una nova situació, a una nova realitat. Aquesta adaptació és el que anomenem procés de dol. Un mecanisme natural, individual i íntim, que s’activa quan estem davant d’una pèrdua preuada per nosaltres.
Quan la vida s’enfila per aquestes corbes de canvis i ens demana mudar la pell és quan sentim el dolor que ocasiona el dol i ens fa conèixer de primera mà aquella sensació de buit que se sent sota el pit i aquell sentiment profund d’enyorança.
Al meu entendre, donar voltes i voltes sobre el mateix tema no ajuda; al contrari, només serveix per afectar l’estat de salut. Fugir o bé ocupar el temps desmesuradament per no pensar, o fer veure que no passa res, que som forts i estem de tornada, tampoc serveix. Sembla que cada vegada més volem patir menys i solucionar els problemes emocionals més de pressa, però la vida té els seus cicles i no es poden alterar, cal ser considerat amb els nostres ritmes.
Quan hi ha un desequilibri emocional, tot el nostre organisme es debilita i pot conduir a la baixada del nostre sistema immunitari. Per tant, aprendre a canalitzar el dolor i les emocions que s’hi deriven per no acumular tensions internes i mentals és un bon remei.
El dol no és un trastorn o una patologia que s’hagi d’evitar. Viure el dol ens permet adaptar-nos per poder continuar amb la vida. Per tant, potser el primer que cal reconèixer és que el dolor és una part natural de la vida i no hi ha dreceres per evitar-lo, de manera que serà important deixar de banda el motiu que està produint el dolor i posar la nostra mirada en el que ressona dins nostre. Una bona recepta és mirar cara a cara el dolor, admetre’l, acollir-lo i acceptar-lo..
A la vida, davant de qualsevol adversitat o dolor només hi ha tres opcions: La primera és MARXAR, (si es pot) és a dir, fugir de la situació que en provoca dolor. La segona és CANVIAR-HO, és a dir, intentar modificar aquella situació dolorosa fent algun canvi, pensa si hi ha alguna possibilitat, I l’ultima i aquella que tots podem fer és ACCEPTAR la situació que ens toca viure, sigui quina sigui. Si accepto la situació tot serà igual, però jo haure canviat la manera de veure-ho i el dolor serà menys.
by dol | març 29, 2018
- “Passa el temps i no em sento bé, tot se’m fa una muntanya, estic trist i sovint irritable, quan penso queestic millor recaic, necessito que algú m’escolti i em comprengui”
Hem d’escoltar el nostre interior i actuar en conseqüència, a vegades la vida ens posa a prova, ens planteja situacions que ens porten al límit i superen les nostres capacitats i ens qüestionem si tenim la força i la voluntat necessàries per continuar endavant.
Molt sovint són pensaments procedents del passat, o d’expectatives d’un futur millor, però tots ens aboquen a tenir una emoció. Aquests tipus de pensaments determinen com veiem el món, i com ens sentim, en tots els àmbits de la nostra vida, però és en el dol, quan és molt més evident.
Quan estem immersos en el pensament del dolor, estem revivint el passat examinant tots els fets que van formar-ne part, analitzant i jutjant si tot va ser com havia de ser. En el futur, enyorem tot allò que no podrà ser, que no es podrà viure i compartir, o com podrem continuar endavant.
Els pensaments el creem nosaltres, i només nosaltres podem canviar-los. A mesura que ens anem fent més conscients de cóm pensem, què pensem i, en conseqüència, com sentim i actuem, podem anar decidint si ens cal, o no, canviar la nostra manera de pensar. Però la responsabilitat de com ens sentim és nostra.
Quan la nostra ment i la nostra atenció estan en present, cap pensament de passat o del futur pot existir, perquè el cervell és una eina molt eficient i poderosa, però no pot pensar i estar atenta a dues coses alhora. El futur està per escriure i ningú ens ha assegurat que estarem aquí per veure-ho, i el passat, malauradament, no podem modificar-lo.
Així doncs és el present l’única cosa real que tenim i que ens pot salvar del monstre dels pensaments dolorosos. És importantíssim, adonar-nos que és en el present on té lloc tot allò que ens succeeix a la vida, sigui bo o dolent, les coses són com són, i no tal com nosaltres volem, o ens agradaria que fossin. És important doncs, mantenir l’atenció en el moment present, en el que estem vivint en aquest precís moment, perquè aquest és l’únic moment real, “el present”.
En dol és positiu gradualment entrar en el dolor, i manifestar les emocions obertament, però a vegades la nostra ment crea verdaders monstres de pensaments estèrils, que ens roben l’energia i en produeixen confusió mental. Molts fins i tot ens desconnecten de la realitat i anem per la vida amb el pilot automàtic, distrets en els pensaments de passat o de futur i deixant passar el present, l’únic realment important; la nostra vida.
Que algú m’escolti, aquesta és la veritable necessitat. Malgrat que la tristesa ens porti a voler estar tancats en nosaltres mateixos, ens pot ajudar molt poder parlar, compartir amb un altre persona, explicar el que ens va passar i el que ens està passant. Si no sabeu, o no teniu, amb qui poder fer-ho, us podeu deixar acompanyar per un terapeuta de dol; no ens evitarà el dolor, però en ajudarà a sentir-nos acompanyats i orientats en tot aquest procés, a poder parlar de la nostra persona estimada, del nostre dolor, i alhora que tot el procés sigui més natural.
by dol | gen. 12, 2018
Si voleu llegir-ho, aquesta setmana el 3 de vuit m’ha fet una entrevista.
De mica en mica, anirem consolidant el Dol com un estat, on cal respectar el temps de les persones i acceptar que poden estar tristes i que tenen tot el dret a estar-ho tot el temps que ho necessitin.
by dol | des. 22, 2017
Com cada any arriba Nadal, i els carrers s’engalanen esplendorosos i les cases s’omplen d’espurnes de llum; els bons desitjos ens arriben per tot arreu. Tot plegat són dies què brollen els sentiments més dolços i entranyables que embolcallen petits i grans.
Però malauradament, no és així per a tothom. Per algunes famílies aquest no serà un bon Nadal. Potser serà el primer, o potser ja fa anys, que no són unes bones festes.
Són dies difícils de viure, s’accentua la nostàlgia i s’enyoren aquells temps viscuts. El nostre cor està trasbalsat i ens acompanya el sentiment de tristesa.
Els absents s’enyoren cada dia, però per Nadal tot és més evident. No hi som tots. Persones estimades, que van compartir les nostres vides no hi són.
Quan les nostres vides travessen moments difícils, necessitem consol i esperança, repòs i temps. No podem accelerar per tal d’estar millor, cal serenitat per transitar el camí i acceptar que les persones a vegades vivim en temps collita i altres, en temps de sembra.
El dol és únic per a cada ésser humà, de la mateixa manera que ho és, la forma en què ho expressem. Per això, tots tenim dret a estar tristos, i a plorar, si així ho sentim. L’expressió de la tristesa o l’emoció no ens fa més dèbils, sinó més humans. Les llàgrimes contenen aquells petons que no podem donar, és tan bonic que despulla l’acte de plorar de qualsevol connotació negativa.
Però a vegades hi ha la falsa impressió que si no expressem el que sentim, si no en parlem, del dolor que ens arriba al cor, serà més fàcil, com si no hi fos, i, en canvi, si en parlem, pensem que potser podem ferir o incomodar a alguna persona. Compartir el dolor és sanador i parlar-ne ens ajuda.
Fer veure que ningú hi pensa no és la solució, perquè no és veritat. No alcem murs de silenci que no beneficien a ningú; respectar i respectar-se, expressar allò que sentim dins nostre, les nostres emocions, és beneficiós per a tothom i facilita molt el Dol.
Posem, doncs, paraules a les nostres emocions. La vida s’expressa a traves nostre, en cadascuna de les nostres experiències.
Segurament no serà el millor Nadal, però serà el que tu hagis escollit per honrar la teva persona estimada. Ara hi ha una estrella que brilla en el teu cor. Busca dins d’ell, quina és per a tu la millor manera d’homenatjar qui avui no és a taula, per tal que la seva llum il.lumini i nodreixi l’arbre de la teva vida.
Bon Nadal !
by dol | nov. 30, 2017
Ahir a les 7 de la tarda vàrem fer la Xerrada Com ets sents? Va ser una vetllada especial, de fet, totes les trobades acaben sent úniques i irrepetibles.
Ahir no va ser una excepció, varem transcórrer per camins plens de paisatges per reflexionar i descobrir, moments únics i plens d’emocions amb ganes de compartir-los.
Dins meu, sento un agraïment profund per tot allò que m’aporten totes les persones i situacions que formen part del meu camí. Moltes gràcies.
