anna_dol | Dol Penedès

Avui fa 40 anys que vas néixer!

by anna_dol | gen. 8, 2024

Avui m’escolto i respiro, paro per un instant i tracto d’observar com em sento davant la certesa que avui, 9 de gener de 2024, fa 40 anys que vas néixer. Amb el pas del temps, l’amor s’ha anat tornant més serè i els records més plàcids. Però honestament hi ha dies que tornen els núvols foscos que amenacen tempesta i l’enyorança es fa present. T’enyoro molt. Crec que avui és un d’aquests dies, que potser m’ofega una mica més del compte.

Voldria venir allà on ets, ja ho intento no creguis, de puntetes, i sense fer soroll, m’agradaria entrar en aquest altre món subtil on ara ets, esgarrapo la realitat molts cops, per colar-me per uns instants per l’esquerda entre la realitat i la il·lusió. Anar més lluny, breument, com una partícula fràgil i incerta per poder pessigar un bocí d’aquest dolç pastis del teu aniversari i damunt poder posar-te aquestes 40 espelmes.

Atrapa-les!, agafa-les, i bufa ben fort, Jordi! Una tènue cançó d’aniversari sona de fons. La sents? La teva rialla, com sempre ens acompanya.

Ha estat tot plegat un sospir, un breu instant on la imaginació ens ha acompanyat en un misteri breu i enigmàtic per celebrar avui el teu 40è aniversari!

El nostre amor etern i incondicional, ja ho saps!.

Cristina, Manel i Anna.

LA POR, UNA EMOCIÓ PODEROSA

by anna_dol | des. 15, 2023

La Por, és una emoció protectora, la seva funció és anticipar possibles riscos i per tant té cura de la nostra supervivència. És una emoció a la qual potser no hi estem tant acostumats, però en tot el procés de dol, forma part dels seus símptomes naturals. No obstant això, cal ser honest amb nosaltres mateixos i si passat un període de temps prudencial sents una por molt intensa, que t’aclapara, si et condiciona el teu dia a dia, cal demanar ajuda medica. La por és lliure, podem tenir por a reconèixer el que sentim, a l’oblit, al futur, al què vindrà etc.

Una por molt habitual és a la pròpia mort, és una por universal i natural de la condició humana. Molt sovint, el fet d’haver viscut en primera persona la mort d’un esser estimat, ens empeny a ser més conscients de la nostra pròpia mort. Aquesta experiència pot causar-nos pensaments amenaçadors que generen inestabilitat, fins i tot podem arribar a creure que a partir d’ara seguirem vivint fets terribles i traumàtics.

Son pors que en alguns casos, s’arrelen a la nostra ment i es tornen irracionals, injustificats, intensos i molts cops desproporcionats, ens imaginem de tot i en les pitjor situacions. Quan ens trobem cara a cara amb aquestes veritats absolutes, la nostra seguretat i capacitats, semblen afeblir-se i donen pas a una sensació de buidor i de confusió.

Per poder-hi fer-hi front, no es tracta d’ intentar eliminar la por, sinó de cedir espai, observant amb curiositat què ens vol dir, sigues compassiu, escolta amb atenció, molt probablement és fruit d’una duríssima vivència teva. Cultiva l’acceptació de descobrir el poder del moment present.

La por és una emoció poderosa, tant, que podem tenir por de viure. Després de la mort d’un esser estimat amb el qual hem conviscut durant molts anys, se’ns fa difícil vèncer la solitud. Es torna un repte enrevessat, una por al futur, a no saber que fer amb la vida. Quan la persona estimada mor, és desfà aquella mirada de complicitat, suggeriments i consideracions que conjuntament es tenia del món. És aleshores quan es posen de manifest pensaments que parlen de l’enyor, de la nostra existència, de temors i dubtes que ens inunden en una sensació d’estar perduts, abandonats i sols. Inseguretats que es fan evidents quan la vida ens atropella i hem d’assumir la por a la soledat.

Al meu entendre la vida és un llenç en blanc que sempre val la pena començar a pintar i matisar, malgrat les seves ombres. És imprescindible acceptar la mort com a fet irreversible que és, admeten que sense ella, no existiria l’acte de néixer. Un cop naixem, ens exposem diàriament a la nostra pròpia mort i a la mort d’aquells que tant estimem, i com a resultat de tot plegat a la possibilitat d’activar les nostres pors.

Per tant, quan s’apaguin els llums, adonat que la vida només va endavant, que no ens podem aturar gaire estona perquè prendrem mal, és essencial seguir endavant, tot i les pors, les adversitats, malgrat tot, la vida és una oportunitat per aprendre, per patir, gaudir i seguir embellint el llenç, tenyint-lo i il·luminant-lo de colors sorprenents. Tu tries la tècnica.

Bon Nadal, que la llum ens acompanyi tot el 2024!!