by anna_dol | des. 15, 2023
La Por, és una emoció protectora, la seva funció és anticipar possibles riscos i per tant té cura de la nostra supervivència. És una emoció a la qual potser no hi estem tant acostumats, però en tot el procés de dol, forma part dels seus símptomes naturals. No obstant això, cal ser honest amb nosaltres mateixos i si passat un període de temps prudencial sents una por molt intensa, que t’aclapara, si et condiciona el teu dia a dia, cal demanar ajuda medica. La por és lliure, podem tenir por a reconèixer el que sentim, a l’oblit, al futur, al què vindrà etc.
Una por molt habitual és a la pròpia mort, és una por universal i natural de la condició humana. Molt sovint, el fet d’haver viscut en primera persona la mort d’un esser estimat, ens empeny a ser més conscients de la nostra pròpia mort. Aquesta experiència pot causar-nos pensaments amenaçadors que generen inestabilitat, fins i tot podem arribar a creure que a partir d’ara seguirem vivint fets terribles i traumàtics.
Son pors que en alguns casos, s’arrelen a la nostra ment i es tornen irracionals, injustificats, intensos i molts cops desproporcionats, ens imaginem de tot i en les pitjor situacions. Quan ens trobem cara a cara amb aquestes veritats absolutes, la nostra seguretat i capacitats, semblen afeblir-se i donen pas a una sensació de buidor i de confusió.
Per poder-hi fer-hi front, no es tracta d’ intentar eliminar la por, sinó de cedir espai, observant amb curiositat què ens vol dir, sigues compassiu, escolta amb atenció, molt probablement és fruit d’una duríssima vivència teva. Cultiva l’acceptació de descobrir el poder del moment present.
La por és una emoció poderosa, tant, que podem tenir por de viure. Després de la mort d’un esser estimat amb el qual hem conviscut durant molts anys, se’ns fa difícil vèncer la solitud. Es torna un repte enrevessat, una por al futur, a no saber que fer amb la vida. Quan la persona estimada mor, és desfà aquella mirada de complicitat, suggeriments i consideracions que conjuntament es tenia del món. És aleshores quan es posen de manifest pensaments que parlen de l’enyor, de la nostra existència, de temors i dubtes que ens inunden en una sensació d’estar perduts, abandonats i sols. Inseguretats que es fan evidents quan la vida ens atropella i hem d’assumir la por a la soledat.
Al meu entendre la vida és un llenç en blanc que sempre val la pena començar a pintar i matisar, malgrat les seves ombres. És imprescindible acceptar la mort com a fet irreversible que és, admeten que sense ella, no existiria l’acte de néixer. Un cop naixem, ens exposem diàriament a la nostra pròpia mort i a la mort d’aquells que tant estimem, i com a resultat de tot plegat a la possibilitat d’activar les nostres pors.
Per tant, quan s’apaguin els llums, adonat que la vida només va endavant, que no ens podem aturar gaire estona perquè prendrem mal, és essencial seguir endavant, tot i les pors, les adversitats, malgrat tot, la vida és una oportunitat per aprendre, per patir, gaudir i seguir embellint el llenç, tenyint-lo i il·luminant-lo de colors sorprenents. Tu tries la tècnica.
Bon Nadal, que la llum ens acompanyi tot el 2024!!
.
by anna_dol | nov. 21, 2023
Com cada any, dolpenedès ofereix la xerrada de dol: És Nadal i a casa hi faltes tu!
Tindrà lloc a l’ Escorxador de Vilafranca del Penedès a les 19:00 del dijous 30 de novembre de 2023.
Entre d’altres qüestions parlarem de:
Què fer si estas en dol per Nadal.
Que pot ajudar, i que no.
Simbolismes i rituals de dol.
Situacions incòmodes.
Temps i dol.
Esteu tots i totes convidats, és gratuïta i oberta a tothom!!
by anna_dol | nov. 6, 2023
EN AQUESTA XERRADA PARLAREM DE:
- QUÈ ÉS ESTAR EN DOL
- ACOMPANYAR EN UN FINAL DE VIDA
- DIFERENTS PÈRDUES
- SI ESTEM EN DOL , QUE SENTIM?
- QUÈ PODEM FER?
- COM PODEM AJUDAR A UNA PERSONA EN DOL
- TORN OBERT DE PARAULES
Us esperem !
by anna_dol | març 17, 2023
Diuen els experts que tots tenim un diàleg intern amb nosaltres mateixos, una veu ambivalent, habitual i constant que interpreta la nostra particular visió del món. Les persones que tenen més consciència d’aquest diàleg intern estableixen una relació més saludable, de més comoditat i entesa amb la seva veu interior. Aquesta adaptació és la font del seu benestar emocional i psicològic.
Charles Fernyhough, psicòleg de la universitat de Durham (Regne Unit), explica que el nostre diàleg intern genera gairebé 4.000 paraules per minut. Està ubicat al còrtex prefrontal del cervell i és l’organitzador dels pensaments, un continu monologuista de consideracions i d’interpretacions que determina el nostre món i la nostra manera de ser. Gran part d’aquest diàleg intern són pautes que hem anat forjant amb els anys, hàbits que hem assumit com a propis; costums de persones properes, d’experiències passades, de creences socials, etc.
A vegades podem sentir malestar, motivat per altres persones. La nostra atenció es focalitza en la inquietud provocada i, com un disc ratllat, la nostra veu interna ens oferirà múltiples lectures i arguments, segons el nostre criteri. Altres vegades, el nostre particular “Pepito Grillo” alimentarà un diàleg intern crític i sancionador sobre nosaltres mateixos o alimentarà un despropòsit de pensaments que ens impediran viure en plenitud. El cas és que no té per què ser cert tot allò que pensem, ni estar en possessió de la veritat absoluta. Considerem, doncs, l’opció de qüestionar la nostra veu, de posar-la en dubte.
Al capdavall, l’elecció de com et sents és teva. “Et sents de la mateixa manera com penses”, no pas del que facin o deixin de fer els altres, sinó del que penses tu! Davant de qualsevol qüestió a la vida, per greu que sigui, la teva actitud serà fonamental i aquesta dependrà dels teus pensaments, és a dir, de la teva veu interna. Contrasta si està sent objectiva i realista, o bé ets víctima d’un boicot per desestabilitzar-te.
En conclusió, compte amb tots aquests diàlegs interns de rum-rum constants i negatius. Ens afebleixen múltiples estructures neuronals i són tan poderoses que poden desencadenar factors de risc, desequilibris i complicacions importants de salut. Si aquests pensaments es converteixen en estats d’alerta permanents i habituals, acabarà modificant el nostre comportament, determinarà el nostre caràcter i tindrà un impacte cabdal en la nostra vida.
Escolta què penses, no utilitzis sempre el pilot automàtic. Practica el silenci, observa els teus pensaments com a núvols passar, sense jutjar-los. De què parlen? Si et fas conscient d’ells, serà el principi d’una gran amistat i hauràs trobat una de les claus per nodrir el teu equilibri i el teu benestar personal.
