Avui m’escolto i respiro, paro per un instant i tracto d’observar com em sento davant la certesa que avui, 9 de gener de 2024, fa 40 anys que vas néixer. Amb el pas del temps, l’amor s’ha anat tornant més serè i els records més plàcids. Però honestament hi ha dies que tornen els núvols foscos que amenacen tempesta i l’enyorança es fa present. T’enyoro molt. Crec que avui és un d’aquests dies, que potser m’ofega una mica més del compte.
Voldria venir allà on ets, ja ho intento no creguis, de puntetes, i sense fer soroll, m’agradaria entrar en aquest altre món subtil on ara ets, esgarrapo la realitat molts cops, per colar-me per uns instants per l’esquerda entre la realitat i la il·lusió. Anar més lluny, breument, com una partícula fràgil i incerta per poder pessigar un bocí d’aquest dolç pastis del teu aniversari i damunt poder posar-te aquestes 40 espelmes.
Atrapa-les!, agafa-les, i bufa ben fort, Jordi! Una tènue cançó d’aniversari sona de fons. La sents? La teva rialla, com sempre ens acompanya.
Ha estat tot plegat un sospir, un breu instant on la imaginació ens ha acompanyat en un misteri breu i enigmàtic per celebrar avui el teu 40è aniversari!
El nostre amor etern i incondicional, ja ho saps!.
Cristina, Manel i Anna.