by dol | gen. 21, 2016
En aquell moment de foscor, una mà amiga que em va acompanyar a Teràpia de Dol. Cada vegada que hi anava em sentia en pau, allà no hi havia pressa, el temps semblava aturar-se, em sentia acollida, estàvem soles en aquella sala, tant acollidora amb olor d’espígol.
Ella, m’omplia d’amor, de calidesa, de compassió. Estàvem dues hores i el preu era molt econòmic, per tant ,podia anar-hi cada setmana.
Era un espai on poder atendre tot el dolor de l’ànima. On sinó podia parlar de tot el que havia passat? de la mort? amb qui? Quan?Que passa quan mores?
Jo necessitava respostes, parlar-ne, necessitava algú, tenir un espai on poder deixar anar, conversar, cridar!!, exclamar!!, plorar!! dir tot allò que no hagués dit mai a ningú, i que un professional del Dol entengués, comprengués, escoltes i sobre tot sàpigues sostindré el dolor.
Allà vaig aprendre moltíssim de la mort i en conseqüència de la vida. Certament ningú em va tornar el meu amor, però si que reconfortava tenir aquelles converses sobre la vida i la mort.
Vam conversar moltíssim sobre tot plegat i això em va servir, perquè el dolor no, no és quedes crònic, reprimit, dins meu, i més endavant no ocasiones cap malaltia física.
Realment va ser alliberador i sanador sempre estaré agraïda a la meva Terapeuta de Dol, i en aquell espai, que va significar la meva transformació personal.
Ara, t’has convertit en la meva confessora de la vida, gracies Anna.
Escrit enviat a la consulta de Dol Penedès.
by dol | gen. 15, 2016
De cop en un instant per qualsevol detall, sembla que tot trontolla, com un sotrac, compte!! que perdem l’estabilitat i sense adonar-nos ens allunyem d’allò valuós.
És aleshores quan m’aturo i em regalo un instant per a mi, ple de vida, de quietud i tendresa. Respiro i m’omplo de vida.
Inspiro, i en fer-ho veig com m’omplo de mil colors brillants i sanadors i quan expiro veig com tot el nociu i fosc s’allunya.
Escolto el silenci en l’interior del meu cos, i el batec del meu cor, em fixo amb la remor de fons, amb l’energia que desprèn.
Segueixo el camí, pas a pas m’arriba el perfum dels arbres i plantes, i escolto el so de les fulles seques en ser trepitjades per les meves petjades, m’adono que fa vent, però noto que no fa fred, miro enlaire i veig els núvols juganers fent mil formes màgiques, sempre em sembla veure-hi àngels. La font raja sense parar, xarrupo un glop d’aigua, és fresca, neta i abundant.
Simplement estic aquí, amb serenitat i observo, sense posar, ni treure, en pau, gaudint del camí, sense voler anar, ni fer, ja he après a ballar amb la vida, només cal Ser conscient que estic aquí, i que tu, també hi ets, t’adones del moment present?, és únic, irrepetible. Quants moments com aquests, d’ahir vaig desaprofitar pensant en l’endemà i avui enyoro.
Sento el meu cos cansat i la meva ment es va afluixant, ja arribo, tot sembla calmat i estable, la meva ànima està en la quietud, es deixa sentir.
Anna Cuixeres
Terapeuta holística de Dol Penedès
by dol | gen. 13, 2016
Doncs si amics i amigues vivim en la societat de l’eterna joventut, perquè creiem ser immortals. Senzillament no està de moda fer-se vell, parlar de patiment o dolor, fa por i no agrada.
No val tenir arrugues, patir, ser feble, doncs és un signe de debilitat de vulnerabilitat, i s’associa a la resignació a la covardia i tot plegat avoca al FRACÀS!!
En aquests temps que vivim, agraden els plans, la comoditat, la seguretat i la immediatesa, perquè per sobre de tot, cal triomfar !!.
Però de cop, en un instant, per qualsevol motiu, tot es pot desmuntar, i és aleshores quan caldrà connectar amb l’essència autentica de la vida, deixar aquesta fantasia de la immortalitat i de culte a l’eterna joventut i tocar de peus a terra.
És en aquests petits instants de vertigen quan potser necessitarem entendre que res, és per sempre, que tot canvia, a vegades en un pervers instant i sense avisar.
La pèrdua d’un ésser estimat és la privació de la seva presència per mort, divorci o separació i de manera gradual i acompanyats en moltes ocasions d’un terapeuta, caldrà anar comprenent que en el nostre camí vital, tots anem tenint reptes personals en forma de pèrdues. Però alhora, just en aquests moments de fragilitat i sensibilitat, és quan la comprensió de la vida es fa més clara i el nostre camí de vida més lúcid dins nostre.
Una abraçada plena de llum, amics i amigues!!!
