Ningú pot dir-nos com hem de viure la vida, ni el dolor, però quan pateixes una pèrdua tràgica, tens dues opcions, resistir-te i aferrar-t’hi, o bé rendir-te i deixar anar. En ambdós casos el dolor serà colpidor i cruel i una onada de desolació embolcallarà el teu dia a dia.
Tot allò que fins aleshores tenia sentit s’ha capgirat, tot ha perdut valor: la visió de la vida, l’entorn, nosaltres mateixos, tot s’ha alterat, s’ha transformat, i la vida ara té una altra mirada. Saber què cal fer en aquest temps de dolor i d’inestabilitat emocional, pot ser essencial per a la progressiva recuperació.
Malauradament no serà el temps qui guareixi les ferides, sinó, el què fem durant aquest temps. Tenim un compromís amb la vida que ens obliga a decidir i a responsabilitzar-nos de la nostra actitud, sovint al límit de les nostres forces.
No és fàcil, cal temps, valor, i esforç en tots i cadascun dels revolts per on travessarà el dolor. Serà llavors quan serà essencial i necessari sentir-lo i expressar-lo, però, viure immobilitzat en el patiment, en el sofriment, és una elecció, és una decisió personal.
La vida, darrera l’adversitat, darrera d’un cop dur, a vegades ens ofereix la possibilitat d’aprendre, l’oportunitat de créixer, que es va manifestant de mica en mica, sempre que confiem amb els nostres recursos i amb la força interna que tots tenim dins nostre.
Una bona opció és escoltar el nostre cor, ell, sempre et farà bé, és un bon amic i un bon refugi on aixoplugar-nos els dies de pluja i de mal temps. Ell, sempre té les respostes adequades, a diferència de la ment, que massa sovint és incerta i capritxosa.
Estar obert a la vida, admetre que no es troba a les nostres mans, la facultat, ni la capacitat de modificar els esdeveniments que ens proporciona la vida, és obrir els finestrons i permetre que entri la llum del sol.
La resistència al que “és”, a la realitat que estàs vivint, provoca una contracció interna que ens endureix el cor i ens emmalalteix.
En canvi, acceptar el malestar emocional, adaptar-nos a les circumstàncies que ens toca viure, rendir-se, deixar-se anar i fluir amb la vida, siguin quines siguin les circumstancies que ens ha tocat viure, ens oferirà llibertat, pau mental i ens facilitarà la recuperació emocional i física.
Quan tens calma en el teu interior, ets lliure i l’adversitat només és part del paisatge.
La mort ens recorda
que el temps que passem aquí és limitat
i que el temps que dediquem
a les persones que estimem
i a nosaltres mateixos,
és preciós i únic.
