Molts filòsofs han defensat que existeix alguna cosa més enllà de la mort; la majoria d’ells, han estat d’acord que la mort no és el final, sinó el començament d’alguna cosa diferent. Però no hi ha proves tangibles de l’existència d’ alguna forma de vida després de la mort, com tampoc del contrari, per tant, tota afirmació o negació al respecte depèn de les nostres conviccions i creences.
Comprendre el significat de la vida, esbrinar el seu misteri, buscar i afrontar les grans qüestions que la vida ens planteja, no és una tasca gens fàcil, però desperta sempre un gran interès.
Però la vida realment pot reduir-se a les lleis de la física? Tant lluitar després de tota una vida plena, complexa i profunda, per només esgarrapar uns quants anys?, i ja està? o potser som part d’alguna cosa més sublim i transcendent?.
No ho sé! Però el meu cor sent que la mort com a final no existeix, crèiem en ella, perquè ho associem amb el nostre cos i sabem que el cos físic mor, però tot plegat no pot ser tant simple, va més enllà de la pèrdua del nostre cos físic.
Un dels principis més segurs ens l’explica la ciència. Asseguren que l’energia que tots tenim, no mor mai; que no es crea, ni es destrueix, només pot canviar de forma acceptant, doncs aquest principi: la mort no és un final, sinó l’inici d’una transformació.
Al meu entendré, vivim per avançar espiritualment. És com una flor que torna a florir, o com l’eruga, que aconsegueix una metamorfosi per esdevenir una papallona.
No cal sempre comprendre la vida des de la nostra part racional. De vegades tot plegat, és més senzill, només cal deixar-nos anar, escoltar dins nostre, per trobar una llum de confort i esperança. Ara ens arriba Tots Sants. La majoria honorarem amb ofrenes el record dels nostres éssers estimats. És, doncs, un moment idoni per apropar-nos a la reflexió.
Probablement tot plegat és un tema complex i dens, com afirma Irvin Yalom, mirar de cara a la mort tot el temps és com mirar el sol de front, només es pot suportar una estona. Però viure d’esquena a ella, també té un preu molt car.
Cada moment que vivim és únic i irrepetible, i la vida és una oportunitat per aprendre constantment, per a ser millors persones, per obrir i escoltar aquella part nostra intuïtiva, i deixar-nos guiar per ella, per fluir, per tornar a sentir i acceptar que tot en aquesta vida té un, perquè, que les coses no passen perquè sí, que tot té un motiu, ens agradi o no, que tot està lligat i té un sentit malgrat no hi estiguem d’acord, i la vida a vegades ens trepitgi l’ànima.
