- “Passa el temps i no em sento bé, tot se’m fa una muntanya, estic trist i sovint irritable, quan penso queestic millor recaic, necessito que algú m’escolti i em comprengui”
Hem d’escoltar el nostre interior i actuar en conseqüència, a vegades la vida ens posa a prova, ens planteja situacions que ens porten al límit i superen les nostres capacitats i ens qüestionem si tenim la força i la voluntat necessàries per continuar endavant.
Molt sovint són pensaments procedents del passat, o d’expectatives d’un futur millor, però tots ens aboquen a tenir una emoció. Aquests tipus de pensaments determinen com veiem el món, i com ens sentim, en tots els àmbits de la nostra vida, però és en el dol, quan és molt més evident.
Quan estem immersos en el pensament del dolor, estem revivint el passat examinant tots els fets que van formar-ne part, analitzant i jutjant si tot va ser com havia de ser. En el futur, enyorem tot allò que no podrà ser, que no es podrà viure i compartir, o com podrem continuar endavant.
Els pensaments el creem nosaltres, i només nosaltres podem canviar-los. A mesura que ens anem fent més conscients de cóm pensem, què pensem i, en conseqüència, com sentim i actuem, podem anar decidint si ens cal, o no, canviar la nostra manera de pensar. Però la responsabilitat de com ens sentim és nostra.
Quan la nostra ment i la nostra atenció estan en present, cap pensament de passat o del futur pot existir, perquè el cervell és una eina molt eficient i poderosa, però no pot pensar i estar atenta a dues coses alhora. El futur està per escriure i ningú ens ha assegurat que estarem aquí per veure-ho, i el passat, malauradament, no podem modificar-lo.
Així doncs és el present l’única cosa real que tenim i que ens pot salvar del monstre dels pensaments dolorosos. És importantíssim, adonar-nos que és en el present on té lloc tot allò que ens succeeix a la vida, sigui bo o dolent, les coses són com són, i no tal com nosaltres volem, o ens agradaria que fossin. És important doncs, mantenir l’atenció en el moment present, en el que estem vivint en aquest precís moment, perquè aquest és l’únic moment real, “el present”.
En dol és positiu gradualment entrar en el dolor, i manifestar les emocions obertament, però a vegades la nostra ment crea verdaders monstres de pensaments estèrils, que ens roben l’energia i en produeixen confusió mental. Molts fins i tot ens desconnecten de la realitat i anem per la vida amb el pilot automàtic, distrets en els pensaments de passat o de futur i deixant passar el present, l’únic realment important; la nostra vida.
Que algú m’escolti, aquesta és la veritable necessitat. Malgrat que la tristesa ens porti a voler estar tancats en nosaltres mateixos, ens pot ajudar molt poder parlar, compartir amb un altre persona, explicar el que ens va passar i el que ens està passant. Si no sabeu, o no teniu, amb qui poder fer-ho, us podeu deixar acompanyar per un terapeuta de dol; no ens evitarà el dolor, però en ajudarà a sentir-nos acompanyats i orientats en tot aquest procés, a poder parlar de la nostra persona estimada, del nostre dolor, i alhora que tot el procés sigui més natural.