Al llarg d’aquests anys he observat que el dolor que sentim prové dels nostres pensaments, pensem tant i tant, qüestionem tantes i tantes coses, que la nostra vida es torna una verdadera tortura mental.
He observat la resistència interna, la tendència compulsiva a parlar o pensar en les desgracies pròpies o alienes, de jutjar, de criticar. D’aquí crec que sorgeix l’èxit dels programes televisius on s’exposen les misèries humanes.
Vivim com si no hi hagués demà. I els dies de la nostra vida van passant inevitablement, entre nervis i disculpes, respirant poc i malament, i el nostre cos ens alerta, però no tenim temps per escoltar-lo, tot ha de ser ràpid i immediat. Amb tot aquest enrenou, perdem el gust per les coses fetes amb afecte, amb caliu, a foc lent.
Estem desconnectats d’allò important de les nostres vides, anem d’un lloc a l’altra, estressats, cridem, ens enfadem, no tenim temps per res, ni tant sols per les coses que sabem que són importants, hem perdut el nord.
No hi ha res a fer, la ment és la mestressa absoluta de la vida i quan més coses facis al dia, més contenta està ella i quan més penses i dones voltes, t’obsessiones…. millor per ella. El seu magnetisme és tal, que hem arribat a creure que nosaltres som ella, ens identifiquem amb la nostra ment.
Busquem desesperadament allò que ens ompli aquell buit. Fem esport, mengem bé, tenim amics, feina, diners, família, aventures, comprem coses i més coses, formes, persones etc.. intentant trobar la satisfacció en l’exterior. Però no serveix de res, no estem bé, no trobem aquella pau interna que necessitem.
És en els moments tràgics de les nostres vides, quan la vida, ens sacseja, amb algun fet molt greu, malalties, separació, una mala noticia, mort etc. Quan no hi ha altra opció que aturar-se. És aleshores quan connectem amb alguna cosa especial, d’una gran puresa, quan ens adonem que hi ha alguna cosa més. Dins nostre hi ha aquella intuïció, aquella saviesa, interior que ens guia i ens alerta de persones i situacions, però de la qual no en sabem gaire, i a vegades ens crea una certa confusió.
Quan veritablement, tot és igual, quan tot ha perdut el seu valor, quan les emocions i la sensació de vulnerabilitat, la compassió, la tristesa ens acompanyen, és llavors quan sentim la verdadera essència, quan realment ets tu, quan es manifesta l’essència, quan la sentim.
Quina llàstima!! Si m’hagués aturat a sentir fa uns anys!! No espereu tant per aprendre a sentir.
Tots plegats hem perdut aquella qualitat innata de sentir, de concedir atenció a les coses i sobretot a les persones, de contemplar, d’estar presents.
Creiem que és una pèrdua de temps, el fet de perdre el temps sense fer res, i perdem aquesta mirada interna, que ens porta a la nostra essència. No la busquis més, fora de tu, no hi és!! El gran poder, l’amor, la teva essència allò veritablement sagrat que ets TU, està dins teu!! Sempre hi ha estat.
Per trobar-la cal arribar fins el centre i l’únic camí és l’amor. La compassió, la gratitud, el perdó, formen part de l’amor. Elles et portaran al teu centre, on s’allotja el nucli de la teva essència. Dins teu hi ha tots aquells valors que tant enyores i necessites, tot allò que tant desitges, aquella pau que estàs buscant incansablement fora, en l’exterior, és dins teu, com un tresor esperant ser reconegut.
Per començar a sentir, pots provar de fer això:
Mira el cel, contempla els núvols passar, sent l’escalfor del sol, agraeix, busca la teva compassió….. No t’exigeixis més del que puguis donar. Si no tens ganes de fer res, doncs, no facis res!! Demà serà un altre dia. Estima’t.
Mostra’t tal com ets, ensenya-li a tothom la gran persona que realment ets, sense afegits, sense irrealitats, sense armadures, màscares, enganys ni mentides. Tal qual, amb la seguretat de ser un ésser únic i meravellós.
Els que veniu a la consulta de Dol Penedès, ja sabeu que el primer que fem en arribar, és deixar a fora la bossa dels pensaments i altres xerrameques de la nostra ment, per fer un centrament intern, en l’aquí i l’ara, per poder trobar aquesta essència pura que ets TU.
I des d’aquí ens reconeixem i podem començar la nostra sessió. D’essència a essència, de cor a cor.
És aleshores, quan cal parlar, digues el que sents, el que penses, plora, treu ràbia, pors…. treu fora tot el que tens dins, aquesta hostilitat que no et deixa estar en pau amb tu mateixa ni amb els altres.
Aprèn a explicar-me que sents. Que és el que et passa? Què et va passar? Cal fluir, deixar anar, per desbloquejar, per sentir-nos, per tornar a començar, per estimar-nos.
Busca activitats que et facin connectar amb el teu interior. Cada dia una estoneta per petita que sigui, et farà bé, aturar la ment.
Fes alguna activitat que et permeti desconnectar. Gaudeix fent-la. Atura’t, respira profundament, encanta’t, observa, no hi ha res més important a fer!! viu.
Intenta dormir bé. Relaxa’t, fes un bany d’aigua calenta amb perfums, espelmes i musica relaxant, prova-ho!!, regala-t’ho!!
Si no saps com començar, com fer-ho, vine a veure’m. Serà una gran experiència que compartirem plegades. T’animes?
CADA PERSONA ÉS UNA JOIA IRREPETIBLE
DE LA CREACIÓ !!
CAPAÇ DE DONAR I REBRE MOLT D’AMOR!!.