Res no seria igual si no haguessis nascut. Va ser un gran regal que la vida ens oferís compartir-la amb tu i sento un profund agraïment per tot l’amor que ens vas transmetre i tot el temps que vam poder compartir junts. Va ser un honor viure al teu costat.
De sobte, una carícia tendre em recorda que cal seguir i m’esforço en fer-ho cada dia, prou bé ho saps, per seguir entenent, florint, creixent, perquè sé, que tu estàs en cada mot de la meva vida, i si jo m’expandeixo, tu, ho fas amb mi. Avui celebrem que fa anys que vas néixer i per un instant m’imagino, com bufes aquestes 38 espelmes!
Imagino quin aspecte tindries, com seria la teva vida, que pensaries de tot el que ha anat passant al llarg d’aquests anys ….
M’imagino tornant a sentir la teva veu i el teu riure engrescador …
M’imagino tornar a mirar-me en els teu ulls, a sentir la teva olor…
M’imagino abraçar-te, acariciar-te, petonejant-te…
M’imagino que estàs aquí, amb nosaltres, imagino tantes coses de tu!
Em balancejo entre els records i aquest foc d’encenalls de la imaginació, és encisador, em captiva i em fa volar. Per molts anys amor meu!
Distorsionant per un moment la realitat, et regalo la meva imaginació, tanco els ulls, i em deixo portar per la màgia d’imaginar que estàs aquí, jugo amb ella, i et veig altre cop, un secret íntim i ocult entre tu i jo, on tot es possible.
T’estimem eternament, El papa, la Cristina i la mama.
(…)tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m’acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici(…)
(…)Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se’m representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera, que em costa imaginar-te absent per sempre(…) Miquel Martí i Pol
❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤
I en un dia tant especial com aquest, vaig rebre aquest escrit. El cor se’m accelerava, sentia brollar les paraules amoroses, escrites amb molta sensibilitat i en veritat us dic que tocaven la meva ànima. Les paraules prenien vida i endolcien el dia per un moment, sentia una mena de entrellaçat, d’apropament, un lligam que desencadenava breument en aquest petit relat que em transmetia ell.
“El cordó umbilical d’aquell 9 de gener que ens va unir durant nou mesos íntimament i que ja ens unia per sempre, avui més que mai, ens uneix amb la força de l’amor incondicional que sentim i que sentirem sempre, mare. Gràcies a tu vaig venir a la vida i gràcies a tu i al teu record constant, visc eternament. Sempre seré l’àngel que és al teu costat”
“La mort és símptoma que hi va haver vida”. I tu, Jordi, com aquesta planta que creix enredant-se entre les fustes mortes, vas venir a aquesta vida per a estimar a les persones que ara et recorden amb nostàlgia però amb un gran amor. Per molts anys! I com diria Txarango: ” bufa fort el teu desig”. Un petó als estels! ✨✨✨
Montse Casanovas.
Gràcies Montse, les teves paraules van arribar al meu cor i per un breu instant el temps es va aturar i vaig sentir que des del més enllà, en Jordi m’escrivia. Agraïda immensament.
Anna Cuixeres. 🦋