Avui fa 4 anys que vas morir, i saps què? Doncs que tot els dies t’anyoro moltíssim, però no tots els dies, ho accepto amb dignitat.
Hi ha dies que em visita aquell monstre ferotge del dolor, i llavors, m’enfonso en l’enyorança, la tristesa, la por, elles s’apoderen de mi i em cal tornar a recompondre tots els trossets i les engrunes, per seguir caminant.
És llavors quan em cal repetir-me, una vegada i una altra que haig d’acceptar les diferents emocions. Que hi ha dies clars i dies foscos i formen part de la vida, la cara i la creu de la mateixa moneda, aixecar-me i tornar a començar de nou.
Vull seguir trobant-te a faltar, Jordi, vull ser conscient que només pot enyorar-te qui va tenir la immensa sort de conèixer-te i estimar-te. Vull tenir sempre en el meu cor els records de la teva vida, aquí dins no moriràs mai, vull que m’acompanyis quan et necessiti amor meu.
L’altre dia em vaig trobar aquesta frase, i crec que reflecteix a la perfecció el que vull dir-te.
Qui va passar per la vida donant i deixant llum,
resplendeix en la nostra ànima tota l’eternitat.
Sembla escrit per a tu !
T’estimo, t’estimem.
La mama i el papa.
