by anna_dol | jul. 8, 2021
-Jordi 8 anys-
Quan més temps passa, més m’adono de la calidesa i el confort que m’han ofert i segueixen oferint-me les paraules. Els hi estic molt agraïda, perquè gràcies a elles he pogut posar ordre a la meva ment caòtica i calma al meu cor danyat quan els sentiments es vestien de foscor i cercava llums amagades.
Aquests dies vaig descobrir una nova paraula que m’ha agradat molt i defineix molt bé, el meu sentir i estat actual.
“KOMOREBI” una paraula japonesa que es refereix a: “Els raig del sol que es filtren entre les fulles dels arbres” En català necessitem moltes paraules per definir el mateix, però ve a dir una cosa així…
“Camines per un bosc i en caure la tarda, observes com els raigs de sol de l’estiu, especialment forts en aquesta època de l’any, comencen a travessar el fullatge dels arbres com feixos de llum que il·luminen i enlluernen. Al mateix temps, sents com si d’alguna manera, estiguessis sent tocat i inspirat per una energia divina que tan sols perdurarà un instant, però que saps que certament és per a tu”
És en aquests moments, on la bellesa de l’instant, s’omple de la teva presencia, que malgrat absent, es torna present i em fa feliç. Són moments entranyables que costa descriure, però que els puc arribar a sentir en moltes ocasions, són moments simples i quotidians, on una mena d’atmosfera de plenitud, d’agraïment i d’intuïció em fa veure aquell instant senzill, ple d’una especial llum i bellesa, com tocat per les ales d’un àngel, és a dir, per tu.
Si alguna cosa vam aprendre de la duresa i cruesa d’aquells anys, va ser, a acceptar la realitat d’allò que malauradament no podíem canviar. Aquells dies, érem sota una gran tempesta de vents huracanats que ens engolia cada dia una mica més. Ens arrapàvem a la vida en una lluita aferrissada per tal de poder doblegar les forces del destí, fins que finalment vàrem entendre que no podíem fer-hi res més i la mort un dia com avui, ens arrabassava la teva vida.
Va ser llavors, quan vam entendre l’abast de la magnitud de la paraula acceptar, vam comprendre que hi ha coses a la vida que no tenen solució i que l’únic que podíem fer era acceptar, que no pas superar o resignar-se, que són paraules molt diferents. Així doncs, l’únic que ens quedava i estava a les nostres mans, era l’amor.
Un amor més enllà de les paraules, estimar-nos plenament, més lluny! en pura essència i que aquesta fragància d’amor, perdures en el temps, eternament i ens seguis acompanyant cada dia. Agraeixo a la vida haver pogut estimar-te intensament, haver pogut compartir la vida i haver-nos sentit molt estimats per tu.
Avui, és 9 de juliol, un dia d’estiu calorós, on els raigs del sol, es filtren entre els fullatge dels arbres. Un dia especial que s’ha transformat en sublim i sagrat, que ens recorda el camí recorregut, el que hem comprés i aprés i el que va significar caminar al teu costat quasi 30 anys, de fet, seguim avançant al teu costat, amb el nostre especial “Komorebi”.
Sense solemnitat, amb senzillesa, valorem el present que hem construït, mirant al futur amb confiança, el teu record sempre ens fa millors persones i ens recorda que res és per sempre, que cal gaudir de la vida, d’aquells moments i persones que avui tenim i estimem.
La natura, sempre dóna pas a la vida que emergeix, creix i brota fins i tot després de ser tallada o cremada, s’obra pas on hi troba una escletxa de llum. Jo també he trobat la nostra particular escletxa, el meu especial “komorebi” per on passa la teva llum, gràcies a ella continuo vivint amb serenitat, pau interna i una dolça nostàlgia.
La Cristina el papa i la mama que t’estimen eternament!
by anna_dol | juny 14, 2021
La mort, és la consciència que hi ha una part de la vida que no podem controlar. El cicle de la nostra pròpia existència, és un continu anar i venir de separacions i pèrdues, algunes d’elles devastadores, ferotges emocionalment, fins arribar finalment a la pèrdua irreversible, la mort dels nostres éssers estimats i la nostra pròpia. Mai estem preparats per assumir-la, ni per acomiadar-nos d’una persona estimada.
El procés d’acompanyar i acomiadar el final de vida d’ un esser estimat, és un temps de sensibilitat extrema, quasi sagrat, un instant punyent i dur però essencial per tancar correctament un cicle important de la nostra vida i el posterior procés de dol.
Com a familiars d’una persona estimada que està en un final de vida, és important adonar-se quan la mort és a prop, per tal de facilitar una mort digne. Hi ha familiars que amb la millor de les intencions intentem pal·liar la situació, per tal de salvaguardar el patiment; i també potser per la por que ens causa la mort.
Però a mesura que la mort es propera, és probable que les necessitats de la persona hagin canviat, és essencial doncs, escoltar amb respecte i comprensió i d’un gran valor humà fer un bon acompanyament en tot el procés de morir, igual que ho fem en el naixement. Potser ara les seves necessitats de la persona sigui reflexionar o buscar el significat de la seva vida, resoldre temes amb familiars, dubtes, pors, qüestions sobre el procés de morir, espirituals i/o religioses. Es el moment de sostenir el dolor, d’oferir quietud i serenor i si cal, poder donar-li permís per deixar de lluitar, per deixar d’aferrar-se a la vida i buscar alleugeriment en la mort, d’aquesta manera ens podem acomiadar i sentir pau mútuament.
Tanmateix cal posar consciència del moment que nosaltres estem vivint, atenent també les nostres emocions, escoltant dins nostre. Segons com, pot ser una gran oportunitat per compartir sentiments molt valuosos, i l’ últim present que podem donar. Sovint n’hi ha prou amb paraules senzilles expressades amb tendresa, amor i gratitud per tot el que va representar a les nostres vides.
Un altre punt a tenir en compte és la necessitat de veure el cos present de la persona estimada. És una situació francament dura, on les emocions es desborden i el cor s’esmicola per la duresa del moment. Però és essencial per la comprensió de la realitat que estem vivint, per la consciencia i l’acceptació de que aquella persona ha mort. Justament serà aquest instant el que ens proporcionarà tancar correctament el nostre cicle per poder iniciar el procés de dol. Una vivència que quedarà gravada per sempre més en la nostra memòria.
Però és ben cert que no sempre tenim l’oportunitat d’acomiadar-nos con voldríem o necessitaríem, la pandèmia, una mort inesperada, accidents, violència, suïcidis etc. Són morts molt traumàtiques que ens provoquen un sotrac esfereïdor, on de sobte i sense avisar ens roben la vida. L’impacte sobtat de la noticia i la sensació d’irrealitat i d’inseguretat és inqüestionable, ens fan perdre l’alè i possiblement agreujarà els símptomes en el posterior procés de dol.
Els simbolismes i rituals de dol ens poden ajudar a dur a terme la necessitat d’acomiadament, ens conviden a expressar els nostres sentiments i pensaments al mateix temps que consolen i alleugen el dolor. Escriure poemes, o bé una carta per acomiadar-nos, pintar, dibuixar… tot el que sigui creatiu, pot oferir-nos aquesta possibilitat. Si optem per l’escriptura, en ella podem abocar en paraules, tot allò que no vàrem tenir oportunitat de fer o dir, vessar tot l’amor i expressar el buit, l’agraïment, el perdó o l’ofec insuportable que ens oprimeix el cor. Aquesta expressió, aquest sentir en facilitarà el comiat.
Les paraules són les teves ales, procura que surtin del cor, que siguin sentides, que brollin de les entranyes i llavors fes-les arribar al més enllà.
Aquest serà el millor homenatge d’acomiadament que pots arribar a fer.
by anna_dol | juny 10, 2021
Una estona de reflexió, de compatir sentiments i comprendre què és estar en dol, què sentim i què podem fer. Un acompanyament per parlar entre d’altres, com la nostra societat nega la mort i el dol i quins recursos tenim. Posar llum en el fet que el dol no és cap malaltia, ni una depressió, malgrat l’emoció que es manifesta sigui la mateixa, la tristesa . Un reconeixement sincer a tot el procés de dol.
by anna_dol | maig 17, 2021
Quan l’amor és tant generós i desinteressat t’adones del significat de la paraula, del seu contingut i el que ha de transmetre la paraula per a ser verídica i sincera.
L’amor no hi entén de generes o races, simplement és o no és. Aquest és el cas de la Xispa, un amor sense paraules, però que demostrava molt més que moltes persones. Una companya de vida de quatre potes i peluda, membre indiscutible de la nostre família, que ens ha acompanyat durant aquests vuit anys, fins que la malaltia rebel i tossuda se l’endut.
Era la tendresa i la lleialtat, tenia una mirada de bondat que semblava sempre demanar-te una carícia, una salutació o una llaminadura, però per sobre de tot li agradava estar amb nosaltres, al nostre costat, mentre et podia llepar o amb la cua eixerida preguntar-te on anem?
Ens va ajudar a superar contratemps i desafiaments molt durs de la vida, sobretot a la Cristina. Ella la va criar amb amor i atencions infinites, la seva amiga de jocs, carícies, sortides, i rialles. Ara, en el moment de la mort de la Xispa, la Cristina ha estat allà, acariciant-la i agraint tot el que li va donar, arrupint-se al seu costat perquè pogués sentir la seva olor fins l’adéu definitiu, acompanyant-la fins el seu últim alè. Gràcies Xispita, ens vas donar molt més del que ens mereixíem.
El DOL DE LA MASCOTA
L’ intens amor i vincle que s’ estableix amb una mascota crea uns forts lligams amb nosaltres, per tant és natural sentir-se devastat pel dolor de la pèrdua. Desencadena moltes emocions i una la tristesa profunda, en constatar que ja no ve ningú a rebre’t a la porta de casa amb aquella alegria indescriptible.
Per aquest motiu cal respectar les mostres de dolor que sent la persona en perdre un amic tant entranyable, malgrat molta gent ho cregui desproporcionat i no entenguin la profunditat de l’estima.
Els animals ens donen grans lliçons de vida que potser hauríem de tenir en compte, entre molts m’agradaria destacar aquest. Ells viuen la mort d’una manera natural, no s’aferren a res, viuen el present i només demanen estimar i ser estimats, potser no viuran gaire temps, però venen a viure bé i a ser feliços.
El dol per la pèrdua d’un animal estimat en pot fer sentir emocions de soledat i això no significa que siguis feble o que els teus sentiments estiguin fora de lloc. Simplement vol dir que estàs de dol per la pèrdua d’un animal que estimaves, i això diu molt de la manera de ser d’una persona.
Dedicat a la Xispa, un membre de la nostre família de quatre potes.
by anna_dol | abr. 26, 2021
L’ESSÈNCIA, és un taller diferent, amè, participatiu i privat. On tu i jo podrem reflexionar i compartir les diferents experiències viscudes i entendre el perquè de molts sofriments i comportaments humans.
La manera de pensar i sentir condiciona la nostra manera d’actuar, de ser i entendre la vida.
Comprendre com funciona el cervell, que és la ment, els teus pensaments etc. Tot plegat et donarà una altra visió de la vida, tant per a tu, com per entendre als altres, alhora que t’ ajudarà a tenir més recursos pel teu benestar personal.
Si creus que L’ESSÈNCIA et pot aportar llum, no ho dubtis, parlem-ne!
by anna_dol | març 29, 2021
Els últims anys he fet un munt d’escrits i articles, però fins avui, mai havia escrit a la meva filla. Avui és 30 de març, de 2021, el seu aniversari, fa 29 anys, els mateixos que tenia el seu germà, Jordi quan va morir, un numero especial i simbòlic.
Després de tot el que malauradament t’ha tocat viure, jo necessitava fer-te un reconeixement. Eres molt jove quan la vida et va sacsejar durament, i sempre vas estar allà, malgrat et cargolessis de dolor. La mort del Jordi va eclipsar les nostres vides durant molts anys i tu vas saber aguantar, comprendre, ajudar i anar teixint els teus propis recursos. Gràcies Cristina.
Ara, t’observo amb admiració pel que vas fer i per la gran persona en que t’has convertit. Tot passa molt de pressa, la vida se m’escapa entre el dits mentre intento aturar el moments entranyables que comparteixo amb tu. Fruit de l’experiència, sé que cal assaborir aquests moments, crec que totes dues em après que la vida no es perfecte, ni te garantia.
Poses color a les nostres vides, ho has fet des del mateix moment que vas néixer, ja ho deia el teu germà, que així seria! Segur que també està orgullós de tu.
T’has convertit en una dona autèntica i meravellosa, una princesa guerrera, que no passa de puntetes per la vida, sinó que trepitges fort, amb valentia i a fons. Sóc feliç quant veig la teva perseverança i esforç, quan et veig prosperar i aconseguir els teus somnis.
Admiro la teva paciència i tolerància, el teu compromís social, el teu amor als animals, però sobre tot, quedo corpresa, quan veig que li poses cor en tot allò que fas, amor, sense ensucrar massa, sense embafar, just la mida necessària, aquella que cal en cada moment; un sentit comú envejable.
Exprimeix la vida amor meu, passa molt de pressa, aprofita-la i sigues conscient de tots i cadascuna de les teves vivències i dels moments que la vida t’ofereix. Siguin bones o dolentes aquestes experiències vitals, són les que han de ser, són les teves, les que t’ha tocat viure. Si hi ha situacions que no t’agraden i les pots canviar, fes-ho, sinó, marxa i sinó accepta-les.
No li donis moltes voltes a les coses, la vida és senzilla i simple, nosaltres la fem complicada amb el nostre pensament. Escolta el teu cor ell sempre té raó. De tant en tant entra dins teu, sentint com les onades de la teva respiració dansen al teu ritme, aquí trobaràs la pau. I sobretot fes allò que tu creguis, allò que la teva intuïció et dicti, malgrat els altres no hi estiguin d’acord, només així seguint la teva ànima, trobaràs la felicitat, dins teu. Per últim, recorda sempre, que no ets responsable de la felicitat de ningú, només de la teva pròpia.
Aprofita intensament aquells petits instants que la vida esclata i espetega satisfacció, confort i alegria en el que flueixen les rialles i el benestar. Això és viure! 
No vull allargar-me més, no seré pesada, que sé que ho estàs pensant…
Per molts i molts anys princesa guerrera, continua per aquest camí, vas bé. Orgullosos de tu, de la dona que ets!
El papa i la mama que t’estimen i no et pots ni imaginar quant!!
