by anna_dol | des. 27, 2021
Moments únics que no podem retenir encara que vulguem, persones, emocions, situacions, tot és efímer i transitori, en realitat res és “nostre”, només un préstec per un temps limitat. La nostra existència està en un estat constant de canvi, ja sigui de mica en mica o dràsticament. Ho podem observar en els altres i en nosaltres mateixos (malaltia, infant, jove, adult, vellesa…). O bé contemplar-ho en la natura, en el canvi d’estacions.
Quan amb afany ens obstinem que res no canviï i no acceptem la realitat que ens toca viure, allò inevitable, aquell cicle que la vida ens diu que s’ha acabat, prenem mal perquè insistim a subjectar la fulla de l’arbre que irremeiablement ha de caure. És llavors quan gemeguem i brolla amb força el sofriment.
Ens enfadem amb la vida perquè creiem que no és justa, com si tingués una pòlissa de garantia, ens creiem amb el dret de tenir el “control” que domina les nostres vides i tant ens agrada, creiem que tot té una solució. Està clar que hi ha situacions terriblement injustes, però, per molt que ens entossudim, no és a les nostres mans retenir-les. El propòsit de la vida seguirà inevitablement el seu curs i ens trobem atrapats novament en el nostre sofriment.
És innegable la tendència de l’ésser humà a esquivar o ignorar el que no ens agrada. Parafrasejant Lama Rinpoché, “Assumim una cara de la moneda de la vida, però no l’altra: ens agraden els naixements, els aniversaris, els casaments, els inicis…, però no ens agraden els funerals, els divorcis, la malaltia o els exàmens”.
Probablement, no hi ha un dolor més gran que ser separats d’un ésser estimat per mort o per qualsevol altra causa, sentir la tristesa, estar perduts en el dolor i la pena que ens trasbalsa i ens regira les entranyes. Tot plegat és un procés normal i necessari per a l’adaptació al canvi i a la curació de les emocions; el dol. Però el sofriment és opcional, si permetem el canvi i no ens en resistim, si alcem la vista i asserenem l’ànima per abraçar-lo, malgrat que sigui molt dolorós, estarem acceptant els entreteixits de la vida i ens deslliurarem del sofriment, alhora que es produirà un canvi significatiu dins nostre, una visió diferent i personal de la vida.
Cada canvi, cada vivència, cada succés tenen un sentit, encara que la nostra ment endreçada i arrenglerada no aconsegueixi entendre les lliçons que porta implícites. Podem considerar, doncs, el proverbi que diu que “Tant els bons moments, com els dolents, segur que passaran”. Per tot plegat, és important posar consciència a cada moment que vivim plenament, gaudir-los amb plenitud, perquè en un tancar i obrir d’ulls es pot produir un canvi a la nostra vida i llavors és quan la vida ens xiuxiuejarà que res és per sempre.
Si voleu llegir l’article a la Fura cliqueu a l’enllaç.
file:///C:/Users/Anna%20Cuixeres%20Armero/Desktop/La%20vida%C2%A0ens%20xiuxiueja%20que%20res%20%C3%A9s%20per%20sempre%20_%20La%20Fura.html
by anna_dol | des. 20, 2021
En la quietud del capvespre, el follet de Nadal s’escola per l’esquerda dels costums i la tradició, el meu cor s’encongeix i un silenci obscur i profund agita una solitud melangiosa. Respiro buidor, és el vaixell que naufraga en el dol dels records.
Mentre l’any es va fonent, reviso el camí recorregut, la travessa ha estat llarga i barrancosa, però vaig obrint camí, alço la mirada per contemplar com afloren milers de records, que s’esdevenen com petites llums de Nadal que pampalluguen, olors, sons i perfums que revifen un temps llunyà.
Aquell misteri teu, breu i enigmàtic ha tornat, aplana sobre mi, com les ales d’un àngel sobrevolen l’infinit, una calma sedosa i tènue m’impregna d’escalfor i esperança, amb aquella sensació de veritat i pau.
Tanco els ulls i m’abandono en aquest sentir, perquè omplis de calidesa i aixopluc el meu cor gebrat. Repòs acollidor i nutritiu que calma l’ànima. Acluco els ulls i el follet de Nadal em regala una picada d’ullet, mentre xiuxiueja Bon Nadal! I jo sospiro Bon Nadal amor meu!
by anna_dol | nov. 17, 2021
Com cada any, tornem a recuperar la xerrada
“És Nadal i a casa hi faltes tu”
El Nadal, és un moment molt complex per les persones en dol.
L’ enyorament i la melancolia es fan molt presents en aquestes dates carregades de nostàlgia, on moltes persones voldrien allunyar-se per no sentir la tristesa que les envolta.
En aquesta trobada, conversarem per donar resposta i suggeriments a les persones en dol, per tal d’ alleugerir les intenses emocions que poden créixer i brollar aquests dies.
Xerrada oberta a tothom i gratuïta. Us esperem!
by anna_dol | oct. 19, 2021
Tot i que ens ha de passar a tots, no ens han ensenyat com s’encara la mort, perquè en general s’ha silenciat. Sovint quan mort un familiar, un amic, un veí, la mascota … no sabem que dir, com comportar-nos. En la nostra societat, continua sent un tema del que ens costa parlar als adults, continua sent un tràngol molt difícil de gestionar, de posar-hi paraules,doncs imagineu per un moment com és per un nen@.
Que en pensen?
Com podem acompanyar-los?
Que dir quan pregunten: “Jo també em moriré? “i tu?
“Està al cel?
La mort reclama silenci, companyia i parlar d’emocions, de res serveix girar-li la cara perquè deixi d’existir. La vida i la mort son dues cares inseparables de la mateixa moneda. Aquesta xerrada té el propòsit d’oferir coneixement i eines als adults per acompanyar als infants.
by anna_dol | oct. 12, 2021
Un homenatge de reconeixement a tots aquells nadons que van morir abans, o poc després de néixer. Amb l’obertura d’aquest nou espai, obrim un punt de llum on poder honrar les seves ànimes, donant així resposta a una necessitat emocional de dol i de reconeixement familiar.
Un espai per donar resposta a la necessitat emocional de moltes famílies que passen, malauradament, per un procés de pèrdua gestacional o perinatal. És un dol considerat molt tabú a la nostra societat, i per tant solitari i ocult, un dol negat per la nostra societat, on s’aixequen murs de silenci, per això, espais com aquest, contribueixen a normalitzar-lo i a fer-lo més visible, doncs permeten tenir un punt de referència físic on poder recordar el fill@ que ja no hi és.
Un espai necessari, íntim, tranquil i acollidor, un punt de llum, dedicat als nadons i a les seves famílies, un espai pel record en el que les famílies poden venir sempre que vulguin i puguin. Una estona per la reflexió i el consol recordant els seus fills i filles que han marxat abans d’hora.
El meu agraïment més sincer a tots els Ajuntaments que participen en aquesta iniciativa, que és impulsada per les diferents empreses i entitats de dol de Catalunya.
.
El meu agraïment més sincer a l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons per un espai tant representatiu del dol perinatal i gestacional.
Un espai amb llum i sensibilitat, on s’han trobar les paraules i els materials per construir aquest bonic espai acollidor i tranquil per donar resposta a la necessitat emocional de dol de moltes famílies. Gràcies.
by anna_dol | oct. 9, 2021
La mort de qualsevol ésser viu que ens hàgim estimat és una tasca molt difícil de gestionar, però en la infantesa tot és molt més enrevessat. La nostra cultura ens ha fet veure que és millor ocultar la mort als infants per protegir-los del dolor tan ferotge que pot suposar la mort d’un ésser estimat. No obstant això, hem de tenir en compte que si actuem amb ocultació i protecció, no aprendran aquesta valuosa lliçó de vida, no hauran tingut l’exemple i el model de pares i familiars i, per tant, els mancaran els recursos i les eines emocionals necessàries quan irremeiablement la vida en un futur els situï en una situació de dol.
La majoria dels infants pensa i es preocupa per la mort, però no ho explica a ningú, igual que fem els adults. Quan un nen/a no té prou informació, o no ho entén, s’ho inventa i la fantasia sempre és molt pitjor que la realitat.
Hem de tenir en compte que als dibuixos animats, els protagonistes mai moren, poden ser aixafats, aplanats i mutilats, però no els passa res, ràpidament s’aixequen i es posen a córrer. Als videojocs passa una cosa semblant, els personatges en aquest cas sí que moren, però tampoc els passa res perquè tenen diverses vides.
Els infants no necessiten tota la informació científica ni els detalls explícits, però sí saber què ha passat, concretant què vol dir “mort”. Aquesta notícia, si pot ser, és millor que sigui oferta pels pares, explicant amb sinceritat que potser durant un temps serà normal que estiguem tristos i que, quan això passi, podrem plorar plegats. És important fer-li saber que no està sol/a, que estem al seu costat i que és lliure de parlar i preguntar, si té dubtes.
Eviteu eufemismes -per ells són molt complicats-, com “Ha marxat”, “se n’ha anat”, “ens ha deixat”, “Déu se l’ha emportat”… Distingiu entre dormir i morir.
L’edat del nen/a en el moment de la pèrdua determina la seva comprensió de la mort. És bo, doncs, esbrinar quin és el seu pensament sobre ella, escoltar-los i acompanyar-los amb atenció.
En general, entre els 2 i els 6 anys el món és màgic, et mores una estoneta. Conceptes com la mort i el temps no estan desenvolupats a la ment. Un món sense els pares està més enllà de la seva comprensió.
Entre els 6 i els 9 la mort és com un lladre o un fantasma que se t’endú i cal combatre’l o escapar-ne amb alguna màgia o superpoder. Tot i que comencen a entendre la qüestió irreversible, accepten que morir és definitiu per als altres, però no per a ells/es.
Entre els 9 i els 12 molt sovint consideren la mort com un càstig. Poden pensar que a causa d’alguna cosa que va fer, aquest ésser estimat va morir. Molt sovint hi ha sentiments de culpa.
I on els diem que van les persones que moren? Per alguns serà al cel, o estaran amb Déu; per altres, es reencarnaran en algú altre, o el seu esperit viurà en una estrella. Fins i tot hi ha la possibilitat de dir, “doncs, no ho sé”.
