by dol | des. 24, 2015
S’acosten aquelles dates que es van encenent els llums dels carrers, de les espelmes, dies de calidesa amb família i amics, dies de rialles, sorpreses, dies màgics…. les Festes de Nadal!!
Resulta impossible per a tots els que hem perdut un ésser estimat, evitar els records carregats de nostàlgia que van burxant els nostres sentiments fràgils, i vulnerables, on les emocions estan a flor de pell, i l’enyorança és colpidora.
Malauradament tindrem una cadira buida el dia de Nadal i quan tots siguem asseguts a taula, és quan serà més sensible “que hi faltes tu”. Aquest serà aquell instant que potser no podrem controlar i que tots coneixem molt bé, on el nostre cor sentirà la buidor i les llàgrimes s’ompliran de dolor. Moments difícils que cal acollir, acompanyant l’emoció sense interferir, deixar-nos sentir, escoltar les nostres llàgrimes.
Per poder honrar aquests dies els nostres éssers estimats, una manera de poder fer-ho és creant una nova tradició familiar. Són petits actes d’amor, en forma d’accions creatives, actes simbòlics, que potser ens ajudaran a representar el record, la presencia del nostre ésser estimat, i alhora ens ajuden a elaborar el nostre procés de Dol.
Els nens i les nenes poden ajudar molt amb la seva inigualable imaginació creativa. Agraeixen participar-hi, formar-hi part i compartir aquestes estones. És un moment d’aprenentatge pels més petits, per entendre les dues cares de la mateixa moneda, la Vida i la Mort.
Podem posar, per exemple una espelma blanca amb el seu nom, al centre de la taula, guarnit al nostre gust, i afegir-hi unes paraules sentides, recitar un poema, una oració, una musica de fons… etc.
Altres homenatges poden ser, fer un brindis en el seu honor, escriure el seu nom en una estrella o cor de l’arbre de Nadal etc. Un de molt bonic per la nit de cap d’any, me’l va explicar fa uns dies en la consulta, una mare en Dol, és el següent: Decorem un globus i dipositem un escrit a mà, després l’enlairarem i el deixarem anar al cel.
La finalitat és que tingui un sentit especial per a nosaltres, és aleshores quan s’esdevé terapèutic i pot formar part d’una nova tradició familiar.
…….Al meu cor sempre hi ha la teva presència, però, a voltes, hi ha tantes coses que trobo a faltar…és Nadal i a casa hi faltes tu.
Desitjant un Bon Nadal a tothom.
Anna Cuixeres.
Article trimestral per al Setmanari del Penedès. La Fura.
by dol | des. 23, 2015
El solstici d’hivern marca l’inici d’un nou cicle, són els dies més foscos de l’any, son moments de neteja, però a partir del dia de Nadal, serà el naixement del sol, el triomf de la llum sobre la foscor. Posa llum al teu cor, espelmes, encens, il.lumina la foscor.
Agafa’t uns moments de silenci per rebre aquesta energia, aquesta llum de Nadal, sent l’amor que engalana tot el que toca.
És el meu desig de Nadal per a tu i els teus.
Anna Cuixeres.
by dol | des. 21, 2015
Ara, arriba aquella època especial de calidesa, on és bo aturar-se a l’igual que ho fa la natura, reposar i reflexionar, és moment de fer balanç, de compartir d’escoltar. De sentir el retrobament amb un mateix.
Alhora és temps de renaixement, de nous propòsits, d’instants de l’any on celebrarem el bo i millor, el més preuat i tornarem a començar un altre cicle vital.
Un anhel per a mi és desitjar-vos a tots i totes un Bon Nadal, que la vostra vida estigui plena d’oportunitats per créixer, aprendre i comprendre.
Però no per a tothom serà així, aquests dies de Nadal, hi haurà moltes famílies desfetes pel dolor, amb una allau d’emocions engoixants.
Per algunes famílies, (moltes d’elles no les coneixo ), seran dies d’alliberar llàgrimes, fruit de la nostàlgia, l’absència i els records.
D’altres, tenen cara i nom, i han compartit amb mi, el seu dolor, m’han obert els seus cors i hem abraçat l’anima, a totes elles, el meu profund agraïment.
Per a totes aquestes families en Dol, el meu present són unes espurnes de llums de colors per poder considerar aquests dies.
- Sentir dins nostre, que ell@ està present en tot allò que fem, que vivim, que sentim, és a dir en el nostre dia a dia.
- Percebre com els records van i venen, però ens regalen la possibilitat de noves estones de vida que varem compartir!!
- Observar la vida, des d’una perspectiva diferent, apreciar la subtilesa d’un regal preciós, ple d’amor, que en forma de senyal ens arriba a les nostres vides i que nosaltres anomenem casualitats
Que la llum de l’estel ens acompanyi. Bon Nadal.
by dol | des. 12, 2015
Que hi ha després? On anem?
Us recomano aquest conte de la Doctora Lugán Comas. Metgessa anestesista especialitzada en cirurgia cardíaca, que va explicar en el programa Millenium. Un conte magnífic, i curtet, que tot seguit us relato:
Hi ha vida després del Naixement?
L’Arnau i la Núria són una parella de bessons que estan al ventre de la mare, i un li diu a l’altre:
Arnau: “Que bé que vivim aquí oi?. Tu creus que sempre estarem aquí? Hi ha alguna cosa després del naixement?”
Núria: “Doncs clar que si , ens estem preparant pel que en realitat és el naixement, que és la vida.
Arnau: “I com serà aquesta vida?”
Núria: “Bé, potser passarem per un túnel per anar a un lloc millor, potser hi haurà molta més llum, potser podrem fins i tot, menjar per la boca i caminar amb els peus”.
Arnau: Però que dius!! Ximple!! Això és impossible. Com menjarem per la boca si ens alimentem pel cordó umbilical, i caminar? Si el cordó aquest no dona per més!!
Núria: I que? això no vol dir que no pugui ser. Jo si ho crec.
Arnau: No ha vingut pas ningú del més enllà a dir-nos que això és possible, oi? Doncs jo no ho crec.
Núria: “I podrem veure a la mare”
Arnau: Mare? Qui és mare?
Núria: Tu, no has sentit mai la seva veu? No has sentit mai una musica rítmica de fons? No has escoltat en moments que estàvem moguts o inquiets, que una mà ens protegia i cuidava?
Arnau: No, no. Això no és possible.!!
Núria: Mare, és allò on hem nascut, creixem i ens desenvolupem i on tenim el nostre ser.
Núria: Per això jo crec que si, que hi ha vida després del naixement.
Arnau: Doncs, jo no. No pot ser, perquè no ho he vist.
Fi.
Que en penseu vosaltres? Hi ha vida després del naixement?
I després de la mort?
Espero que us hagi agradat. Fins la propera!!
by dol | nov. 9, 2015
Ens ensenyen que els diners, el poder, el prestigi, les possessions materials, els estudis, els coneixements acadèmics són el més important, d’una rellevància vital, fins i tot, a vegades, el motor de les nostres vides.
Ens ensenyen que per ser feliç hem d’aconseguir que la societat ens reconeixi i ens respecti, que la feblesa no està ben vista i que tot ha de ser rapit, no tenim paciència i vivim la vida amb pressa.
Hi ha molt d’amor al nostre voltant, però estem massa ocupats per adonar-nos, no hi ha calma, assossec per apreciar-ho, per sentir-ho!!!
Pressa, rapidesa..per a què? Per arribar a on? no és una cursa, sinó un viatge cap a la llum d’una consciència interna d’una intuïció que tots tenim, però que està enterbolida pel dia a dia.
Podriem contestar afirmativament la pregunta següent?
“Si em moris avui, estaria satisfet amb la meva vida”?
Hi ha persones que quan s’acosta l’hora de morir, lamenten no haver viscut, o bé, no haver lluitat pels seus somiïs, de no haber dit t’estimo, d’haver treballat massa… Com vivim la vida? Hi ha vida abans de la mor?
En morir no ens emportarem cap possessió, només ens endurem els nostres actes, les nostres obres, l’amor que hagi en el nostre cor, l’amor és una energia d’increïble poder i força i cal recordar que tots estem fets d’aquesta energia que ho avarca tot.
Pensa en aquestes preguntes?
Escolta el silenci dins teu, mira les coses amb uns altres ulls, viatge al teu interior allà hi ha la teva verdadera saviesa, no hi ha res que tu no sàpigues, només cal escoltar i deixar parlar el teu cor, alinea’l amb la teva ment, pensa i actua en la mateixa harmonia. Tot és transitori no t’aferris a res.
Atura’t, adona’t que tot passa aquí, ara, que del que és tracte és de viure el present, d’adonar-nos de la bellesa i de l’amor, de totes les coses i persones del nostre entorn de la nostra saviesa interior.
L’amor és energia en estat pur, nosaltres, som AMOR.
