Ens ensenyen que els diners, el poder, el prestigi, les possessions materials, els estudis, els coneixements acadèmics són el més important, d’una rellevància vital, fins i tot, a vegades, el motor de les nostres vides.
Ens ensenyen que per ser feliç hem d’aconseguir que la societat ens reconeixi i ens respecti, que la feblesa no està ben vista i que tot ha de ser rapit, no tenim paciència i vivim la vida amb pressa.
Hi ha molt d’amor al nostre voltant, però estem massa ocupats per adonar-nos, no hi ha calma, assossec per apreciar-ho, per sentir-ho!!!
Pressa, rapidesa..per a què? Per arribar a on? no és una cursa, sinó un viatge cap a la llum d’una consciència interna d’una intuïció que tots tenim, però que està enterbolida pel dia a dia.
Podriem contestar afirmativament la pregunta següent?
“Si em moris avui, estaria satisfet amb la meva vida”?
Hi ha persones que quan s’acosta l’hora de morir, lamenten no haver viscut, o bé, no haver lluitat pels seus somiïs, de no haber dit t’estimo, d’haver treballat massa… Com vivim la vida? Hi ha vida abans de la mor?
En morir no ens emportarem cap possessió, només ens endurem els nostres actes, les nostres obres, l’amor que hagi en el nostre cor, l’amor és una energia d’increïble poder i força i cal recordar que tots estem fets d’aquesta energia que ho avarca tot.
Pensa en aquestes preguntes?
Escolta el silenci dins teu, mira les coses amb uns altres ulls, viatge al teu interior allà hi ha la teva verdadera saviesa, no hi ha res que tu no sàpigues, només cal escoltar i deixar parlar el teu cor, alinea’l amb la teva ment, pensa i actua en la mateixa harmonia. Tot és transitori no t’aferris a res.
Atura’t, adona’t que tot passa aquí, ara, que del que és tracte és de viure el present, d’adonar-nos de la bellesa i de l’amor, de totes les coses i persones del nostre entorn de la nostra saviesa interior.
L’amor és energia en estat pur, nosaltres, som AMOR.