La mort, és la consciència que hi ha una part de la vida que no podem controlar. El cicle de la nostra pròpia existència, és un continu anar i venir de separacions i pèrdues, algunes d’elles devastadores, ferotges emocionalment, fins arribar finalment a la pèrdua irreversible, la mort dels nostres éssers estimats i la nostra pròpia. Mai estem preparats per assumir-la, ni per acomiadar-nos d’una persona estimada.
El procés d’acompanyar i acomiadar el final de vida d’ un esser estimat, és un temps de sensibilitat extrema, quasi sagrat, un instant punyent i dur però essencial per tancar correctament un cicle important de la nostra vida i el posterior procés de dol.
Com a familiars d’una persona estimada que està en un final de vida, és important adonar-se quan la mort és a prop, per tal de facilitar una mort digne. Hi ha familiars que amb la millor de les intencions intentem pal·liar la situació, per tal de salvaguardar el patiment; i també potser per la por que ens causa la mort.
Però a mesura que la mort es propera, és probable que les necessitats de la persona hagin canviat, és essencial doncs, escoltar amb respecte i comprensió i d’un gran valor humà fer un bon acompanyament en tot el procés de morir, igual que ho fem en el naixement. Potser ara les seves necessitats de la persona sigui reflexionar o buscar el significat de la seva vida, resoldre temes amb familiars, dubtes, pors, qüestions sobre el procés de morir, espirituals i/o religioses. Es el moment de sostenir el dolor, d’oferir quietud i serenor i si cal, poder donar-li permís per deixar de lluitar, per deixar d’aferrar-se a la vida i buscar alleugeriment en la mort, d’aquesta manera ens podem acomiadar i sentir pau mútuament.
Tanmateix cal posar consciència del moment que nosaltres estem vivint, atenent també les nostres emocions, escoltant dins nostre. Segons com, pot ser una gran oportunitat per compartir sentiments molt valuosos, i l’ últim present que podem donar. Sovint n’hi ha prou amb paraules senzilles expressades amb tendresa, amor i gratitud per tot el que va representar a les nostres vides.
Un altre punt a tenir en compte és la necessitat de veure el cos present de la persona estimada. És una situació francament dura, on les emocions es desborden i el cor s’esmicola per la duresa del moment. Però és essencial per la comprensió de la realitat que estem vivint, per la consciencia i l’acceptació de que aquella persona ha mort. Justament serà aquest instant el que ens proporcionarà tancar correctament el nostre cicle per poder iniciar el procés de dol. Una vivència que quedarà gravada per sempre més en la nostra memòria.
Però és ben cert que no sempre tenim l’oportunitat d’acomiadar-nos con voldríem o necessitaríem, la pandèmia, una mort inesperada, accidents, violència, suïcidis etc. Són morts molt traumàtiques que ens provoquen un sotrac esfereïdor, on de sobte i sense avisar ens roben la vida. L’impacte sobtat de la noticia i la sensació d’irrealitat i d’inseguretat és inqüestionable, ens fan perdre l’alè i possiblement agreujarà els símptomes en el posterior procés de dol.
Els simbolismes i rituals de dol ens poden ajudar a dur a terme la necessitat d’acomiadament, ens conviden a expressar els nostres sentiments i pensaments al mateix temps que consolen i alleugen el dolor. Escriure poemes, o bé una carta per acomiadar-nos, pintar, dibuixar… tot el que sigui creatiu, pot oferir-nos aquesta possibilitat. Si optem per l’escriptura, en ella podem abocar en paraules, tot allò que no vàrem tenir oportunitat de fer o dir, vessar tot l’amor i expressar el buit, l’agraïment, el perdó o l’ofec insuportable que ens oprimeix el cor. Aquesta expressió, aquest sentir en facilitarà el comiat.
Les paraules són les teves ales, procura que surtin del cor, que siguin sentides, que brollin de les entranyes i llavors fes-les arribar al més enllà.
Aquest serà el millor homenatge d’acomiadament que pots arribar a fer.
