Diuen que el foc, els petards, les fogueres, tenen la virtut de renovar la vida, obtenint un sentiment de purificació, neteja, i renaixement.
És un bon moment, doncs, per ser conscients com a traves del dolor d’una pèrdua, es modifiquen valors i prioritats, i es transforma tota la nostra visió de vida, i la relació amb els altres i l’entorn.
Els dies de festa, marquen el pas del temps, son temps que passem amb les persones que més estimem i cadascun de nosaltres té una manera de celebrar-les, amb les seves tradicions i costums.
Quan arriba un dia com avui, revetlla de Sant Joan, ens preguntem com podem seguir celebrant la revetlla? Com podem suportar-ho quan aquesta persona tant estimada ja no hi és!!.
Quan has perdut una persona especial, el món perd tot el sentit, i en conseqüència les festes es magnifiquen. És per a molta gent, la pitjor part del procés de Dol, malgrat són una part bàsica i molt important del nostre camí. Doncs és en aquests dies, quan els trobem més a faltar, del que és habitual. Les Festes poden ser un temps per buscar nous significats, un moment per revisar les tradicions i decidir si volem continuar fent el mateix o bé, hi ha coses que volem canviar.
Dedicar-li un gest, honrar, agrair, és reconèixer que continua ocupant un lloc en la celebració, de la festa, però el més important és el reconeixement de què continua ocupant un lloc al teu cor.
És natural pensar que mai més els dies de festa podrem tornar a passar-ho bé. Certament, no tornaran a ser com abans, res tornarà a ser igual, ni tant sols nosaltres. Però si fem bé el Dol, reconstruirem de nou la vida, potser al voltant de la pèrdua. Ens acostumarem a viure sense ella, tornarem a sentir-nos plens, ens curarem, i ens transformarem, però no serem mai mes aquelles persones d’abans i en realitat potser tampoc voldrem ser-ho.
Com aquesta nit de Sant Joan és solstici d’estiu, element de vida i de caliu per a tota la natura, i també nit de lluna plena, nit de foc, màgica, curta, potser ens permeti per un instant una connexió màgica davant la foguera: tancar els ulls i allargar la mà per trobar a l’altra banda del foc, la seva mà, i així, abraçats, saltar!! per sobre de les flames del foc de Sant Joan!! Per comprendre que hi ha àngels. Que són allò extraordinari que en passa en la vida ordinària, en el moment oportú.
