Avui, 9 de juliol de 2018, just fa 5 anys que vas morir, i com cada any ens hem retrobat en el meu cor, el mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix lloc.
En tot aquest temps he après moltes coses, coses que abans em semblaven molt importants i que ara ja no m’ho semblen gens ni mica.
He aprés que no cal exagerar els problemes quotidians de la vida sobretot els que realment no són importants, i és necessari buscar recursos per afrontar-los en la seva justa mesura.
Que no vull passar indiferent davant del dolor dels altres, per això ara faig de terapeuta de dol, però que em molesten aquelles persones que es queixen i es lamenten eternament sense intentar fer res per canviar l’actitud o les circumstàncies.
He aprés que hi ha dies clars i dies foscos, i que tots formen part de la vida.
Que cal tenir prou forces per encaixar els moments difícils que puguin venir però alhora valorar els bons.
Com cada any amor meu, com cada dia, aprenent de tu, aprenent de que va tot això amb el teu record, present, íntim i personal.
T’estimem.
