És complicat d’explicar buf..no sé? com dir-ho, no puc, no puc més, em costa molt i molt …..el cos, el cor, el cap, tot em fa mal i l’anima també.
Abans,..tot estava bé, (suspira) res d’això no hagués tingut cap importància,… però ara…. tot em costa tant, el cap està ennuvolat, i estic cansada de tant plorar,… no penso amb claredat.
Decidir qualsevol cosa se’n fa complicat, la cosa més simple s’ha tornat problemàtica, no vull fer res, res!!!! que facin el que vulguin!!! Només deixeu-me tranquil·la, tot més igual, que el món s’ensorri i deixi de fer soroll.
En realitat no vull estar bé!! vull sentir dolor!!! tot plegat és una mena de càstig? Pregunto, que he fet jo?
Estic ensorrada, estic en la puta misèria!! Crido, cerco respostes i no hi ha res!!. Perquè!!! Perquè !!On està? Està bé?
No vull viure, no vull res, deixeu-me plorar i recollir-me en el meu dolor. Ningú pot tornar-me’l, doncs llavors!! no cal fer res, que es pari el món.
Qui pot ajudar-me? A què pot ajudar-me?
(Fragment d’una conversa, en procés de dol.)
En aquell moment de foscor una mà amiga que em va acompanyar al Terapeuta de Dol.
Allà vaig aprendre moltíssim de la mort i en conseqüència de la vida. Certament ningú em va tornar al meu fill, però si que reconforta tenir un espai de dol on poder conversar, cridar, exclamar, plorar, dir tot allò que no hagués dit mai a ningú, deixar anar. Un espai periòdic on poder atendre tot el dolor.
Vam parlar moltíssim sobre tot plegat i això va servir, perquè el meu dolor no enquistes, no és quedes tancat dins meu i em conduís cap un mal pitjor, o a una malaltia física.
Realment va ser alliberador i sanador sempre estaré agraïda a la meva Terapeuta Dol i en aquell espai, que va significar la meva transformació personal.
Per això et recomano que facis l’esforç, per tu, per tots aquells que t’estimen i per ell o ella, vine a Dol Penedès, no tens res a perdre, no tens cap compromís amb mi, jo només t’acompanyaré.
Dol Penedès, és un espai de dol, és alliberador, és un espai on poder parlar d’aquella persona tant especial, és l’espai per honrar-lo a ell o a ella, alhora que et vas sanant emocionalment i vas aprenent a viure de nou.
I recorda, mica en mica aniràs vivint i aquest fet no és deshonrar el seu record, deixar de sentir dolor no vol dir oblidar, mai oblidaràs.. perquè oblidar és impossible, només vol dir; tenir sempre el seu record en la memòria serena, tranquil·la i en pau espiritual.
Que la llum de l’univers t’acompanyi en el teu camí.
Anna Cuixeres
Terapeuta de Dol Penedès.