L’AMOR INCONDICIONAL
Quan no hi ha res més a fer, quan, la vida s’escapa entre els dits, només ens queda l’amor incondicional.
És un sentiment veritable, és l’amor que és materialitza, tangible, que t’esperona a seguir donant la llum de la teva ànima.
Un sentiment que commou, que t’acompanya a la compassió i no permet que li manqui res; simple, senzill, i humil, només estar allà, a vegades potser en silenci, altres amb un somriure, pel que calgui, sense mesurar cap conseqüència, deixant de banda la teva pròpia existència per cobrir la d’ell/a, quasi donant la teva vida.
Un amor portentós, amb força, que neix de teves entranyes i que té com a únic afany, cobrir i proporcionar serenitat, benestar, tendresa i molt d’amor.
L’amor incondicional va de la mà de la dignitat cap al nostre ésser estimat. En aquests moments terribles, és necessita, tenir cura del cos, de la ment, i de l’ànima.
La ment necessita sobretot, pau i assossec, posar música molt fluixeta, parlar del que li agrada, llegir-li algun llibre, escrit, poema etc, a gust de la persona tot plegat poden ser un bon fil conductor.
La companyia en silenci amb un toc suau de contacte físic, perquè senti que estàs allà, dona seguretat.
Silenciar els sorolls ambientals. Tenir cura de la llum que sigui tènue. Són petites pautes per donar confort i benestar.
Les visites cal que sàpiguen estar a l’alçada, no es pot entrar plorant, cridant o parlant en to fort; això no és amor incondicional, això, és donar satisfacció a les seves necessitats i no tenir respecte pel final de vida de la persona, amb amor i dignitat.
Només cal que pensis quan tens una simple grip i el cap t’explota com reps aquestes manifestacions de la gent. (Recorda que primer ell/a abans que ningú)
Cal tenir en compte que l’últim sentit que es perd és l’oïda, així que, compte amb segons quins comentaris o converses, malgrat et sembli que no et sent o que està dormint.
Allunyat de l’habitació seva, carrega piles, busca un lloc on plorar, parlar amb la teva gent i expressa el que sents, però quan tornis a entrar has d’estar serè, i disposat a donar tot el teu amor, en definitiva, a HONRAR!!
El cos necessita cura, repòs i placidesa, la higiene pot ser un bon moment per combinar l’amor incondicional i la dignitat. Tingues cura del fred o la calor, de les olors, llença aigua sobre el cos sense por, és un dels pocs plaers que queden, l’aigua i el massatge, suau, alhora que rentes el cos i el cap amb aigua i sabó. (pots fer-ho, malgrat estigui al llit i no es pugui bellugar) utilitza sabons, olis hidratants, colònia fresca, herbes aromàtiques, espelmes aromàtiques, encens…pensa que és, el que més li agradaria.
Per últim l’ànima, a vegades amb un to de gran serenitat parlar de la por a la mort, potser beneficiós si així ho manifesta, cal fer algunes preguntes simples, per saber si això és el que necessita, o bé pel contrari no vol, o no pot, parlar-ne, intenta esbrinar-ho, pot ser sanador.
Pregunta-li que necessita?, qui? o que? li cal, no tinguis pressa, la calma és el millor aliat en aquests moments, espera el moment adequat.
Si no et veus en cor, demana ajuda a un professional de Dol.
Quan malauradament, físicament ja no estigui amb tu, tot aquest amor incondicional que vas donar, et donarà pau, serenitat i calma, perquè hauràs honrat i acompanyat el final de vida d’un ésser estimat i l’univers conspirarà a favor teu, hauràs après una lliçó de vida d’incalculable dimensió, transformadora i d’evolució.
I recorda que : L’energia no mor mai, tot és transforma.
Si vols saber més et recomano les obres de
La Dra. Elisabeth *Kubler-*Ross (1926-2004) va ser una de les primeres persones a estudiar honestament la relació que tenim amb la mort. Ella ha estat una de les més famoses expertes en matèria de la mort i ha treballat amb milers de pacients terminals.