La nostàlgia sempre toca a la porta en arribar aquest data, els records i les vivències, s’amunteguen com cada any i l’enyorança és fa present i remou aquell dies de desconsol d’ara fa 7 anys, on la teva presencia es va apagar.
Vas anar-te’n amb una melodia al teu cor , lleuger d’equipatge, amb amor, calma i l’ànima neta i en fer-ho també et vas endur un bocí de tots nosaltres.
Avui, fragments de la teva saviesa segueixen presents, com espurnes constants de la teva llum. Senyals que ens acompanyen i són el vent que empeny les nostres ales cada dia.
Ho sento així, com un enigmàtic tresor que cal preservar i guardar, dins nostre i que només uns quants podem sentir.
En la nostra ànima sempre hi ha un racó on s’amaga silenciosa i pacientment un amor etern per a tu.
T’estimem Jordi,
El papa, la mama i el teu gran amor, la teva germana.
