EL VALOR DEL QUE ÉS SAGRAT, DIVÍ I ESPIRITUAL.
El teu dolor no es pot comparar a cap altre, és el teu, un malestar complex i diferent. Cada persona té el seu propi dolor i el viu a la seva manera, atesa la singularitat de cadascun de nosaltres. Dit això, és ben cert que hi ha unes pautes i formes d’actuar molt similars, sobretot quan el dolor és de caràcter traumàtic.
Un bon exemple d’això, és quan et visita el monstre ferotge, un moment terrible, que provoca que estiguis tot el dia barrinant, furgant en les entranyes de l’adversitat, buscant entre els “ets i uts” la certesa d’una veritat absoluta que mai arriba, indagant minuciosament per trobar un per què? que malauradament no té resposta. Sentint l’alè de la por, que t’atrapa, et paralitza i t’arrossega fins a les profunditats del fang. El monstre de l’ansietat et pren la poca energia que et quedava, i et desplomes sense força, com si tot el pes del món caigués sobre teu pit.
Submergida en aquesta calma densa, saps que cal aixecar-te i tornar a començar, t’aferres amb ànsia a l’única cosa que et dona treva i repòs. Tot i ser fràgil i subtil, t’acompanya amb fermesa, i deixa passar una mica d’aire, per continuar respirant per una petita escletxa que s’escola entre les teves costelles. Et parlo d’espiritualitat, una experiència interior que sempre va acompanyada d’una gran onada de misteri.
Pot ser entesa de moltes maneres, religiosament, filosòficament, com una manera de buscar un significat més ampli i transcendent a la vida i la mort. No obstant això, també es pot interpretar com una vivència íntima i particular, difícil d’expressar racionalment, una connexió “sagrada” en la qual sents que estimes i abraces sense tocar, olores fragàncies quan no n’hi ha i observes allò que és intangible, al capdavall és la bellesa de continuar estimant quan ja no queda promesa de retorn.
Diuen que l’espiritualitat i el que és sagrat fan referència a allò que és mereixedor de puresa, venerable o diví. Sentir que un moment, un espai, una experiència o una persona és “sagrada” és meravellós, vol dir que la vivim amb reverència, presència i sentit. Li atorguem una qualitat molt significativa, digna de respecte, valuosa, intocable per a nosaltres. L’espiritualitat és considerada en molts àmbits una altra manera d’explorar el sentit de la vida, per la seva similitud amb l’art, la poesia o la filosofia, entre altres.
Aprofitem que arriba el solstici d’estiu, moment especial, per establir un enllaç entre el món físic i l’espiritual, connectant així amb un sentit diví, una manera d’honrar el cicle sagrat de la vida, la natura i la mort. Reverenciem, doncs, el triomf de la llum sobre la foscor.
El foc, protagonista indiscutible, ens acompanyarà; fogueres, petards i fanalets, carregats de simbolisme i rituals purificadors, dansaran sota les espurnes de la vida, per allunyar-nos de les forces negatives i els mals esperits. Per renéixer novament amb energies renovades i tornar a percebre tot allò que ens arriba i és sagrat, diví i espiritual.
Bon solstici d’estiu!
