El lliri blanc i l’agenda marró
La Margarida és una persona excepcional, una dona sabia de la qual aprenc cada cop que ens retrobem. Ve regularment a la consulta de dolpenedes, des de la mort de la seva filla i em transmet vivències plenes d’experiència i humanitat.
En una d’aquestes sessions de consulta, em va explicar dues histories meravelloses i magistrals.
Les té escrites excel·lentment pel Gregori, un amic que va viure en primera persona el relat explicat per la Margarida, i que va tenir la generositat de regalar-li en format d’escrit.
Aquest escrit, és el que tot seguit comparteixo amb tots vosaltres, gracies a la cortesia de la Margarida, que m’ha permès publicar-lo.
En les dues histories podem trobar la connexió entre el més enllà i l’ara i aquí, senyals de l’univers que ens reconforten i validen que el lligam entrellaçat de l’amor no té distancia.
Dues histories divines! Espero que les gaudiu tant com vaig fer-ho jo!
Ah! un últim apunt per aquells que no hi entengueu gaire en plantes. Els Lliris floreixen a la primavera, per les comunions i casaments, és a l’estiu quan arriben al seu punt de major esplendor, però…. Mai, mai a l’hivern!
EL LLIRI BLANC
Era la vigila de cap d’any, l’Erasme va compartir una historia que em va colpir profundament.
Al jardí de la Margarida i el Joan, envoltat de silenci i pau, hi reposen les cendres de la seva estimada filla, la Lali, que ens va deixar fa dos anys a causa d’un càncer.
La Lali sempre havia estimat aquell racó del jardí. Era un espai de llum i vida, on ella solia somriure entre les flors. Quan va morir, la seva mare, la Margarida i el Joan van decidir deixar-la descansar allà, entre els arbres i les flors que tant havia estimat.
Enguany, durant les festes de Nadal i Cap d’Any; les mateixes dates en què la Lali va partir, un prodigi inesperat va tenir lloc.
Just sobre el lloc on descansen les seves cendres, ha crescut un esplendit lliri blanc. Alt, elegant i radiant, sembla haver florit com un símbol de la seva presencia.
El Joan diu que és com si la Lali els envies un missatge d’amor, un record que, fins i tot en absència, ella continua formant part de les seves vides.
La Margarida emocionada, afegeix, que aquest lliri és un regal de l’esperit de la seva filla, que no volia deixar-los sols en aquestes dates tant especials.
Mentre contemplen el lliri, al jardi s’hi respira una tranquil·litat infinita, com si la Lali, a traves d’aquesta flor, hagués trobat la manera de dir-los que està en pau i que el seu amor perdurarà per sempre.
L’AGENDA MARRÓ
La Margarida, encara commoguda per la lectura d’en Lliri Blanc, va aixecar el cap amb un somriure ple de misteri i va començar a explicar la historia de l’agenda marró. A la taula de Cap d’any, en Joan, el pare de la Lali, la Rosa i l’Erasme es van inclinar cap a ella encuriosits.
“Imagineu-vos” va dir, “La Núria, una de les millors amigues de la Lali, va somiar una nit, que la meva filla la Lali, li deixava el seu diari personal. “És per a tu”, li va dir en somnis. Quan m’ho va explicar no sabia que pensar, però quan vaig anar a Londres a recollir les coses de la Lali després de la seva mort, no vaig trobar cap agenda marró. Res de res!
Un silenci expectant regnava a la sala, mentre la Margarida continuava la historia.
“Vaig buidar calaixos, armaris, cada racó del apartament, per intentar trobar-lo, però res”. Vaig tornar cap a casa amb un bagul ple de records, però resignada i convençuda que aquella agenda marró no existia. La Núria estava decebuda, però ho va acceptar.
La Margarida va fer una pausa per fer un glop de cava i va continuar amb la veu tremolosa. “Quan vaig obrir el bagul a casa per repartir les pertinències entre la família, entre tots aquells records, va aparèixer del no res, la famosa agenda marró. Era allà, intacta!! Com si hagués estat amagada per la mà de la mateixa Lali”
En Joan, que havia escoltat atentament, va agafar la mà de la Margarida, emocionat. “Sempre vaig pensar que la Lali tenia un sentit especial per a les coses importants”, va dir amb veu baixa, mentre la Rosa i l’Erasme assentien en silenci.
“La Núria guarda l’agenda marró, aquell diari, com un tresor”, va continuar explicant la Margarida. “I el més fascinant de tot és que, segons ella, hi ha pàgines on la Lali va escriure somnis que semblen parlar del futur. Com si ja sabés que la seva vida prendria aquest camí”.
Els presents es van mirar amb ulls brillants, compartint la màgia d’aquell moment. Era una historia teixida pel destí, plena de misteri i emoció.
“Doncs ja ho veieu” Va concloure la Margarida amb un sospir,“ les coses tenen un camí propi, i a vegades ens parlen des de llocs on no les esperem”.
Aquella nit, El lliri Blanc i l’agenda marró van omplir la taula de Cap d’any amb records, somnis i la màgia inesgotable de la Lali, mantenint viu el seu esperit entre tots.
El Lliri de la Margarida, pintat per ella.
