by dol | jul. 11, 2018
Avui, 9 de juliol de 2018, just fa 5 anys que vas morir, i com cada any ens hem retrobat en el meu cor, el mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix lloc.
En tot aquest temps he après moltes coses, coses que abans em semblaven molt importants i que ara ja no m’ho semblen gens ni mica.
He aprés que no cal exagerar els problemes quotidians de la vida sobretot els que realment no són importants, i és necessari buscar recursos per afrontar-los en la seva justa mesura.
Que no vull passar indiferent davant del dolor dels altres, per això ara faig de terapeuta de dol, però que em molesten aquelles persones que es queixen i es lamenten eternament sense intentar fer res per canviar l’actitud o les circumstàncies.
He aprés que hi ha dies clars i dies foscos, i que tots formen part de la vida.
Que cal tenir prou forces per encaixar els moments difícils que puguin venir però alhora valorar els bons.
Com cada any amor meu, com cada dia, aprenent de tu, aprenent de que va tot això amb el teu record, present, íntim i personal.
T’estimem.
by dol | jul. 3, 2018
És probable que la visió que tinguis en aquest moment de la vida, de les coses, de les persones, fins i tot de tu mateix/a, estigui en un moment de profund canvi. No pateixis és normal.
Parlar d’ell/ella, explicar que va pasar abans, i despres, qui era, que et va ensenyar…. entre d’altres eines terapeutiques de dol, t’ajudarà a entendre que és estar en dol.
Poder parlar de la mort ens ajuda a trobar-hi un sentit, a estar en definitiva més preparats per morir.
Associació de Dol. Terapeuta de dol titulada.
Sessions individuals
Hores concertades.
Aportació economica reduida.
by dol | jul. 3, 2018
Relacionem el dol amb la mort, però també ho hauríem de relacionar amb qualsevol pèrdua valuosa per nosaltres. Durant la vida experimentem diferents tipus de pèrdues. Posem per cas: la malaltia, la discapacitat, les que provoquen la pèrdua de la llar, d’un treball, les generades per separacions de parelles i altres, com les pèrdues que generen els canvis en les diferents etapes vitals. Fins i tot podríem parlar dels desitjos, dels ideals, d’aquells somnis irrealitzables que al llarg de la vida no s’han complert. Quantes coses s’han perdut pel camí!
Però no totes les persones reaccionem igual. Cada pèrdua té el seu propi dolor i cada persona viu aquest dolor d’una manera diferent. Després d’una pèrdua important a la nostra vida és indispensable fer canvis i ajustar-nos a una nova situació, a una nova realitat. Aquesta adaptació és el que anomenem procés de dol. Un mecanisme natural, individual i íntim, que s’activa quan estem davant d’una pèrdua preuada per nosaltres.
Quan la vida s’enfila per aquestes corbes de canvis i ens demana mudar la pell és quan sentim el dolor que ocasiona el dol i ens fa conèixer de primera mà aquella sensació de buit que se sent sota el pit i aquell sentiment profund d’enyorança.
Al meu entendre, donar voltes i voltes sobre el mateix tema no ajuda; al contrari, només serveix per afectar l’estat de salut. Fugir o bé ocupar el temps desmesuradament per no pensar, o fer veure que no passa res, que som forts i estem de tornada, tampoc serveix. Sembla que cada vegada més volem patir menys i solucionar els problemes emocionals més de pressa, però la vida té els seus cicles i no es poden alterar, cal ser considerat amb els nostres ritmes.
Quan hi ha un desequilibri emocional, tot el nostre organisme es debilita i pot conduir a la baixada del nostre sistema immunitari. Per tant, aprendre a canalitzar el dolor i les emocions que s’hi deriven per no acumular tensions internes i mentals és un bon remei.
El dol no és un trastorn o una patologia que s’hagi d’evitar. Viure el dol ens permet adaptar-nos per poder continuar amb la vida. Per tant, potser el primer que cal reconèixer és que el dolor és una part natural de la vida i no hi ha dreceres per evitar-lo, de manera que serà important deixar de banda el motiu que està produint el dolor i posar la nostra mirada en el que ressona dins nostre. Una bona recepta és mirar cara a cara el dolor, admetre’l, acollir-lo i acceptar-lo..
A la vida, davant de qualsevol adversitat o dolor només hi ha tres opcions: La primera és MARXAR, (si es pot) és a dir, fugir de la situació que en provoca dolor. La segona és CANVIAR-HO, és a dir, intentar modificar aquella situació dolorosa fent algun canvi, pensa si hi ha alguna possibilitat, I l’ultima i aquella que tots podem fer és ACCEPTAR la situació que ens toca viure, sigui quina sigui. Si accepto la situació tot serà igual, però jo haure canviat la manera de veure-ho i el dolor serà menys.
