L’ART DE DEIXAR ANAR, UN ACTE D’AMOR.
Entre les ribes del dolor i el plaer, flueix el riu de la vida.
Només quan la ment es nega a fluir amb la vida i s’estanca en les ribes es converteix en problema.
Fluir vol dir acceptació, deixar arribar el que ve, deixar anar el que se’n va. Sri Nisargadatta Maharaj.
Quan pateixes una pèrdua tràgica, pots resistir-te, o bé pots rendir-te. En tots dos casos el dolor serà colpidor i cruel.
Deixar anar, no vol dir donar-se per vençut i sentir que hem fracassat amb un sentiment de derrota.
Rendir-se significa l’acceptació des el nostre interior del que és. Estar obert a la vida. Acceptar , simplement això, sense lluites internes, acceptar que hi ha coses que no poden ser, que no podem controlar, que se’ns escapen entre els dits, que s’escapen a la raó i a la comprensió.
No estem acostumat a perdre.
Cal saber quan s’acaba una etapa de la vida, acceptar que no està en les nostres mans, que no tenim la facultat, ni la capacitat de modificar els esdeveniments que ens depara la vida.
El que ha de ser, serà, inevitablement. Quan es tanca un cicle, se’n obre un altre i no podem quedar-nos estancats més temps del necessari, (DOL)
La resistència produeix una contracció interna, un enduriment del cor, un estat de discòrdia amb la vida, que ens conduirà a l’amargor a la malaltia, i perdérem el començament del nou cicle i amb ell, l’alegria i el sentit de la vida.
Si els porticons estan tancats no pot entrar la llum del sol.
Quan et rendeixes, cedeixes, deixes passar, llavors s’obre una nova consciència, una transformació, un nou aprenentatge de transformació personal que t’aportarà a què descansis en la quietud, reposis en la pau, acceptis el que és, i miris enrere per agrair i estimar el que va ser.
♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥
És temps de deixar anar, que el vent poc a poc i en la mesura adequada, se’n porti el dolor, la ràbia i el ressentiment de l’ànima, per donar pas a una nova vida, a un nou començament, amb el record, i el lligam, de qui mai oblidaràs.