by dol | oct. 29, 2015
És complicat d’explicar buf..no sé? com dir-ho, no puc, no puc més, em costa molt i molt …..el cos, el cor, el cap, tot em fa mal i l’anima també.
Abans,..tot estava bé, (suspira) res d’això no hagués tingut cap importància,… però ara…. tot em costa tant, el cap està ennuvolat, i estic cansada de tant plorar,… no penso amb claredat.
Decidir qualsevol cosa se’n fa complicat, la cosa més simple s’ha tornat problemàtica, no vull fer res, res!!!! que facin el que vulguin!!! Només deixeu-me tranquil·la, tot més igual, que el món s’ensorri i deixi de fer soroll.
En realitat no vull estar bé!! vull sentir dolor!!! tot plegat és una mena de càstig? Pregunto, que he fet jo?
Estic ensorrada, estic en la puta misèria!! Crido, cerco respostes i no hi ha res!!. Perquè!!! Perquè !!On està? Està bé?
No vull viure, no vull res, deixeu-me plorar i recollir-me en el meu dolor. Ningú pot tornar-me’l, doncs llavors!! no cal fer res, que es pari el món.
Qui pot ajudar-me? A què pot ajudar-me?
(Fragment d’una conversa, en procés de dol.)
En aquell moment de foscor una mà amiga que em va acompanyar al Terapeuta de Dol.
Allà vaig aprendre moltíssim de la mort i en conseqüència de la vida. Certament ningú em va tornar al meu fill, però si que reconforta tenir un espai de dol on poder conversar, cridar, exclamar, plorar, dir tot allò que no hagués dit mai a ningú, deixar anar. Un espai periòdic on poder atendre tot el dolor.
Vam parlar moltíssim sobre tot plegat i això va servir, perquè el meu dolor no enquistes, no és quedes tancat dins meu i em conduís cap un mal pitjor, o a una malaltia física.
Realment va ser alliberador i sanador sempre estaré agraïda a la meva Terapeuta Dol i en aquell espai, que va significar la meva transformació personal.
Per això et recomano que facis l’esforç, per tu, per tots aquells que t’estimen i per ell o ella, vine a Dol Penedès, no tens res a perdre, no tens cap compromís amb mi, jo només t’acompanyaré.
Dol Penedès, és un espai de dol, és alliberador, és un espai on poder parlar d’aquella persona tant especial, és l’espai per honrar-lo a ell o a ella, alhora que et vas sanant emocionalment i vas aprenent a viure de nou.
I recorda, mica en mica aniràs vivint i aquest fet no és deshonrar el seu record, deixar de sentir dolor no vol dir oblidar, mai oblidaràs.. perquè oblidar és impossible, només vol dir; tenir sempre el seu record en la memòria serena, tranquil·la i en pau espiritual.
Que la llum de l’univers t’acompanyi en el teu camí.
Anna Cuixeres
Terapeuta de Dol Penedès.
by dol | oct. 21, 2015
És un honor compartir i alhora una gran responsabilitat acompanyar i sostenir el dolor d’un altre persona, és una oportunitat per nosaltres de creixement i aprenentatge.
Les persones necessitem compartir el patiment, el dolor i les emocions, una societat que viu d’esquenes a la mort, en realitat viu d’esquenes a la vida.
En el nostre país el que predomina és, l’ocultació i l’evitació, doncs està basat en la por. El silenci que l’envolta és una de les principals dificultats en tots els processos.
En altres països com Anglaterra, Alemanya, Estat Units, etc., les teràpies d’acompanyament al Dolor, formen part de la vida dels seus habitants amb total normalitat.
Al davant d’una persona en pèrdua o dol, ens sentirem desbordats, com actuar? que dir?, ens apareixeran un munt de dubtes.
És convenient valorar cada cas i cada persona, amb la seva capacitat per enfrontar les pèrdues, la mort, les seves experiències anteriors, etc..
Si afegim que, potser amb la millor de les mostres intencions, pretenem ajudar i el nostre objectiu és trobar-hi una solució a un problema irresoluble, sentirem el fracàs, la impotència i la frustració arribant a la deducció que no podem fer res per ajudar.
L’objectiu no és ajudar, ni resoldre, doncs malauradament no està al nostre abast, poder-hi fer res, sinó acompanyar. Com? Doncs amb la nostra simple presencia, sentint i acollint el dolor de l’altre des del nostre cor, si tens la facultat de sentir i estar, sabràs que dir i que fer, pots preguntar per exemple? Com estàs avui ? o He estat pensant amb tu! Com et va?
Cal ser molt respectuós i tenir molta consideració amb allò que fem, o diem, no serveix per res, dir paraules buides, ja que la persona continua patint i el seu ésser estimat continua mort, o seu l’òrgan o la seva malaltia continua igual.
Que no hem de dir mai!! Paraules buides: Ja veuràs com el temps ho cura tot…truca’m si em necessites, no ploris més, sigues valent/a, ser com et sents, animat, el temps cura les ferides, etc.
(El temps no cura res, si no som nosaltres el que fem alguna cosa. Les ferides d’una pèrdua costen de cicatritzar i el treball del dol és sempre un procés actiu i no passiu com suggereix aquesta frase.)
Ajudar a buscar els recursos propis necessaris: fortaleses, experiències vitals, valors, etc. per tal de connectar amb el dolor que la situació genera.
La persona que acompanya, pot oferir un boci de llum, dedicar-li temps, el temps necessari per escoltar, ser pacient, compartir records, un subtil contacte físic adequat, una abraçada o bé un silenci quan fallin les paraules.
El Dol no és una malaltia, és la resposta natural a la pèrdua de qualsevol forma, o, a la mort d’un ésser estimat, però en alguns casos, no fer el procés de Dol adequadament, si que ens pot dur a una malaltia.
És un procés únic i complex que afecta la totalitat de la persona a nivell físic, emocional, mental i espiritual (Holístic)
by dol | oct. 20, 2015
La Mort, la volem sentir suficientment allunyada de nosaltres, parlar de la mort o, fins i tot, pensar-hi, ens genera dolor i ansietat. Enfrontar-se a ella, és una experiència per la qual no estem preparats ni entrenats, malgrat ser un fet ineludible de la vida, que pot precipitar-se en qualsevol moment.
En el cicle de la vida, la natura, ens mostra en cada època de l’any, que res és per sempre, que tot canvia i es transforma.
En la nostra societat, és difícil acceptar la mort com un fet natural, que malauradament succeeix tots els dies i que forma part intrínseca de tots nosaltres, ens costa admetre que tot allò que neix, també mor.
Tragèdies que malauradament succeeixen a diari en forma d’accidents de tots tipus. Són morts traumàtiques, que ens commocionen i ens apropen en aquesta realitat, i ens mostren amb tota la seva crueltat que som vulnerables i fràgils a qualsevol edat.
Aquestes morts inesperades, abruptes, a vegades individuals, a vegades col·lectives, fan truncar les vides i les il.lusions de les famílies, es desplomen els valors d’allò que creiem important i ens mostren la vida despullada tal i com és, ens fa conscients que ningú és etern, malgrat en el nostre dia a dia creiem que tot és per sempre.
Quan aquests fets succeeixen, fan que l’impacte familiar i social sigui més traumàtic, i és, en aquests moments, quan pensem en la mort i amb la nostra vulnerabilitat, i ens assalten els sentiments de ràbia i impotència, indignació, incredulitat, etc., compartit per la majoria de la nostra família i societat.
El Shock i la tristesa dels familiars, comporta moments molt intensos i excepcionals de gran complexitat.
A totes aquelles persones que en aquests moments es trobin en aquesta situació tràgica, el meu més sentit condol i el màxim respecte i compassió per a tots ells, en el transit del seu dolor.
Des de la meva humil ànima suggerir-los que es deixin acompanyar per professionals del Dol, els quals els oferiran un bri de llum per poder prosseguir en aquest difícil camí que malauradament hauran de transitar.
I espiritualment per a tots aquells que ja no hi són, que la llum els acompanyi en la seva transformació.
.
by dol | oct. 13, 2015
L’AMOR INCONDICIONAL
Quan no hi ha res més a fer, quan, la vida s’escapa entre els dits, només ens queda l’amor incondicional.
És un sentiment veritable, és l’amor que és materialitza, tangible, que t’esperona a seguir donant la llum de la teva ànima.
Un sentiment que commou, que t’acompanya a la compassió i no permet que li manqui res; simple, senzill, i humil, només estar allà, a vegades potser en silenci, altres amb un somriure, pel que calgui, sense mesurar cap conseqüència, deixant de banda la teva pròpia existència per cobrir la d’ell/a, quasi donant la teva vida.
Un amor portentós, amb força, que neix de teves entranyes i que té com a únic afany, cobrir i proporcionar serenitat, benestar, tendresa i molt d’amor.
L’amor incondicional va de la mà de la dignitat cap al nostre ésser estimat. En aquests moments terribles, és necessita, tenir cura del cos, de la ment, i de l’ànima.
La ment necessita sobretot, pau i assossec, posar música molt fluixeta, parlar del que li agrada, llegir-li algun llibre, escrit, poema etc, a gust de la persona tot plegat poden ser un bon fil conductor.
La companyia en silenci amb un toc suau de contacte físic, perquè senti que estàs allà, dona seguretat.
Silenciar els sorolls ambientals. Tenir cura de la llum que sigui tènue. Són petites pautes per donar confort i benestar.
Les visites cal que sàpiguen estar a l’alçada, no es pot entrar plorant, cridant o parlant en to fort; això no és amor incondicional, això, és donar satisfacció a les seves necessitats i no tenir respecte pel final de vida de la persona, amb amor i dignitat.
Només cal que pensis quan tens una simple grip i el cap t’explota com reps aquestes manifestacions de la gent. (Recorda que primer ell/a abans que ningú)
Cal tenir en compte que l’últim sentit que es perd és l’oïda, així que, compte amb segons quins comentaris o converses, malgrat et sembli que no et sent o que està dormint.
Allunyat de l’habitació seva, carrega piles, busca un lloc on plorar, parlar amb la teva gent i expressa el que sents, però quan tornis a entrar has d’estar serè, i disposat a donar tot el teu amor, en definitiva, a HONRAR!!
El cos necessita cura, repòs i placidesa, la higiene pot ser un bon moment per combinar l’amor incondicional i la dignitat. Tingues cura del fred o la calor, de les olors, llença aigua sobre el cos sense por, és un dels pocs plaers que queden, l’aigua i el massatge, suau, alhora que rentes el cos i el cap amb aigua i sabó. (pots fer-ho, malgrat estigui al llit i no es pugui bellugar) utilitza sabons, olis hidratants, colònia fresca, herbes aromàtiques, espelmes aromàtiques, encens…pensa que és, el que més li agradaria.
Per últim l’ànima, a vegades amb un to de gran serenitat parlar de la por a la mort, potser beneficiós si així ho manifesta, cal fer algunes preguntes simples, per saber si això és el que necessita, o bé pel contrari no vol, o no pot, parlar-ne, intenta esbrinar-ho, pot ser sanador.
Pregunta-li que necessita?, qui? o que? li cal, no tinguis pressa, la calma és el millor aliat en aquests moments, espera el moment adequat.
Si no et veus en cor, demana ajuda a un professional de Dol.
Quan malauradament, físicament ja no estigui amb tu, tot aquest amor incondicional que vas donar, et donarà pau, serenitat i calma, perquè hauràs honrat i acompanyat el final de vida d’un ésser estimat i l’univers conspirarà a favor teu, hauràs après una lliçó de vida d’incalculable dimensió, transformadora i d’evolució.
I recorda que : L’energia no mor mai, tot és transforma.
Si vols saber més et recomano les obres de
La Dra. Elisabeth *Kubler-*Ross (1926-2004) va ser una de les primeres persones a estudiar honestament la relació que tenim amb la mort. Ella ha estat una de les més famoses expertes en matèria de la mort i ha treballat amb milers de pacients terminals.
