“KINTSUKUROI”, LA BELLESA DEL DOLOR

“KINTSUKUROI”, LA BELLESA DEL DOLOR

Els objectes de terrissa són bonics i forts, però alhora fràgils. Els mestres del Japó tenen un antic art per reparar la ceràmica trencada anomenat “Kintsukuroi”. Consisteix a unir les peces trencades i fer-les més boniques, amb una laca de pols d’or per a la seva reparació. D’aquesta manera, la peça de terrissa no amaga les seves esquerdes, sinó que les llueix, adquirint així més bellesa i un valor afegit. Una metàfora que també podem traslladar a les nostres vides, d’una bellesa innegable, però alhora també fràgil i que se’ns pot trencar en mil bocins en qualsevol moment.

Quan t’han arrabassat un tros de l’ànima, pel motiu que sigui, i vius moments d’adversitat profunda o de dolor intens, la meva recomanació és que et permetis connectar amb aquesta part confusa, tèrbola i de tristor. Encara que faci mal i que requereixi un gran esforç per part teva, és necessari durant aquest període de temps, més que mai, connectar amb el que sents de veritat. Sé que no és gens fàcil i que exigeix moltíssim de tu, però és l’única manera de transformar el dolor en la cura necessària per poder renéixer, per definir una altra forma de veure la vida.

Concedeix-te instants de recolliment individual, que et permetin escoltar el batec de la teva vida, amb més reflexió i amb més contemplació, intentant posar una mirada dins teu legítima, atenta i sincera, sense amagar el malestar, donant sortida a allò que necessites. Aprèn a escoltar-te, a conèixer els teus límits i recursos.

Quan ens trobem en aquests moments delicats de la vida, tot és més feixuc, fins i tot les petites rutines diàries semblen una pesada càrrega. Concedeix-te el plaer de no fer res, de deixar-te anar, d’alliberar la ment del pensament insistent. La quietud i la compassió nodreixen l’ànima i donen al cos el merescut descans que energèticament ha perdut. Abandona per un temps el ritme frenètic de la vida, adopta més estones per a tu, desaccelera, regala’t instants de silenci i de menys acció.

En cap cas vull dir oblidar el que ha passat, sinó reconstruir, extreure del dolor, la tristesa i la nostàlgia, una ensenyança, una experiència vital, transformar-ho en alguna cosa bella, noble, crear un motiu, un honor… que tot aquest patiment no sigui estèril. Encara que no ho creguis, segur que hi és, no busquis el perquè, sinó el per a què. És un avanç personal que es va formant a foc lent, en l’art de restaurar l’ànima trencada.

Connecta amb la teva essència, en ella trobaràs una veritable saviesa personal, una dansa interna, intuïtiva, que t’ensenyarà alguna cosa més profunda, més espiritual, i que t’oferirà els recursos necessaris a mesura que vas avançant en el teu particular camí. Més enllà de les circumstàncies del teu dolor, respecta el ritme i el temps del teu aprenentatge i recorda que en l’amor i el respecte a tu mateix és on se sustenta el màxim benestar.

Quan la teva ferida s’hagi transformat en cicatriu, els records seran temperats i podràs ressaltar tot el que vas aprendre de la teva vivència. És llavors quan podràs cobrir les teves esquerdes amb pols d’or, perquè totes elles hauran format part de la teva particular experiència de vida, de la teva força i alhora fragilitat, a la vegada que sentiràs que has evolucionat íntimament com a ésser humà i com a ànima.

 

UN ALTRE 9 DE JULIOL

UN ALTRE 9 DE JULIOL

La nostàlgia sempre toca a la porta en arribar aquest data, els records i les vivències, s’amunteguen com cada any i l’enyorança és fa present i remou aquell dies de desconsol d’ara fa 7 anys, on la teva presencia  es va apagar.

Vas anar-te’n amb una melodia al teu cor , lleuger d’equipatge, amb amor, calma i l’ànima neta i en fer-ho també et vas endur un bocí de tots nosaltres.

Avui, fragments de la teva saviesa segueixen  presents, com espurnes constants de la teva llum. Senyals que ens acompanyen i  són el vent que empeny les nostres ales cada dia.

Ho sento així, com un enigmàtic tresor que cal preservar i guardar, dins nostre i que només uns quants podem sentir.

En la nostra ànima sempre hi ha un racó on s’amaga silenciosa i pacientment un amor etern per a tu.

T’estimem Jordi,

El papa, la mama i el teu gran amor, la teva germana.

 

Xerrada de Dol en temps de covid19!

Xerrada de Dol en temps de covid19!

Una estona de reflexió aproximadament d’una hora, on oferirem eines d’acompanyament al dol, que ens permetran honrar la memòria del la nostra persona estimada.

Tot seguit oferirem un torn obert de paraules, per escoltar a totes aquelles persones que vulguin compartir i expressar el dolor per la pèrdua d’un esser estimat.

Adreçat a totes les persones en dol.

Ens toca parlar de la mort

Ens toca parlar de la mort

De cop i volta i sense avisar, s’apodera de tu la desolació  més absoluta i la certesa que mai més tornaràs a veure aquella persona estimada. Saps que allò no té remei, que no hi ha res al món que tu puguis fer, cap pastilla, cap vacuna, cap preu; res, absolutament res, farà que torni.

Moltes famílies aquests dies s’han sentit així. La vida els ha canviat radicalment, ha desaparegut el que estimaven i un buit profund, intens i fins ara desconegut, ha alterat les seves vides. Ferides que costaran de tancar per la manera tant cruel que els ha tocat viure la mort. Acomiadar els seus essers estimats amb la fredor d’una pantalla o per telèfon, amb molta tristesa, plors i molta soledat. Sense rituals de vetlla, sense paraules d’afecte i estimació, sense flors, un dol sense abraçades i mirades compassives que consolen i reconforten. A totes elles, el meu més sentit condol.

La mort forma part del cicle vital i de tots els cicles naturals de la terra i és l’única certesa de la qual tots podem estar ben segurs. Morim cada dia una mica, quan ens  acomiadem  de diferents adversitats  i  de petites o grans pèrdues significatives per a nosaltres, i d’aquesta manera anem aprenent a dir adéu.

La mort potser no té sentit, però dota de sentit la vida. Si la mirem de més a prop, també podrem veure com ens fa viure més intensament, ens fa considerar el que realment és important i el que no, ens empeny a valorar i apreciar tot allò que ara tenim i a assaborir el temps  que potser un dia enyorarem.

Els hàbits i les nostres costums  de vida que creiem inamovibles s’estan desfent, i ha saltat pels aires tot allò que creiem segur i permanent, han canviat moltes coses per a tots i ens assalten un munt de incerteses i preguntes sense respostes del nostre futur més immediat. Potser caldrà considerar que no tenim el control de res!

Desconec quins seran les efectes del que estem vivint, què ens pot passar, si haurem de enfrontar-nos a moments complexos. Però crec fermament que tots tenim les capacitats i els recursos per fer front a allò que ens depara la vida. Confiem en ella, tots tenim una força interna, de resistència innata, que ens ajuda a comprendre i acceptar les coses.

Sempre he pensat que alguna cosa ens fa néixer i alguna cosa ens fa morir. És, senzillament, el procés de la vida. Tal com diu la doctora Luján Comas “La mort és el moment més important de la vida. Aquí deixem el cos i ens emportem la consciència”.

TORNEM A RETROBAR-NOS!

TORNEM A RETROBAR-NOS!

En breu grup de dol, especialment indicat per a persones que aquestes últims mesos han perdut una persona estimada pel Covid19, o bé, per altres causes, però que no han pogut acomiadar els seus essers estimats amb normalitat.

 

PLORAR EN TEMPS COMPLEXOS

PLORAR EN TEMPS COMPLEXOS

En circumstàncies normals, la mort i el dol són una vivència molt dolorosa i d’una gran complexitat emocional en la vida de qualsevol persona. Però en aquests dies que ens ha tocat viure, encara ho és molt més. Les famílies han de viure el dolor per la mort d’un ésser estimat en unes circumstàncies de confinament terribles, en què la mort s’ha convertit en la soledat i la desolació més absolutes.

No poder acomiadar-nos pot dificultar molt el procés de dol. L’acomiadament és un moment molt important. Ens permet homenatjar la vida d’aquella persona, oferint el consol i l’acompanyament necessaris, posant en valor tot allò que ens ha donat, alhora que ens permet expressar tot allò que necessitem. També és el moment de començar a acomiadar-nos, de començar a dir adeu, amb tot l’amor del que som capaços. Igual d’important és compartir el dolor, abraçar-nos i sentir a prop l’escalf d’aquells que ens estimem i ens conforten. Però a hores d’ara tot plegat no és possible i, per tant, dificulta tot el procés del dol, fent-lo més distant i desert que mai.

Per això, el millor que podem fer són els homenatges; ells ens poden ajudar a posar una mica de pau dins nostre. Són el reconeixement al valor de la persona que ha mort i ajuden en tot el procés de dol. En aquests moments, malgrat sigui en la distància, hem de trobar la manera de poder expressar els pensaments, les emocions i el dolor que experimentem. El dolor és una mostra d’amor cap aquella persona que ha mort; si el compartiu, el podreu portar millor.

Tracteu de parlar entre vosaltres, no amagueu el dolor que sentiu, parleu amb una persona, que us pugui escoltar, sense judicis ni interpretacions. Explicar el que ha passat, el que sent el cor, deixa anar emocions, plorar, tot és sanador. Les llàgrimes ens afluixen i ens acullen en el desconsol.

Podeu també retre homenatge encenent una espelma blanca acompanyada d’una fotografia, i deixar-vos acompanyar per la tristesa. Ella donarà forma als sentiments que estan allotjats en el cor i des d’aquest estat podeu escriure una carta d’acomiadament. No descuideu els nens i nenes, per ells és molt important participar de tot el que està passant i és un gran aprenentatge. Poden participar fent un dibuix o manualitat i expressar el seu afecte, que poden dipositar al costat de l’espelma.

Tot plegat servirà per alleugerir una miqueta, posar paraules al dolor, i el més important és que haurà començat el procés de dol. És important saber que el dol no és igual per a tots nosaltres i és necessari respectar les diferències de cadascú. Recordeu que l’amor que us uneix és etern, i és per sempre.

Si durant tot aquest temps de pandèmia necessiteu ajuda professional de dol no dubteu en posar-vos en contacte. Les consultes són gratuïtes, per videoconferència, e-mail o telèfon.


Una abraçada de llum!

 

 

Plorar en temps complexos

WhatsApp Parla amb mi