ES NADAL I A CASA HI FALTES TU!

ES NADAL I A CASA HI FALTES TU!

Com cada any arriba Nadal, i els carrers s’engalanen esplendorosos i les cases s’omplen d’espurnes de llum; els bons desitjos ens arriben per tot arreu, però malauradament no serà a totes les cases. perquè a taula hi ha una cadira buida, hi faltes tu!

Per Nadal intensifiquen  el records produint-nos dolor, davant d’una realitat que no podem canviar. Aquestes dates son  plenes de retrobaments familiars on les emocions son viscudes amb por i amb dolor. Dies difícils de gestionar per la majoria de nosaltres, que voldríem que aquestes festes ja haguessin passat.

Les Festes de Nadal no tornaran a ser les mateixes, però  podem construir-ne de noves, on l’amor pel nostre ésser estimat estigui més present que mai, però, on també  puguem expressar lliurament el nostre dolor.

Com cada any, dolpenedes ofereix aquesta xerrada on parlarem de tot plegat. Estàs convidada, estàs convidat.

TOT SANTS – EL TEMA DE LA SETMANA A LA FURA-

TOT SANTS – EL TEMA DE LA SETMANA A LA FURA-

 

1. ORIGEN I TRADICIÓ DE TOT SANTS.

Tenen la mateixa arrel Halloween i Tot Sants?

ESamain (Que significa, final de l’estiu) acomiadaven el déu sol, l’època de llum. S’hi celebrava el final de les collites i la renovació de la terra. Amb la caiguda de les fulles i el solstici de tardor, donaven la benvinguda a l’època de foscor i la nit, on se celebrava el Samain en veneració als esperits i els seus difunts, escurçant la relació entre el món del vius i els morts, que es creia que tornaven a visitar els seus familiars. Més endavant, s’incorpora aquesta festa pagana al cristianisme, que és

Perquè es mengen castanyes?

Segons la llegenda, els campaners de les esglésies tocaven a morts durant tota la nit, per anunciar als fidels el moment de resar el rosari per les ànimes dels difunts. Havien de fer torns i feia fred, la gent es reunia amb ells acompanyant-los i …

2. COM HO VIUEN EN ALTRES PAISSOS?

A Mèxic, celebren la Catrina, a la qual li rendeixen homenatge. La creença popular és que les ànimes dels difunts tornen aquell dia per visitar les seves famílies, i té per objectiu recordar-nos que: Sigui quin sigui el nostre estatus social en qualsevol moment podem morir…

  • Com ho viuen a altres països i en altres llocs d’ Espanya? 
  • A Cadis hi celebren el Tosantos. Al nord d’Espanya Canàries i Portugal i Galicia,celebren el Magosto que vol dir: (Coure i menjar castanyes)

 

3. LA MORT UN TABÚ.

En general neguem la mort, perquè estem acostumats a que tot té solució, resposta, reclamació a les nostres vides. Volem seguretat, certeses, i morir, és la gran incertesa, un perill que no podem controlar, que desconeixem i que no té pòlissa de garantia. Ho associem al fracàs, a perdre, la mort ens espanta ens incomoda, ens provoca pena i por, i és aquesta mateixa por, la que ens limita i ens porta a viure evitant-la, esquivant-la. Ens quedem sense referents a seguir, i per tant

4. COM ENS PODEM PREPARAR PER LA MORT?

Com ens podem preparar per a la mort? 

 Posant consciència que la mort existeix per a tots nosaltres i que tenim un temps limitat de vida. Morirem igual que hem viscut, cal doncs preguntar-nos: Com estem vivint?

Què ens fa por exactament de la mort? El patiment? Potser no saber de quina manera serà? En el nostre últim alè, estarem satisfets de com hem viscut?

Com acompanyar persones en dol?

Acompanyem amb el compàs de la vida, amb quietud i calma, sense voler córrer, on és essencial el consol i el permís per sentir, posant paraules al dolor, compartir els  sentiments, sostenint les emocions i les llàgrimes que sorgeixin.  És un temps per a la feblesa, per a la tristesa profunda, però sobretot un temps per escoltar a l’altre sense interrupcions, sense judicis ni exemples propis.

Malgrat tota l’estimació i els esforços per pretendre que una persona en dol deixi de sentir dolor, no ho aconseguirem, fracassarem, atès que, és precisament

Que puc esperar si estic en dol?

Quan ens trobem en aquests moments delicats de la vida, tot és més feixuc, fins i tot les petites rutines diàries semblen un pesada carrega. Cal doncs concedir-nos el permís de

No confonguem dol amb depressió.

És cert que totes dues  provoquen una important aturada vital i fins i tot, en alguns casos, el dol es pot arribar a complicar amb els anys  i pot generar una depressió, però en general, el dol no és cap malaltia! La similitud doncs, acaba aquí. El dol centra el seu dolor i pena en la pròpia pèrdua, però

 5. CREMACIÓ O ENTERRAMENT EN SEPULTURA?

És el mateix Cremació que Incineració?

Cal diferenciar entre cremació i incineració, en moltes ocasions podem pensar que parlem del mateix, i no són sinònims. Quan parlem de cremació ens referim a la incineració del cos humà que mitjançant combustió es redueix a cendres, en canvi quan parlem d’incineració ens referim a la crema

6. CENDRES EN PERFECTE GERMANOR AMB LA NATURA

Quan parlem de cremació ens referim a la incineració del cos humà que mitjançant combustió es redueix a cendres, en canvi quan parlem d’incineració ens referim a la crema…

  • Lliurar les cendres al mar, és legal? L’aquamació què és? Cementiris diferents.
  • Un a Sitges, ho sabies?

 

7. UNA SOCIETAT CONTRADICTÒRIA

Podem contemplar l’horror de la gerra, la mort i la devastació  en els mitjans de comunicació, o en series i pel·lícules violentes o de sang i fetge. Acceptem la mort en la ficció, de lluny, sense sentir-nos implicats, però en canvi quan la mort és de debò i ens toca de prop, creiem que és una gran injustícia que no ens havia de passar a nosaltres.

Hem anat perdent la saviesa que tenien generacions passades, on la mort era integrada a casa amb naturalitat. Família, veïns i coneguts, grans i petits, ho vivien amb gran respecte i reverencia, però com un fet habitual que formava part de les seves vides amb rituals i homenatges ven establerts. Actualment per fer-ho més fàcil, i no tenir tant acusada la percepció de la mort…

8. MORT GESTACIONAL, PERINATAL I NEONATAL

Independentment de l’edat gestacional, aquests pares i mares han de fer front a la mort del seu bebè, dir adéu, quan tot just aquell petit cor començava a bategar i acceptar la mort, on hi havia d’haver, il·lusió i vida.

Tot i afectar a centenars de famílies al nostre país, és un dels dols més tabú que existeixen en la nostra societat. Es calcula, que el 15% dels embrions moren durant el primer trimestre d’embaràs. Segons les dades de l’INE, a l’any 2020 la taxa de mortalitat perinatal va ser de 4,05 nadons per cada mil nascuts.

Per tot plegat, i per tal de crear consciència i visualització, han sorgit diferents iniciatives sol·licitant a tots els Ajuntaments de Catalunya i de la resta d’Espanya, el reconeixement públic d’aquests dols silenciats i desconeguts socialment, que pateixen com hem vist moltes famílies.

La proposta és habilitar un espai de sensibilització i memòria en tots els Cementiris Municipals de Catalunya. A l’Alt Penedès cada vegada són més els Ajuntaments que s’han adherit a aquesta iniciativa.

La idea és el reconeixement social en un espai físic, de record i confort, presidit per…

  •  Imatges web cedides per Montse Casanovas, el meu agraïment per la teva col·laboració. 
  • Textos d’ Anna Cuixeres -Dolpenedes- .

LA INTEL·LIGÈNCIA ESPIRITUAL

LA INTEL·LIGÈNCIA ESPIRITUAL

                       

De cop, un gir inesperat de la vida et colpeja sense pietat a la boca de l’estómac, el cor s’accelera, la raó diu que no pot ser, però les emocions es descontrolen, la por, el pànic entren a escena i s’apoderen de tu amb brutalitat. El control i aquell ordre quotidià salten pel aires, la confusió és demolidora, una esgarrifança recorre la columna vertebral, pensar i entendre amb claredat és complex. La buidor comença a aparèixer i com una llosa, la pressió s’expandeix sobre el pit fins a arribar a la gola, la respiració és ràpida i superficial, no hi ha prou aire per respirar. Els colors s’han esvaït i la vida de cop s’ha vestit de gris. La confirmació de la notícia ha arribat, ha mort! El món s’ha enfonsat, tot i que per la finestra observo que tot segueix rodant com si res hagués passat, aterrida i devastada em pregunto: Per què? I ara què?

Aquestes i altres preguntes existencials en moments extrems com els que acabem de llegir, o al capdavant d’altres tragèdies de la vida, és quan la intel·ligència espiritual intervé i pot convertir-se un pilar fonamental de la nostra existència. Tot ésser humà, només pel fet de ser-ho, té aquesta capacitat de la intel·ligència espiritual. Una dimensió interior que neix dins nostre i va més enllà de nosaltres mateixos. En ella hi podem cercar les respostes que ens aclaparen i enfonsen.

Espiritual ve del llatí i vol dir “qualitat relativa a l’ànima”. Està considerada actualment com la vuitena intel·ligència, dins les intel·ligències múltiples, segons Howard Gardner.Tot i això, soc conscient del recel i desconfiança que pot causar parlar d’espiritualitat, un terme maltractat i utilitzat abusivament, però cal adonar-se de tot el que aquesta intel·ligència espiritual ens pot fer qüestionar i replantejar.

És justament en el procés de dol quan més s’expandeix i ens empeny amb més força que mai a explorar dins el pòsit de saviesa que tots tenim, a retrobar-nos amb l’ésser essencial que som, una extensió sagrada de nosaltres mateixos, que va més enllà de la raó i la comprensió.

Íntimament lligada a les emocions, ens formula molts interrogants, com per exemple: Quin és el sentit de la meva vida? D’on vinc? Hi ha un més enllà després de la mort? Aquestes qüestions que fins ara potser no ens havíem plantejat mai, ara, davant de la tragèdia, la por o un imminent final de vida, prenen una rellevància excepcional, perquè ens apropen a les grans preguntes de l’existència humana.

Percebre aquesta part espiritual, invisible, immaterial, pot suposar una revelació essencial, un despertar de la consciència, on se’ns convida a considerar la vida i la mort des de un context més ampli i transcendent, i alhora ens proporcionen una escletxa de creixement i transformació personal per esbrinar i aprofundir sobre les preguntes existencials que en moments fonamentals i greus devasten la nostra vida.

 

 

 

ENTREVISTA A LA TELEVISIÓ

ENTREVISTA A LA TELEVISIÓ

El passat dijous 28 de juliol, vaig tenir l’oportunitat de poder parlar una estoneta de dol amb la Judit Benages, una gran professional del món periodístic, que em va oferir la possibilitat de fer una petita entrevista en el programa televisiu “Estiu al Claustre” parlant d’un tema tant tabú com la mort. El meu agraïment a TV Vilafranca, per l’oportunitat brindada.

 

És així com et faig etern cada 9 de juliol

És així com et faig etern cada 9 de juliol

En les paraules trobo la meva manera de tenir-te a prop, d’alguna manera que desconec, m’acosto a tu i em sento a recer.

Els dies assenyalats com avui, sento la fuetada del dolor i la pena de que no estiguis al nostre costat, en la memòria se m’ amunteguen els records i constato amb gran tristesa que gairebé ja no recordo la teva veu, em sona llunyana i haig de refugiar-me en la tecnologia per tornar-te a sentir. Ara només puc reviure’ t dins meu, o mirant fotografies, elles refresquen aquells instants i en mirar-les, veig en els teus ulls aquella il·lusió i passió per la vida i aquell  riure efervescent i engrescador, és llavors quan sorgeix  la melangia de temps passats, aquelles estones entranyables, en que omplies de color la vida.

Tantes coses trobo a faltar, han passat 9 estius i encara hi ha moments que em sembla impossible no poder veure’t mai més, tantes coses trobo a faltar, tantes coses m’agradaria dir-te…

En la nostra memòria han quedat gravats per sempre aquells moments compartits amb tu, de bondat, saviesa i generositat, tot el que ens vas donar mentre se t’escapava la vida entre els dits, un dia com avui.

Amb el pas del temps, molt treball i esforç, ja no estem en aquell procés, de plorar-te desconsoladament, ja fa anys que t’hem integrat  càlidament i per sempre en el nostre dia a dia, seguim endavant, sense culpa per aquella llàgrima que ara ja no esclata, perquè ja no cal, la ferida ja no sagna, en el seu lloc s’ha format una cicatriu plena d’amor que sempre ens recorda el camí recorregut amb tu, on som ara, i el perquè.

En Martí Pol, expressa en aquest meravellós poema d’amor i dol, (val a dir, que és un dels meus favorits,) tot allò que avui amor meu m’agradaria dir-te a cau d’orella, a poc a poc, sentint en el frec de la pell cada un dels seus mots.

T’estimarem eternament!

El papa, la mama i la teva persona preferida, la teva germana Cristina.

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m’acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

 

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d’aquest dolor, en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

 

Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il·lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per a tu somnio d’acomplir-los.

 

Te’m fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i  t’evoco,

segur com mai que l’única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l’esperança i la bellesa.

 

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m’acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixies,

de persistir quan res no ens és propici.

 

Des d’aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se’m representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

 

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

 

 

WhatsApp Parla amb mi