IMAGINO QUE BUFES AVUI, 38 ESPELMES

IMAGINO QUE BUFES AVUI, 38 ESPELMES

Res no seria igual si no haguessis nascut. Va ser un gran regal que la vida ens oferís compartir-la amb tu i sento un profund agraïment per tot l’amor que ens vas transmetre i tot el temps que vam poder compartir junts. Va ser un honor viure al teu costat.

De sobte, una carícia tendre em recorda que cal seguir i m’esforço en fer-ho cada dia, prou bé ho saps, per seguir entenent, florint, creixent, perquè sé, que tu estàs en cada mot de la meva vida, i si jo m’expandeixo, tu, ho fas amb mi. Avui celebrem que fa anys que vas néixer i per un instant m’imagino, com bufes aquestes 38 espelmes!

Imagino quin aspecte tindries, com seria la teva vida, que pensaries de tot el que ha anat passant al llarg d’aquests anys ….

M’imagino tornant a sentir la teva veu i el teu riure engrescador …

M’imagino tornar a mirar-me en els teu ulls, a sentir la teva olor…

M’imagino abraçar-te, acariciar-te, petonejant-te…

M’imagino que estàs aquí, amb nosaltres, imagino tantes coses de tu!

Em balancejo entre els records i aquest foc d’encenalls de la imaginació, és encisador, em captiva i em fa volar. Per molts anys amor meu!

Distorsionant per un moment la realitat, et regalo la meva imaginació, tanco els ulls, i em deixo portar per la màgia d’imaginar que estàs aquí, jugo amb ella, i et veig altre cop, un secret íntim i ocult entre tu i jo, on tot es possible.

T’estimem eternament, El papa, la Cristina i la mama.

(…)tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m’acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici(…)

(…)Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se’m representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera, que em costa imaginar-te absent per sempre(…)   Miquel Martí i Pol

 

❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤

 

I en un dia tant especial com aquest, vaig rebre aquest escrit. El cor se’m accelerava, sentia brollar les paraules amoroses, escrites amb molta sensibilitat i en veritat us dic que tocaven la meva ànima. Les paraules prenien vida i endolcien el dia per un moment, sentia una mena de entrellaçat, d’apropament, un lligam que desencadenava breument en aquest petit relat que em transmetia ell.

“El cordó umbilical d’aquell 9 de gener que ens va unir durant nou mesos íntimament i que ja ens unia per sempre, avui més que mai, ens uneix amb la força de l’amor incondicional que sentim i que sentirem sempre, mare. Gràcies a tu vaig venir a la vida i gràcies a tu i al teu record constant, visc eternament. Sempre seré l’àngel que és al teu costat”

“La mort és símptoma que hi va haver vida”. I tu, Jordi, com aquesta planta que creix enredant-se entre les fustes mortes, vas venir a aquesta vida per a estimar a les persones que ara et recorden amb nostàlgia però amb un gran amor. Per molts anys! I com diria Txarango: ” bufa fort el teu desig”. Un petó als estels! ✨✨✨

Montse Casanovas.

Gràcies Montse, les teves paraules van arribar al meu cor i per un breu instant el temps es va aturar i vaig sentir que des del més enllà, en Jordi m’escrivia. Agraïda immensament.

Anna Cuixeres. 🦋

 

LA VIDA ENS XIUXIUEJA QUE RES ÉS PER SEMPRE

LA VIDA ENS XIUXIUEJA QUE RES ÉS PER SEMPRE

Moments únics que no podem retenir encara que vulguem, persones, emocions, situacions, tot és efímer i transitori, en realitat res és “nostre”, només un préstec per un temps limitat. La nostra existència està en un estat constant de canvi, ja sigui de mica en mica o dràsticament. Ho podem observar en els altres i en nosaltres mateixos (malaltia, infant, jove, adult, vellesa…). O bé contemplar-ho en la natura, en el canvi d’estacions.

Quan amb afany ens obstinem que res no canviï i no acceptem la realitat que ens toca viure, allò inevitable, aquell cicle que la vida ens diu que s’ha acabat, prenem mal perquè insistim a subjectar la fulla de l’arbre que irremeiablement ha de caure. És llavors quan gemeguem i brolla amb força el sofriment.

Ens enfadem amb la vida perquè creiem que no és justa, com si tingués una pòlissa de garantia, ens creiem amb el dret de tenir el “control” que domina les nostres vides i tant ens agrada, creiem que tot té una solució. Està clar que hi ha situacions terriblement injustes, però, per molt que ens entossudim, no és a les nostres mans retenir-les. El propòsit de la vida seguirà inevitablement el seu curs i ens trobem atrapats novament en el nostre sofriment.

És innegable la tendència de l’ésser humà a esquivar o ignorar el que no ens agrada. Parafrasejant Lama Rinpoché, “Assumim una cara de la moneda de la vida, però no l’altra: ens agraden els naixements, els aniversaris, els casaments, els inicis…, però no ens agraden els funerals, els divorcis, la malaltia o els exàmens”.

Probablement, no hi ha un dolor més gran que ser separats d’un ésser estimat per mort o per qualsevol altra causa, sentir la tristesa, estar perduts en el dolor i la pena que ens trasbalsa i ens regira les entranyes. Tot plegat és un procés normal i necessari per a l’adaptació al canvi i a la curació de les emocions; el dol. Però el sofriment és opcional, si permetem el canvi i no ens en resistim, si alcem la vista i asserenem l’ànima per abraçar-lo, malgrat que sigui molt dolorós, estarem acceptant els entreteixits de la vida i ens deslliurarem del sofriment, alhora que es produirà un canvi significatiu dins nostre, una visió diferent i personal de la vida.

Cada canvi, cada vivència, cada succés tenen un sentit, encara que la nostra ment endreçada i arrenglerada no aconsegueixi entendre les lliçons que porta implícites. Podem considerar, doncs, el proverbi que diu que “Tant els bons moments, com els dolents, segur que passaran”. Per tot plegat, és important posar consciència a cada moment que vivim plenament, gaudir-los amb plenitud, perquè en un tancar i obrir d’ulls es pot produir un canvi a la nostra vida i llavors és quan la vida ens xiuxiuejarà que res és per sempre.

Si voleu llegir l’article a la Fura cliqueu a l’enllaç.

file:///C:/Users/Anna%20Cuixeres%20Armero/Desktop/La%20vida%C2%A0ens%20xiuxiueja%20que%20res%20%C3%A9s%20per%20sempre%20_%20La%20Fura.html

 

EL FOLLET DE NADAL!

EL FOLLET DE NADAL!

En la quietud del capvespre, el follet de Nadal s’escola per l’esquerda dels costums i la tradició,  el meu cor s’encongeix i un silenci obscur i profund  agita una solitud melangiosa. Respiro buidor, és el vaixell que naufraga en el dol dels records.

Mentre l’any es va fonent, reviso el camí recorregut, la travessa ha estat llarga i barrancosa, però vaig obrint camí, alço la mirada per contemplar com afloren  milers de records, que s’esdevenen com petites llums de Nadal que pampalluguen, olors, sons i perfums que revifen un temps llunyà.

Aquell misteri teu, breu i enigmàtic ha tornat, aplana sobre mi, com les ales d’un àngel sobrevolen l’infinit, una calma sedosa i tènue m’impregna d’escalfor i esperança, amb aquella sensació de veritat i pau.

Tanco els ulls i m’abandono en aquest sentir, perquè omplis de calidesa i aixopluc el meu cor gebrat. Repòs acollidor i nutritiu que calma l’ànima. Acluco els ulls i el follet de Nadal em regala una picada d’ullet, mentre xiuxiueja Bon Nadal! I jo sospiro Bon Nadal amor meu!

 

ES NADAL I A CASA HI FALTES TU!

ES NADAL I A CASA HI FALTES TU!

Com cada any, tornem a recuperar la xerrada

 “És Nadal i a casa hi faltes tu”

El Nadal, és un moment molt complex per les persones en dol.

L’ enyorament i la melancolia es fan molt presents en aquestes dates carregades de nostàlgia, on moltes persones voldrien allunyar-se per no sentir la tristesa que les envolta.

En aquesta trobada, conversarem per donar resposta i suggeriments a les persones en dol, per tal d’ alleugerir les intenses emocions que poden créixer i brollar  aquests dies.

Xerrada oberta a tothom i gratuïta. Us esperem!

QUÈ PENSEN ELS INFANTS SOBRE LA MORT?

QUÈ PENSEN ELS INFANTS SOBRE LA MORT?

Tot i que ens ha de passar a tots, no ens han ensenyat com s’encara la mort, perquè en general s’ha silenciat. Sovint quan mort un familiar, un amic, un veí, la mascota … no sabem que dir, com comportar-nos. En la nostra societat,  continua sent un tema del que ens costa parlar als adults, continua sent un tràngol molt difícil de gestionar, de posar-hi paraules,doncs imagineu per un moment com és per un nen@.

Que en pensen?

Com podem acompanyar-los?

Que dir quan pregunten: “Jo també em moriré?  “i tu?

“Està al cel?

La mort reclama silenci, companyia i parlar d’emocions, de res serveix girar-li la cara perquè deixi d’existir. La vida i la mort son dues cares inseparables de la mateixa moneda. Aquesta xerrada té el propòsit d’oferir coneixement i eines als adults per acompanyar als infants.

 

UN ESPAI PEL RECORD

UN ESPAI PEL RECORD

Un homenatge de reconeixement a tots aquells nadons que van morir abans, o poc després de néixer. Amb l’obertura d’aquest nou espai, obrim un punt de llum on poder honrar les seves ànimes, donant així resposta a una necessitat emocional de dol i de reconeixement familiar.

Un espai per donar resposta a la necessitat emocional de moltes famílies que passen, malauradament, per un procés de pèrdua gestacional o perinatal. És un dol considerat molt tabú a la nostra societat, i per tant solitari i ocult, un dol negat per la nostra societat, on s’aixequen murs de silenci, per això, espais com aquest, contribueixen a normalitzar-lo i a fer-lo més visible, doncs permeten tenir un punt de referència físic on poder recordar el fill@ que ja no hi és.

Un espai necessari, íntim, tranquil i acollidor, un punt de llum, dedicat als nadons i a les seves famílies, un espai pel record en el que les famílies poden venir sempre que vulguin i puguin. Una estona per la reflexió i el consol  recordant els seus fills i filles que han marxat abans d’hora.

El meu agraïment més sincer a tots els Ajuntaments que participen en aquesta iniciativa, que és impulsada per les diferents empreses i entitats de dol de Catalunya.

.

El meu agraïment més sincer a l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons per un espai tant representatiu del dol perinatal i gestacional.
Un espai amb llum i sensibilitat, on s’han trobar les paraules i els materials per construir aquest bonic espai acollidor i tranquil per donar resposta a la necessitat emocional de dol de moltes famílies. Gràcies.

WhatsApp Parla amb mi