EN HOMENTAGE A LA XISPA

EN HOMENTAGE A LA XISPA

Quan l’amor és tant generós i desinteressat t’adones del significat de la paraula, del seu contingut i el que ha de transmetre la paraula per a ser verídica i sincera.

L’amor no hi entén de generes o races, simplement és o no és. Aquest és el cas de la Xispa, un amor sense paraules, però que demostrava molt més que moltes persones. Una companya de vida de quatre potes i peluda, membre indiscutible de la nostre família, que ens ha acompanyat  durant aquests vuit anys, fins que la malaltia rebel i tossuda se l’endut.

Era la tendresa i la lleialtat, tenia una mirada de bondat que semblava sempre demanar-te una carícia, una salutació o una llaminadura, però per sobre de tot li agradava estar amb nosaltres, al nostre costat, mentre et podia llepar o amb la cua eixerida  preguntar-te on anem?

Ens va ajudar a superar contratemps i desafiaments molt durs de la vida, sobretot a la Cristina. Ella la va criar amb amor i atencions infinites, la seva amiga de jocs, carícies, sortides, i rialles.  Ara, en el moment de la mort de la Xispa, la Cristina ha estat allà, acariciant-la i agraint tot el que li va donar, arrupint-se al seu costat perquè pogués sentir la seva olor fins l’adéu definitiu, acompanyant-la fins el seu últim alè. Gràcies Xispita, ens vas donar molt més del que ens mereixíem.

El DOL DE LA MASCOTA

L’ intens amor i vincle  que s’ estableix amb una mascota crea uns forts lligams amb nosaltres, per tant és natural sentir-se devastat pel dolor de la pèrdua. Desencadena moltes emocions i una la tristesa profunda, en constatar que ja no ve ningú a rebre’t a la porta de casa amb aquella alegria indescriptible.

Per aquest motiu cal respectar les mostres de dolor que sent la persona en perdre un amic tant entranyable, malgrat molta gent ho cregui desproporcionat i no entenguin la profunditat de l’estima.

Els animals ens donen grans lliçons de vida que potser hauríem de tenir en compte, entre molts m’agradaria destacar aquest. Ells viuen la mort d’una manera natural, no s’aferren a res, viuen el present i només demanen estimar i ser estimats, potser no viuran gaire temps,  però venen a viure bé i a ser feliços.

El dol per la pèrdua d’un animal estimat en pot fer sentir emocions de soledat i això no significa que siguis feble o que els teus sentiments estiguin fora de lloc. Simplement vol dir que estàs de dol per la pèrdua d’un animal que estimaves, i això diu molt de la manera de ser d’una persona.

Dedicat a la Xispa, un membre de la nostre família de quatre potes.