NO PODEM INFLUIR EN L’INEVITABLE

NO PODEM INFLUIR EN L’INEVITABLE

La funció de la por, és la nostra supervivència  i  activa mecanismes nerviosos i hormonals que preparen el cos per escapar o lluitar.

La por, ens sobresalta i ens paralitza, ens bloqueja emocionalment. Creix amb molta rapidesa i és invasiva. Quan més por tinc, més atrec la por.

És a dir, més comentaris, vídeos… confirmaran la meva por, em donarà la raó, i per tant, tindre més por. Ens fa posar tota la nostra atenció en allò que ens espanta.

També ens intensifica el desig de control i aquesta situació que estem vivint d’inseguretat i de recel, ens situa en una corda fluixa la qual no i estem gents acostumats. És una situació que no depèn de nosaltres i per tant no podem controlar-la, insistir-hi ens pot causar ansietat.

Aprenguem de Sant Francesc d’Assis, quan deia: Senyor, dóna’m la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, valor per canviar les coses que puc i saviesa per poder diferenciar-les.

Per això, és tant important aprendre a acceptar el que està fora del nostre control. Entendre que no podem influir en l’inevitable.

Que moltes vegades les coses són com són, i no podem fer-hi res per evitar-ho. ,

El què avui estem vivint, és un gran aprenentatge d’acceptació.

Si observes bé, sempre i trobaràs un aprenentatge en qualsevol tema de la vida que es necessiti acceptació. Per exemple, en el tema que ens ocupa avui del coronavirus, l’aprenentatge podria ser: La contaminació baixa de manera considerable, ara valorem una abraçada, un peto…  hem recuperat el valor del temps, el seu valor real, temps per pensar, per anar dins nostre …

A l’igual que amb altres circumstàncies inevitables de la vida, el que ens està passant no depèn de nosaltres, depèn de la vida, de l’univers, que en aquest cas, té la seva manera d’equilibrar les coses.

Ara mateix el nostre present és així, per tant, potser estaria bé aturar per un moment els pensaments que ens connecten amb l’exterior i  dirigir la nostra atenció cap a l’interior.

Utilitza la teva respiració per instal·lar-te poderosament en el present, per fer un profund exercici d’acceptació, sense voler evitar-lo, sense rebutjar-lo, sense pretendre tenir el control, simplement pensant que no està en les teves mans, per tant deixa anar el control.

Rendeix-te al present, no hi ha res que puguis canviar ara mateix. En el  present, tot està be, és com l’univers vol que sigui, accepta-ho!

Escull pensaments de calma i harmonia, d’amor i tendresa, de silenci per a tu i els teus.

Valorem de debò la vida , les nostres vides i com les vivim.

I recorda que el sol sempre està darrere dels dies ennuvolats i grisos.

Estem en contacte!

Una abraçada de llum!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL DOL NO ÉS UNA DEPRESSIÓ!

EL DOL NO ÉS UNA DEPRESSIÓ!

Ningú vol estar trist. De fet, passem bona part de la nostra vida en la recerca general de la felicitat. Quan en la vida patim una pèrdua molt important, perdem el nostre equilibri  i entrem en una etapa de confusió i adaptació en la què intentem acostumar -nos a la pèrdua, però a vegades no sabem com fer-ho.

Quan per primera vegada ens trobem desemparats i vulnerables, davant la vida, podem pensar que la millor solució per deixar de banda el dolor tant intens que sentim és controlar les nostres emocions, negant-les o apartant-les del pensament. De fet, poden aclaparar-nos tant, aquestes emocions, que podem fer qualsevol cosa per tal d’evitar-les  i  així obtenir una mica de respir.  D’aquesta manera fugim del nostre propi dolor!

A vegades poden transcórrer molts anys, fins que la persona iniciï el dol, però no hi ha res més pacient que el dolor, i aquest s’asseurà i ens esperarà, fins a ser reconegut.  Quan  es manifesti, ho farà amb un gran desgavell irracional, amb llàgrimes en aquell moment inexplicables i possiblement  en el moment menys oportú i esperat. L’estratègia més utilitzada és capbussar-se en la  rutina quotidiana i ocupar les màximes hores possibles en treballs, afers i tasques inacabables -quan més, millor-  per posposar l’arribada a casa el més tard possible i rendir-se exhaurida. Al cap i a la fi, no hi ha gaire temps per pensar ni sentir, si sempre estem treballant i bellugant-nos d’aquí cap allà. La distracció és sana, però evitar el dolor no ho és!

Aquesta manera d’afrontar el dol, és socialment acceptat i força freqüent. (Dol d’evitació) Actualment es creu que la persona que està passant per un dol, ha de recuperar-se ràpidament fer vida normal, sortir i distreure’s i no pas està enfonsada en la tristesa i el dolor. Quan això passa, pensem que el dol s’està complicant, i que no ho porta bé.

En molt casos aquest fet és dona perquè confonem el dol, amb depressió. És cert que totes dues  provoquen una important aturada vital i fins i tot, en alguns casos, el dol es pot complicar i ens pot conduir a una depressió, però en general, el dol no és cap malaltia! La similitud acaba aquí.

Les persones deprimides centren el seu malestar cap a si mateixes, en canvi en el dol s’enfoca en la seva pèrdua o en una circumstància externa, però conserva sentiments de valor i autoestima. És a dir, la diferencia està en el fet, quan no es pot establir la raó per la qual se sent aquesta desconnexió amb la vida.

Ha d’haver temps per a tot, per seguir amb la nostra vida, però també per  acollir el dolor de la pèrdua. No l’evitem, acceptem que hi és, que hi ha coses, fora del nostre control, que estem malament. Hem de poder permetre’ns estar així, perquè en aquest reconeixement i expressió, comença la nostra sanació.

Confieu i tingueu paciència amb el procés de dol i amb vosaltres mateixes. Tot això no és per sempre, no és cap malaltia, passarà, malgrat que mai tornarà a ser el mateix.

Aturada

Aturada

Dolpenedès  atura  l’activitat fins el proper dia 31 de març. Seguiu atentament totes les recomanacions oficials i els canvis que es puguin produir.

Per tal d’estar en contacte amb tots vosaltres, si necessiteu posar-vos en contacte amb mi, podreu fer-ho a traves de la vídeo trucada de  WhatsApp , o  per telèfon, més endavant també obriré una compte per Skype.

Aquestes consultes, tindran una durada aproximada de ½ hora. Podeu fer-ho en el moment que ho necessiteu i establirem una hora per posar-nos en contacte.

Un cop aquesta excepcionalitat hagi passat, tornarem a refer l’agenda de visites personals.

No us envaïu per la por, és una emoció paralitzant, i un mirall deformador, cal ser respectuós i eficient però no alarmista. No estigueu tota l’estona connectats a les noticies sobre la pandèmia. Cal estar informats però amb un parells de cops al dia n’hi ha prou.

La resta aprofiteu per llegir, escoltar musica, veure pel·lícules, i fer aquelles coses pendents a casa.

Escolteu els vostres pensaments, i tingueu una sensibilitat positiva, feu respiracions conscients, ara més que mai.

Aprofiteu per connectar-vos amb el sentiment d’amor i envieu aquesta energia a la mare terra.

Tot passarà. Des de la meva energia, rebeu una abraçada molt forta de llum i esperança.

Estem en contacte!