Dol desautoritzat, dolor prohibit

Dol desautoritzat, dolor prohibit

DOL DESAUTORITZAT, DOLOR PROHIBIT. 

En la nostre societat, parlar de la mort no està ben vist, s’amaga o es nega, i les persones no en volen sentir a parlar de penes i dolor, és un tema tabú.

Quan estàs en dol, els coneguts  ja no s’aturen a parlar-te i  regalar-te un boci del seu temps, perquè saben que en preguntar-te “Com estàs?” pot haver-hi la possibilitat que ploris o entris en la tristesa i el desconsol, i això espanta. Què dir? Com respondre si plora? Haig de parlar de la persona difunta? És molt més fàcil no dir res, fer veure que no t’he vist. Mentrestant anem perden amics i coneguts pel camí, que no et trucaran mai més. Just en el moment pitjor de la teva vida, quan més necessites suport social, caliu i comprensió, la gent fuig! Tot plegat, no és mala intenció, simplement és por de no saber actuar enfront d’aquestes emocions.

Si tot plegat ja és prou complex, encara ho és molt més quan parlem d’aquells dols que no estan socialment reconeguts. El dol desautoritzat, o també anomenat dol prohibit. És aquell que la societat és nega a reconèixer. Se li resta valor i és prohibeix  la seva expressió de dolor, forçant a la persona en dol a no poder expressar-lo tal com necessitaria. Són dols que poden patir discriminació, menyspreu, humiliació o vergonya.

Què passa quan mor la parella, però la relació era oculta? Érem amants i ningú pot saber res de mi, ni jo puc fer, ni dir res? No puc sentir dolor, ni tant sols estar trist. La relació d’amants es troba “fora” dels límits socialment permesos. És un dol secret, ocult i silenciat que causa molt dolor. No es consideren persones en dol.

Podem sentir  dolor per una exparella que ha mort, creant una mena de conflicte intern d’estar traint a la parella actual.  Compartir el que sentim d’una manera  senzilla, sense rancúnia i amb afecte per aquella persona que vam estimar durant una part de la  vida, ens ajudarà a viure-ho amb normalitat.

Un altre dol desautoritzat  el podem trobar en les relacions homosexuals, en què l’amor és va mantenir en secret, o mig encobert. En moltes ocasions són exclosos per la família del difunt, de la presa de decisions en el moment de la malaltia o dels preparatius funeraris, i a més, si poden afegir problemes legals, econòmics i d’homofòbia.

Un altre exemple de dol desautoritzat  són les famílies que han perdut el seu nadó durant l’embaràs, al part o després d’haver nascut, amb frases com: «Sou joves, ja en tindràs un altre!  Aquests comentaris dificulten el procés necessari davant la pèrdua. Hagi nascut o no, era el seu fill/a  i com a tal, hem de mantenir el més absolut respecte a la seva forma de portar el dol.

La pèrdua d’una mascota, es desacredita perquè és considera ridícula. La mort per sobredosi, per malaltia de transmissió sexual, per suïcidi, la discapacitat cognitiva, fins i tot  en els nens/es  a qui de vegades es restringeix  i minimitza  l’expressió del dolor, amb la bona intenció de protegir-los.  Són només una petita mostra d’aquests tipus de dol, en què el denominador comú és la negació del reconeixement. La por, la humiliació i l’angoixa que comporta no poder expressar i compartir socialment provoca dols patològics amb un procés molt complicat, que fonamenta un profund dolor.

Aprofitem aquestes festes de Nadal que ens conviden a ser millors persones per obrir les nostres ales a les diferències i a la diversitat, escoltem amb comprensió les paraules d’aquells que s’ofeguen i tremolen entre un mar de llàgrimes de dolor, reduïm creences i barreres que ens dificulten créixer millor com a esser humans.

ES NADAL I A CASA HI FALTES TU!

ES NADAL I A CASA HI FALTES TU!

Arriba el Nadal i a casa falta aquella persona tant estimada per nosaltres, el dolor s’intensifica i el records s’amunteguen produint-nos dolor. Un patiment intens, davant d’una realitat que no podem canviar.

Són dies difícils de gestionar per la majoria de nosaltres, que voldríem que aquestes dates ja haguessin passat, és humà, i forma part natural del procés de dol.

Les Festes de Nadal no tornaran a ser les mateixes, però  podem construir-ne de noves, on l’amor pel nostre ésser estimat estigui més present que mai, però, on també  puguem expressar lliurament el nostre dolor.

En aquesta xerrada parlarem de que podem fer en aquestes dates, dels simbolismes, de la participació dels nens/es, de les nostres emocions…

En definitiva, com podem gestionar el dol, en un moment on la felicitat sembla ser l’única opció i l’alegria un estat d’ànim que malauradament no tots/es podem compartir i gaudir.