Dol per la mor del pare

Dol per la mor del pare

Crec que és un assumpte pendent meu, que durant anys he anat ajornant per diferents motius.

 

M’ha costat molt fer aquest article dedicat al Dol per la mor del Pare, però avui, finalment puc rendir un petit homenatge al meu pare i a tots aquells pares, que ja no estan entre nosaltres, però que un dia van ser persones altament significatives en les nostres vides. Una honrà a les seves memòries!!.

 

Per a mi, va significar un dolor terrible; el meu pare era una persona molt especial en la meva vida que durant molts anys, va tenir la clau del meu cor.  

 

Ara, ja fa 12 anys de la seva mor, malgrat que el dolor dels primers anys, s’ha dissipat, recordo molt bé, com era en aquell temps el meu dolor.

 

Va ser molt intens, i va predominar en mi, en el meu interior, l’emoció de la ràbia, la impotència de veure la malaltia, la decadència, la mor i més endavant fer front a la meva soledat i al meu dol.

 

Segurament com el teu pare…..com qualsevol pare; ell, sempre havia estat allà, acompanyant-me en el meu camí de vida, al meu costat, construint junts un recorregut familiar ple de vivències, d’instants màgics i sensacionals i de moments foscos i de gran tragèdia.

 

Ell, va ser el primer home que incondicionalment em va estimar, i jo, ho sabia molt bé, a l’igual que sabia que ningú, mai més, tindria aquella delicadesa en mirar-me. Aquells ulls em miraven amb orgull, complicitat i subtilesa.

 

Per això, tenia la seguretat que si el temporal amenaçava, ell, em protegiria, m’agafaria de la mà, em donaria suport, com sempre, incondicionalment, estigues encertada, o no.

 

El pare, significava d’alguna manera el lligam amb la meva infantesa, i aquell dia, el dia de la seva mor,  semblava que tot s’esmicolava en mil bocins. Amb la seva mor, ja no podria mai més córrer al seu costat quan tingues por. Aquell dia, aquella nena, també va morir, es va esvair, havia arribat el moment de fer front als obstacles de la vida, sense aquell àngel protector.

 

No puc arribar a concretar el meu agraïment, el meu reconeixement,  a qui, sense fer gaire soroll, em va regalar la vida, i al llarg d’ella, em va mostrar  tantes i tantes coses.

 

Valors, saviesa, sempre amb aquella naturalesa ,  tant peculiar en ell, d’alegria i sentit de l’humor, que va saber transmetre’m i que, encarà avui, té un significat especial i un bagatge personal.

 

En honor a tu, papa i a tots els pares que com tu, van saber estimar, et demano perdo, per tot el que no vaig saber fer, i per tot el que no vaig saber dir-te i des d’aquí, des d’aquest espai de Dol, et dic:

 

“Mai, res, ni ningú, ens podrà prendre l’amor que tu em vas donar. Aquell, que jo sentia per a tu, i aquell que tu senties per a mi, aquell que plegats vam compartir”.

 

Papa, m’ha costat una mica, potser massa, però el meu cor, mai t’ha oblidat, avui amb la distància del temps, penso en tu amb tendresa, i malgrat el temps, segueixo en alguns moments, enyorant amb nostàlgia la teva absència.

 

Però ser molt bé, que encara que ja no et vegin els meus ulls, i no escolti la teva veu, sé que ets aquí … quan sento que algú em cuida i em protegeix,  o quan sento … el contacte immaterial de la tendresa.

 

T’estimo papa,

“Dedicat al meu pare Ricard, i a tots els pares que han estimat als seus fills i filles, com ell va fer-ho” 

Anna Cuixeres.

[font_awesome_icon class=”fa-heart”][font_awesome_icon class=”fa-heart”][font_awesome_icon class=”fa-heart”] [font_awesome_icon class=”fa-heart”][font_awesome_icon class=”fa-heart”][font_awesome_icon class=”fa-heart”][font_awesome_icon class=”fa-heart”][font_awesome_icon class=”fa-heart”]

 

  • La figura paterna és molt significativa doncs aporta seguretat en els fills.
  • Nombrosos estudis conclouen que el pare té una gran incidència sobre la formació de l’autoestima dels fills.
  • El pare té un paper fonamental en la construcció de la identitat i respon a tres preguntes fonamentals: qui sóc ?, a què pertanyo? i de què sóc capaç?
  • El dol del pare, és un dol difícil i trencador, es barreja el desemparament, la protecció i molts altres elements, potser fins i tot un sentiment d’abandonament i de solitud.
  • T’ofereixo acompanyar-te per trobar dins teu els recursos necessaris, per poder transformar el dolor que ara sents.
  • Donem la mà i plegats encendrem un bocí de llum per poder continuar, per poder entendre la mort que és part essencial de la vida.

 

 

 

 

 

 

 

Fritz Perls – Gestalt

Fritz Perls – Gestalt

Algunes coses del metge aleman Fritz Perls. Creador de la terapia Gestalt.

Oració Gestalt

“Jo sóc Jo

Tu ets Tu

Jo no estic en aquest món per complir les teves expectatives

Tu no estàs en aquest món per complir les meves.

Tu ets Tu

Jo sóc Jo.

Si en algun moment o en algun punt ens trobem

serà meravellós

Si no, no es pot evitar

Manco d’amor a mi mateix

Quan en l’intent de complaure’t em traeixo.

Manco d’amor a Tu

Quan intento que siguis com jo vull

En comptes d’acceptar-te com realment ets.

Tu ets Tu i Jo sóc Jo. ”

__________________________________________

Més coses …

“Sigues com tu ets, de manera que puguis veure qui ets i com ets.

Deixa per uns moments el que has de fer i descobreix el que realment fas.

Arrisca una mica si pots. Sent els teus propis sentiments. Digues les teves pròpies paraules. Pensa els teus propis pensaments.

Sigues el teu propi ésser. Descobreix.

Deixa que el pla per a tu, sorgeixi dins teu.”

 

WhatsApp Parla amb mi