Els últims anys he fet un munt d’escrits i articles, però fins avui, mai havia escrit a la meva filla. Avui és 30 de març, de 2021, el seu aniversari, fa 29 anys, els mateixos que tenia el seu germà, Jordi quan va morir, un numero especial i simbòlic.

Després de tot el que malauradament t’ha tocat viure, jo necessitava fer-te un reconeixement. Eres molt jove quan la vida et va sacsejar durament, i sempre vas estar allà, malgrat et cargolessis de dolor. La mort del Jordi va eclipsar les nostres vides durant molts anys i tu vas saber aguantar, comprendre, ajudar i anar teixint els teus propis recursos. Gràcies Cristina.

Ara, t’observo amb admiració pel que vas fer i per la gran persona en que t’has convertit. Tot passa molt de pressa, la vida se m’escapa entre el dits mentre intento aturar el moments entranyables que comparteixo amb tu. Fruit de l’experiència, sé que cal assaborir aquests moments, crec que  totes dues em après que la vida no es perfecte, ni te garantia.

Poses color a les nostres vides, ho has fet des del mateix moment que vas néixer, ja ho deia el teu germà, que així seria! Segur que també està orgullós de tu.  

T’has convertit en una dona autèntica i meravellosa, una princesa guerrera, que no passa de puntetes per la vida, sinó que trepitges fort, amb valentia i a fons. Sóc feliç quant veig la teva perseverança i esforç, quan et veig prosperar i aconseguir els teus somnis.

Admiro la teva paciència i tolerància, el teu compromís social, el teu amor als animals, però sobre tot, quedo corpresa, quan veig que li poses cor en tot allò que fas, amor, sense ensucrar massa, sense embafar, just la mida necessària, aquella que cal en cada moment; un sentit comú envejable.

Exprimeix la vida amor meu, passa molt de pressa, aprofita-la i sigues conscient de tots i cadascuna de les teves vivències i dels moments que la vida t’ofereix. Siguin bones o dolentes aquestes experiències vitals, són les que han de ser, són les teves, les que t’ha tocat viure. Si hi ha situacions que no t’agraden i les pots canviar, fes-ho, sinó, marxa i sinó accepta-les.

No li donis moltes voltes a les coses, la vida és senzilla i simple, nosaltres la fem complicada amb el nostre pensament. Escolta el teu cor ell sempre té raó. De tant en tant entra dins teu, sentint com les onades de la teva respiració dansen al teu ritme, aquí trobaràs la pau. I sobretot fes allò que tu creguis, allò que la teva intuïció et dicti, malgrat els altres no hi estiguin d’acord, només així seguint la teva ànima, trobaràs la felicitat, dins teu. Per últim, recorda sempre, que no ets responsable de la felicitat de ningú, només de la teva pròpia.

Aprofita intensament aquells petits instants que la vida esclata i espetega satisfacció, confort i alegria en el que flueixen les rialles i el benestar. Això és viure! 

No vull allargar-me més, no seré pesada, que sé que ho estàs pensant…

Per molts i molts anys princesa guerrera, continua per aquest camí, vas bé. Orgullosos de tu, de la dona que ets!

 

El papa i la mama que t’estimen i no et pots ni imaginar quant!!