Espai de dol

BEBÈS ESTRELLA

BEBÈS ESTRELLA

Per a la majoria de les persones l’essència del Nadal es troba en el retrobament de la vida familiar. Moments per compartir, amb il·lusions i propòsits renovats. Però per a altres, per aquelles persones que la vida ens ha jugat una mala passada, aquestes dates  intensifiquen el dolor, fan reviure  temps passats i comporten una elevada carrega emocional, on els nostres éssers estimats, estan més presents que mai.

 

Però no tots els Dols estan relacionats amb el fet d’afrontar una situació per mort. Hi ha pèrdues que no fan soroll, però van roent per dins, doblegant el cor, poc a poc, i no sempre són reconegudes  i acceptades com a processos de Dol.

 

Un d’ells, potser dels  més oblidats,  és el que es produeix  quan tot es  torça en un embaràs, i es produeix la mort d’un fill, abans de néixer. Ho anomenem, la mort d’un “Bebè estrella” és una manera poètica i empàtica de parlar  d’aquell fill que neix i mor dins de la panxa de la mare.

 

Sovint, es tracta d’un dol desautoritzat,  no és reconegut socialment. “Ja en tindreu un altre” o “encara sou joves” són algunes de les frases habituals. La societat  priva en aquests pares, del seu dret a viure el dolor, amb una gran confusió, desconsol i solitud.

 

Aquests pares han de fer front a la mort del seu fill, dir adéu, quan tot just, aquell petit cor començava a bategar i acceptar la mort, on hi havia d’haver, il.lusió i vida.

 

És aleshores quan el que pot passar, és l’acord  tàcit de silenci. No parlar  del que a passat, amb la creença errònia que d’aquesta manera es protegeix del dolor. Sinó se’n parla, sinó s’hi pensa, no fa mal. Uns esforços extraordinaris per mantenir les emocions a ratlla i alçar murs de silenci. Però cal tenir en compte que les emocions es formen a partir d’allò que  pensem intensament i  cada cèl·lula del nostre cos, registre i transporta aquesta vibració emocional cap  els òrgans, generant salut o creant malalties.

 

Mantenir el seu record, donant-li un espai en el cor, parlar-ne, reconèixer l’existència de la seva fugaç vida, el que va ser, i continua sent, donarà serenor i reconfortarà el cos i l’ànima dels pares.

 

Quan tot es queda a les fosques deixa’t acompanyar per la llum de la lluna, i per petits punts de llum, estels de Nadal, que pampalluguegen i ens il·luminen, tot i haver-se extingit fa milers d’anys.

 

Author Info

Anna

Encara no hi ha comentaris

Escriu un comentari

USO DE COOKIES

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia como usuario. Si estáis de acuerdo en seguir navegando clica CERRAR.


Política de cookies de DOL PENEDÈS

MÁS INFORMACIÓN

CERRAR