En la quietud del capvespre, el follet de Nadal s’escola per l’esquerda dels costums i la tradició, el meu cor s’encongeix i un silenci obscur i profund agita una solitud melangiosa. Respiro buidor, és el vaixell que naufraga en el dol dels records.
Mentre l’any es va fonent, reviso el camí recorregut, la travessa ha estat llarga i barrancosa, però vaig obrint camí, alço la mirada per contemplar com afloren milers de records, que s’esdevenen com petites llums de Nadal que pampalluguen, olors, sons i perfums que revifen un temps llunyà.
Aquell misteri teu, breu i enigmàtic ha tornat, aplana sobre mi, com les ales d’un àngel sobrevolen l’infinit, una calma sedosa i tènue m’impregna d’escalfor i esperança, amb aquella sensació de veritat i pau.
Tanco els ulls i m’abandono en aquest sentir, perquè omplis de calidesa i aixopluc el meu cor gebrat. Repòs acollidor i nutritiu que calma l’ànima. Acluco els ulls i el follet de Nadal em regala una picada d’ullet, mentre xiuxiueja Bon Nadal! I jo sospiro Bon Nadal amor meu!
