Tot i que ens ha de passar a tots, no ens han ensenyat com s’encara la mort, perquè en general s’ha silenciat. Sovint quan mort un familiar, un amic, un veí, la mascota … no sabem que dir, com comportar-nos. En la nostra societat, continua sent un tema del que ens costa parlar als adults, continua sent un tràngol molt difícil de gestionar, de posar-hi paraules,doncs imagineu per un moment com és per un nen@.
Que en pensen?
Com podem acompanyar-los?
Que dir quan pregunten: “Jo també em moriré? “i tu?
“Està al cel?
La mort reclama silenci, companyia i parlar d’emocions, de res serveix girar-li la cara perquè deixi d’existir. La vida i la mort son dues cares inseparables de la mateixa moneda. Aquesta xerrada té el propòsit d’oferir coneixement i eines als adults per acompanyar als infants.