Aquest dia tant especial per a mi i la meva família, -el 9 de gener, aniversari del meu fill Jordi- la Montse Casanovas amb un impuls sobtat d’amor i generositat li  escriu una carta.

La carta m’emociona i em fa entrar en el meu dol, em fa plorar. En en ella descriu al Jordi com si l’hagués conegut de tota la vida, fa un retrat exacte de com era ell, tot i que no van tenir l’oportunitat de coneixes en aquesta vida. La carta desprèn tendresa, i veritats i alhora la intensitat entusiasta de la joventut d’en Jordi.

Des de que vaig iniciar aquest camí d’acompanyament al dol com a terapeuta holística sempre he cregut que tinc un àngel (Jordi) que  m’acompanya quan estic fent una consulta de dol, ell em fa arribar les paraules o idees  que la persona necessita sentir en aquell precís moment. Fins i tot crec, que em fa arribar a consulta les persones que necessiten connectar amb mi, aquelles persones precises que necessiten en un moment concret de les seves vides un acompanyament de dol.

Tal com diu la Montse: “Hi ha coses que bé saps que no es poden explicar, se senten ben endins”.

Agraïda en el més profund del meu cor per les teves paraules i per un detall tant bonic i entranyable  per a mi, com és el record del meu fill.

Anna

                   ♥  ♥  ♥ ♥  ♥  ♥  ♥  ♥  ♥  

 

9 de gener de 2020

Jordi,

Avui és 9 de gener, és una data especial per a TU i per a tots aquells que t’estimen i als que estimes . Sí, és una data especial, en present, perquè l’amor és immortal, no se’n va quan el vostre cos deixa d’acompanyar-nos; l’amor es queda i, potser, es fa encara més fort, si això és possible .

Es 9 de gener i aquí em tens, escrivint-te una carta . Tu i jo no ens coneixem de res. No, això no és veritat, estic convençuda que tu a mi sí que em coneixes i jo, d’una manera més humil, a través de l’Anna, la teva mare, crec que també me’n començo a fer una idea. En unes paraules a la teva mare li deia que m’hagués agradat tenir la sort d’haver pogut compartir amb tu part de la teva vida, aquí. Tot i així, amb el temps, he arribat a imaginar com era aquell Jordi que va estar en aquesta part de la vida terrenal. T’imagino entusiasta, bevent la vida a glopades amb l’ànsia de la joventut, assedegat de tot el que estimaves, assaborint-ho amb ganes.

T’imagino lleial, amic dels teus amics, entranyable ( a voltes “disfressat”) amb els teus pares, protector i amorós fins el moll de l’os de la teva germana, generós i carinyos amb els teus grans…; senzill, alegre i esbojarrat, impetuós, d’idees fermes, lluitador a la recerca i defensa de les teves veritats. I a la fi, savi, amb la saviesa d’aquells que estan cridats a deixar el que tenen enrere per a transformar-se i enlairar el vol, i que ho saben.

Sabies el dolor que deixaries i per això, encara ara (i mai deixaràs de fer-ho), ets voltant de tant en tant per aquí, per donar una ullada i un cop de mà, clicant l’ullet , “sóc aquí, segueixo amb vosaltres”.

No sé ben bé què ha fet que t’escrigui aquesta carta. Un impuls sobtat m’ha trobat amb un llapis a la mà i unes paraules a dir. Sé que, quan vinc a casa teva, en aquella petita habitació, tu ets amb la teva mare, donant-li força, coratge… i la certesa de les paraules que ha de dir per a ajudar-nos a guarir. Per això sé que saps qui sóc. Però sobretot, alguna cosa em diu, ja des de fa molt de temps, no em preguntis com ; no t’ho sé explicar, que en aquest “altre món”, on van les ànimes bones, t’has trobat al Toni. Hi ha coses que bé saps que no es poden explicar, se senten ben endins. Moltes vegades ho he sentit així, avui he tingut la necessitat de dir-t’ho.

Allà on sou, sento que heu connectat. Perquè, de ben segur, hi ha d’haver algun lloc on les bones persones es troben i… si no vaig mal encaminada, us haureu caigut bé. Demanar-te que us cuideu molt els uns als altres.

Aquí, la vida terrenal dels que encara ens toca transitat per ella, continua, amb els seus “ets i uts” però no pateixis, les persones que més estimaves i estimes, segueixen incondicionalment tenint-te ben viu en el record i això els dóna la força per seguir caminant. No sé perquè t’ho dic si tu ja ho saps, oi ?

Celebreu una bona festa avui. Posa música de Txarango (per tu la conec m’emociona i l’he arribat a sentir meva), feu un brindis amb una copa de cava de la nostra terra. Brindeu per nosaltres!!

Aquesta nit hi haurà estels al cel que brillaran més; ens clicaran l’ullet i ens faran saber que estan gaudint d’aquesta festa.

FELIÇ ANIVERSARI!

Montse