Les persones al llarg de les nostres vides experimentem múltiples pèrdues, però rarament ens ensenyen com enfrontar-les de forma natural.  

Algunes d’elles  les vivim de manera conscient i amb una forta intensitat emocional, amb una buidor punyent, en canvi, d’altres passen per les nostres vides com a simples canvis o experiències, fins i tot a vegades passen desapercebudes.

Tota la nostra vida és un camí fet d’absències i de nostàlgies de persones llocs, situacions, instants i temps que malauradament mai més tornaran.

Les pèrdues  en general es poden agrupar en cinc apartats força definits, anem a veure’ls:

La pèrdua de la salut

La malaltia comporta una sèrie de canvis en l’entorn més immediat.  Són pèrdues que tenen a veure amb el nostre estat de salut.

Pèrdues físiques, referides a parts del nostre cos, o bé, la pèrdua ocasionada per una malaltia crònica o de caràcter neuro-degeneratiu, etc.

La malaltia necessita d’un procés molt gran d’adaptació per assumir  la pèrdua, tant de la persona afectada com del seu entorn.
Però hem d’entendre també totes les pèrdues referides a malalties o  alteracions  psicològiques, com la pèrdua de l’autoestima, els anhels, els desitjos, els ideals i tots aquells projectes desitjats però que no s’han realitzat a la vida.

Pèrdues emocionals.

Les ruptures sentimentals, la separació de parella, la ruptura amorosa, el procés de divorci … el trencament d’una amistat. Totes elles són pèrdues d’un gran dolor emocional.  Acceptar la pèrdua definitiva d’una relació sentimental no és gens fàcil, ni senzill, s’haurà d’admetre que la pèrdua ens ha canviat per sempre i necessitarem aprendre a viure de nou.

La tristesa ens pot ajudar, és una emoció necessària per poder assumir realment tot el que ha passat i ens ajudarà a connectar amb nosaltres i el nostre dol.  

Pèrdua del cicle vital normal

Pèrdues relacionades amb el propi cicle vital, com pot ser el pas per les diferents etapes de la vida.

La pèrdua de la infància i la seva innocència,  l’adolescència, la joventut, amb el seu encant ufanós, la menopausa, la vellesa…

A vegades són etapes de la vida violades, robades o menyspreades i s’integren com tràgiques pèrdues molt traumatitzants, i en altres ocasions no s’accepta el pas normal del temps i s’integra com una pèrdua inacceptable.  

Pèrdues d’objectes externs.

Aquí apareixen pèrdues que no tenen res a veure directament amb la persona, sinó que es tracta de pèrdues materials: de situació econòmica, herències, pertinences, objectes, feina…

La Pèrdua de la vida

És un tipus de pèrdua total i definitiva.

La mort és un dels moments de la vida que genera emocions i sentiments més forts.

La pròpia mort, enfronta a la persona amb al seu propi final de vida.

La persona sent una sincera i profunda experiència de transcendència, i lògicament un cert punt d’inquietud davant el “desconegut”.

Cal tancar el cercle de vida i connectar amb l’Esser, sense cap resistència i amb lliurament total al moment i al procés, acomiadant-se de les vivències i les persones que han format part de la vida, sentint pau, i entrant a la inconsciència per emprendre un llarg viatge, a una nova dimensió transformadora.

Un altre pèrdua, és la mort d’una  persona estimada. El dolor per la pèrdua en aquest cas serà d’una gran intensitat i demanarà un gran compromís personal. Escoltar el nostre cor, acceptar el malestar emocional, i adaptar-nos a les circumstàncies que ens toqui viure, serà necessari per facilitar la recuperació emocional i física.

La mort ens dóna l’oportunitat de relativitzar tot allò que tant ens preocupa en el nostre dia a dia i ens esperona a aprofitar el temps i valorar tot allò que tenim.

En tots els apartats de pèrdues que acabem de veure, malauradament  s’iniciarà un procés de DOL pel sofriment que causa la separació a vegades definitiva i inequívoca del que estimem profunda i intensament

Aquest patiment causat per la pèrdua, constitueix, en molts casos, una experiència molt dolorosa i aguda, com molt poques coses poden fer-ho a la vida.

Durant un llarg període de temps, la vida serà molt trista i dolorosa, i caldrà anar acceptant que res tornarà a ser com abans. El temps ha quedat paralitzat, i el que ara pren realment significat, és el que faràs tu, amb aquest temps de dol. Recorda que el dolor, no el podem evitar és inevitable i necessari per anar sanant la ferida, però, el sofriment és opcional.

L’acompanyament de Dol és important per poder compartir els sentiments, posar paraules al dolor i acceptar les emocions amb tota la seva intensitat.

El treball del dol comença en el mateix  moment en què acceptem que la pèrdua ens ha canviat per sempre la vida.

Cada pèrdua portarà un DOL, i la intensitat del dolor no dependrà del que haguem perdut, sinó, de l’amor que hàgim donat.

Dol Penedès t’ofereix un espai professional de calma i serenitat, on podràs expressar i compartir individualment i sense pressa les teves emocions.

La consulta de dol té una durada de dues hores.