DOL
La mort de les persones que hem estimat ens fa conèixer de primera mà el buit de l’enyorança.

El Dol per un ésser estimat, és una de les experiències de vida més doloroses i esfereïdores que els humans podem arribar a sentir. El sofriment emocional davant d’una pèrdua, és punyent i ens afecta de manera existencial, física i emocional.

La fragilitat de la vida, i la incertesa de la mort ens porta a una sensació de desgavell i desolació profunda. Una sensació de vuit, de forat fosc, ens envaeix profundament i és molt difícil d’explicar i molt més complicat, sinó impossible, d’evitar. La vida perd tot el seu sentit i res, és com abans. El sentit de la vida, els valors i anhels es transformen, es desfan.

Afecta tant, que no hi ha una manera correcte o incorrecte d’afrontar-ho, totes les conductes són correctes, ningú millor que tu, sap el que pot ajudar-te cadascú viu el dol d’una forma diferent.

Hi haurà moments de gran incertesa que envairan el dia a dia, que seran habituals: la confusió, la manca de concentració, de memòria, la tristesa, fins i tot la desesperació, etc. Hem de considerar el dolor que produeix el dol com una cremada de segon grau. (Estaríem ingressats a la UCI)
Hem de ser conscients que estem davant d’un procés molt important i significatiu de la nostra vida, els símptomes son tant dolorosos que a vegades podem confondre el dol amb una malaltia, com pot ser la depressió. Però compte! No estem davant d’una depressió! Les pastilles poden millorar els símptomes, però poden resultar contraproduents, ja que posposen el treball de dol. En canvi, sí que són aconsellables els medicaments per dormir i per estar més assossegats, i tranquils. Es pot optar per la medicina alternativa/natural.

Hem de tenir en compte que el dolor, és la resposta natural que té el nostre organisme per afrontar allò que tant i tant estimem i que hem perdut. No podem ignorar el dolor, és tan natural, com necessari, per poder adaptar-nos a la nova situació.

L’única manera de alliberar-te del dolor és travessar-lo, transitar-lo, esgotar-lo. Acceptar les emocions i la seva intensitat com a part natural del dol, compartint els sentiments, posant paraules al dolor. Probablement desgastats pel dolor, però és com una persona en dol necessita estar per anar drenant la ferida.

Tot plegat ajudarà a canalitzar la pressió acumulada. Amb el temps tot millorarà, però cal entendre, que el temps per si sol, no farà res, no curarà res, sinó que només serà vàlid, allò que es faci durant aquest temps. Segurament si fas teràpia de dol, estaràs al límit de les teves forces, però amb el convenciment d’ estar fent una metamorfosi, una transformació personal mitjançant el dolor, molt important i necessària per a tu. Si hi ha dolor és perquè hi ha amor.

Viure la vida és acceptar la mort, malgrat no ens hagin ensenyat a fer-ho.
En la societat i l’època que ens ha tocat viure, només és premia l’èxit, la felicitat, la bellesa etc. El dolor, la tristesa… s’associen al fracàs i estan totalment forà de circulació, fins i tot diria que mal vist.

Les persones properes a la persona en dol, amb la voluntat de voler ajudar, no saben com actuar davant les circumstàncies de profund dolor, llàgrimes, i plors i moltes vegades opten desafortunadament per voler entretenir i desviar l’atenció de la persona en dol, amb el convenciment que serà bo no parlar-ne ni pensar-hi tant. Però tot plegat no servirà doncs el dol no és un simple moment dolent que estem passant, és una tasca molt més delicada i complexa.

Si necessites ajudar algú en procés de dol, considera el següent: Acompanya des del cor, escolta des del respecte, no opinis, honra els silencis, no demanis que no plori, contempla el dolor aprèn d’ell, no diguis frases fetes “Has de ser forta” “Pensa que tens a…” “Ànims”…
L’afecte i la comprensió són un bàlsam per les ferides. Estigues present per si necessita alguna cosa, segurament amb això, de moment, serà suficient.
He aprés que no podem lluitar contra el que “és”, la mort és part essencial indivisible de la vida. L’únic camí és l’ acceptació, admetre la realitat i permetre’t posar la mirada dins nostre, i deixar de posar-la fora. No tenim cap capacitat per poder canviar res, malgrat a vegades ens ho creiem.

Sentir més, escoltar el cor, obrir-se al canvi personal. Adonar-se’n que la mort no posar fi a la nostre relació, només la canvia. Ningú, ni res ens pot prendre els nostres records i l’amor que sentim per ell/a.
Dol Penedès t’ofereix un espai professional de calma i serenitat, on podràs expressar i compartir individualment i sense pressa les teves emocions.

La consulta de dol té una durada de dues hores.

La mort s’emporta la vida, però no el lligam amb el nostre ésser estimat,

la relació canvia, per a donar pas a l’absència, però mai a l’oblit.