Espai de dol

SI ELS PORTICONS ESTAN TANCATS, NO POT ENTRAR LA LLUM DEL SOL.

SI ELS PORTICONS ESTAN TANCATS, NO POT ENTRAR LA LLUM DEL SOL.

 

Ningú pot dir-nos com hem de viure la vida, ni el dolor, però quan pateixes una pèrdua tràgica, tens dues opcions, resistir-te i aferrar-t’hi, o bé rendir-te i deixar anar. En ambdós casos el dolor serà colpidor i cruel i una onada de desolació embolcallarà el teu dia a dia.

 

Tot allò que fins aleshores tenia sentit s’ha capgirat, tot ha perdut valor: la visió de la vida, l’entorn, nosaltres mateixos, tot s’ha alterat, s’ha transformat, i la vida ara té una altra mirada. Saber què cal fer en aquest temps de dolor i d’inestabilitat emocional, pot ser essencial per a la progressiva recuperació.

 

Malauradament no serà el temps qui guareixi les ferides, sinó, el què fem durant aquest temps. Tenim un compromís amb la vida que ens obliga a decidir i a responsabilitzar-nos de la nostra actitud, sovint al límit de les nostres forces.

 

No és fàcil, cal temps, valor, i esforç en tots i cadascun dels revolts per on travessarà el dolor. Serà llavors quan serà essencial i necessari sentir-lo i expressar-lo, però, viure  immobilitzat en el patiment, en el sofriment, és una elecció, és una decisió personal.

 

La vida, darrera l’adversitat, darrera d’un cop dur, a vegades ens ofereix la possibilitat d’aprendre, l’oportunitat de créixer, que es va manifestant de mica en mica, sempre que confiem amb els nostres recursos i amb la força interna que tots tenim dins nostre.

 

Una bona opció és escoltar el nostre cor, ell, sempre et farà bé, és un bon amic i un bon  refugi on aixoplugar-nos  els dies de pluja i de mal temps. Ell, sempre té les respostes adequades, a diferència de la ment, que massa sovint és incerta i capritxosa.

 

Estar obert a la vida, admetre que no es troba a les nostres mans, la facultat,  ni la capacitat de modificar els esdeveniments que ens proporciona la vida, és obrir els finestrons i permetre que entri la llum del sol.

 

La resistència al que “és”, a la realitat que estàs vivint, provoca  una contracció interna que ens endureix el cor i ens emmalalteix.

 

En canvi, acceptar el malestar emocional, adaptar-nos a les circumstàncies que ens toca viure, rendir-se, deixar-se anar i fluir amb la vida, siguin quines siguin les circumstancies que ens ha tocat viure, ens oferirà llibertat, pau mental i ens facilitarà la recuperació emocional i física.

 

Quan tens calma en el teu interior, ets lliure i l’adversitat només és part del paisatge.

 

 

La mort ens recorda

que el temps que passem aquí és limitat

 i que el temps que dediquem

 a les persones que estimem

i a nosaltres mateixos,

és preciós i únic.

Author Info

Anna

Encara no hi ha comentaris

Escriu un comentari

USO DE COOKIES

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia como usuario. Si estáis de acuerdo en seguir navegando clica CERRAR.


Política de cookies de DOL PENEDÈS

MÁS INFORMACIÓN

CERRAR