Un dia, una dona jove es va apropar al seu pare i tristament li va dir:
– Pare estic tan cansada de tot! tinc molts problemes i em veig molt desanimada, no tinc ganes de viure!!
La mort del Pere, la feina, la meva vida personal que és un desastre, ja no puc més, de debò que estic cansada i fastiguejada, què puc fer pare?
El seu pare l’hi va dir: “Acompanya’m a la cuina”.
Va posar a escalfar tres olles amb aigua. Després va posar una pastanaga, un ou i cafè. Al cap d’alguns minuts quan l’aigua ja bullia, va apagar els fogons i li va preguntar a la seva filla:
– Què ha passat amb el que he posat a l’aigua? Va preguntar-li a la seva filla.
– Doncs, la pastanaga s’ha cuit, l’ou també, i el cafè s’ha dissolt – va respondre la filla.
– Així és, – va respondre el pare, – però si ho veiem més profundament ens adonem que la pastanaga, que era tan forta s’ha tornat tova i flexible.
L’ou que semblava tan fràgil i delicat s’ha tornat dur.
Els seus aspectes són els mateixos, però interiorment han canviat, cadascun d’ells a la seva manera, sota una mateixa situació: l’aigua bullint.
El mateix passa amb les persones: els que semblen forts poden resultar ser els més febles i aquells que semblen més indefensos i delicats es tornen més durs i rígids.
Bé, però i el cafè? – Va preguntar curiosa la filla.
-Ah!! el cafè és el més interessant. Es va dissoldre completament en l’ambient hostil i va canviar, va fer de l’aigua bullint una beguda deliciosa i aromàtica .
Hi ha persones que a l’entendre que no poden sortir de determinada situació, decideixen canviar-se a si mateixes i convertir-se en una cosa positiva, posant a disposició de la situació el millor de si mateixes i fent d’aquella situació alguna cosa millor. Adaptar-se i acceptar la vida tal com ve, sense oferir resistència, deixar-se portar, sense aferrar-se.
” Després de passar per una situació difícil, és l’elecció de cadascun de nosaltres en què volem convertir-nos.”
¿I tu, en què decideixes convertir-te? …