Espai de dol

LA MORT DEL MEU FILL

LA MORT DEL MEU FILL

 

Què vol dir superar la mort d’un fill?

Potser no ens adonem de la cruesa de les paraules. És per tornar-se boig!!
Superar la mort d’un fill significa recuperar la vida? Com era abans? Agradable feliç i plena? Impossible!!
Ningú no vol, i crec realment que ningú no pot, superar la mort d’un fill. En el millor dels casos, aprenem a viure amb l’absència, aprenem a viure amb aquest buit existencial i això, ja és moltíssim.

 

El dia, 9 de juliol, en Jordi, moria un dia com aquest. No hi ha paraules per explicar el dolor de la mort d’un fill, només ho sap qui ho ha sentit a la seva pròpia pell, en les seves pròpies entranyes.
Cada any en aquesta data és un moment terrible per a mi, ho serà sempre, ho sé, m’esgarrapa el cor, saber que mai més el tornaré a veure. És tan cruel acceptar això per uns pares!!
Després de tots aquests anys de sentir la foscor, i l’alè de la desesperança, finalment, he après a conviure amb tot plegat, i alhora a comunicar-me amb ell i a estimar-lo d’una altra manera, diferent, especial, potser, fins i tot imprecisa, però nostre.

 

És un amor autèntic, pur, entranyable, és alguna cosa semblant a saber transformar el dolor de l’absència, en amor incondicional.
L’estimo és igual que no el pugui veure, no el pugui tocar, no el pugui sentir.

 

De fet moltes vegades penso, tampoc puc tocar l’amor, la tristesa o les ones de ràdio i de ben segur que i són.
Però, hi ha dies de baixada, cada cop menys, però hi ha dies com avui, de melangia d’enyorança, i a vegades tot plegat es tenyeix quasi sense voler de records que m’envaeixen de tristesa, i a vegades de ràbia, molta ràbia, per injust, per antinatural, fins i tot em visita la gelosia en veure que les altres persones tenen allò, que jo no podré tenir mai més.

 

És en aquells moments quan es manifesta la part meva més instintiva, animal salvatge i alhora humana.
Però tret d’aquests dies puntuals, gràcies a l’estudi i a la teràpia, la meva vida transcorre amb força normalitat, he fet el camí del Dol amb constància i perseverança, ha estat molt dolorós, he caminat molt i molt lluny, per arribar fins aquí, però ara, agraeixo viure aquesta nova etapa de la meva vida amb serenor i pau.

 

M’adono que ja no sento aquell dolor tan coent, i tampoc em torturo pensant que faria?, que em diria?, tot el que es perd!!, etc.. Tampoc em cal saber on és?, com és? Que hi ha?
Tot això forma part del passat, aquella bateria de preguntes que fa uns anys m’entestava dia, darrere, dia, en saber. Són preguntes naturals, i normals durant els primers anys de Dol.
Sento profundament potser d’una manera que no ser explicar, que d’alguna forma hi ha una transcendència, una essència, del més enllà, que som alguna cosa més que el nostre cos.
El Doctor Santandreu ho resumeix molt bé en el seu llibre i diu alguna cosa semblant: ” Pertanyem a una cosa tan incommensurable que no la podem entendre. I jo prefereixo pertànyer a una cosa tan immensa i important que a una cosa mínima”.
Penso de tot cor, sobretot després d’haver llegit a moltíssims autors majoritàriament estudiosos de la medicina, especialitzats en la mort, que afirmen, que la mort no existeix, i vull creure que així és, que allà on és en Jordi, s’hi està bé, sigui on sigui, ell, està molt millor que tots nosaltres, que ha fet un camí evolutiu de transformació, que jo no puc comprendre, però, que, no vol dir que no sigui possible.
Vull creure que som alguna cosa més que matèria, de fet, necessito creure-m’ho, per la meva salut mental, és impossible que la nostra essència, ànima o consciència sigui només el resultat d’uns processos bioquímics.
Tot plegat, sento com una mossegada a la meva vida que ha desenllaçat en un creixement intern extraordinari, la seva mort, la mort del meu fill, ha transformat la meva existència, el meu procés vital i la consciència de la meva pròpia mort, de la meva pròpia fragilitat, acceptada i viscuda amb presència i que conclou en la meva singular transformació personal.
Jordi, amor meu, gràcies per tot el que em fas sentir. Sóc immensament feliç quan tinc la certesa de la teva presencia, quan sento el frec de la teva ànima, la tendresa i l’amor, és aleshores quan una onada de comprensió embolcalla el meu ser i una rialla de complicitat, aflora en mi.
T’estimo eternament, fins aviat Jordi!!

 

 

La mama.

 

 

Author Info

Anna

Comments ( 8 )

  • Roser

    Anna, ets una gran persona! El Ferri segur que esta súper orgullós de l’aprenentatge i transformació que has fet! Un escrit preciós!

  • Júlia

    Molts ànims Anna!! Allà on sigui el Jordi segur que estarà orgullós del procés que heu patit i de ben segur que està amb vosaltres!

  • Quan mort un ésser estimat perdem moltes coses, moltíssimes, però guanyem un àngel que ens acompanya i vetlla per nosaltres per sempre més. Esteu-ne segurs. Jo també fa 3 anys que tinc un nou àngel q em guarda 😉

  • Maria Fernanda

    Precios el teu escrit Anna, amb la serenor del temps has arrivat a una pau, que et permet gaudir d,aquesta absencia tan dolorosa.
    En la nostre familia estem passant per aquet trangol, fa 10 mesos que el Dani el fill petit de la meva germana, ens va deixar, 34 anys la flor de la vida, veig a la meva germana com intenta sobreviure sense ell, dur molt dur. Li aconsellare que llegeigi a quet maravellos escrit, l,ajudara amb el seu dol.

    • Hola Maria Fernanda,
      Primer de tot moltes gràcies per les teves paraules.
      En el teu escrit em comentes que la teva germana està en procés de Dol per la mort del seu fill. És un cas molt semblant, el meu fill tenia (29 anys) crec que potser l’hi aniria bé, llegir l’apartat de la meva pàgina web on parlo del Dol, i altres articles dels primers mesos del Dol.
      Et deixo el link http://dolpenedes.cat/dol-penedes. per si ho consideres oportú.
      Si necessites acompanyament privat d’un terapeuta de Dol, no dubtis en posar-te en contacte amb mi, per email, wapssap, o telèfon, ho trobaràs tot a la meva pagina principal. http://dolpenedes.cat/
      Una abraçada plena de llum per a tots vosaltres.

  • Olga

    Anna ets una alenada d’aire fresc. Avui he obert el correo i no se com, o si, he vist el teu escrit. No he pogut resistir- me i m’he trobat escrvint un comaentari.
    Realment la vida ens ofereig regals constantment, o els obres, o….., estic encantada d’aver-t’he conegut.

  • Pilar

    Hola Anna. Quan he llegit el teu escrit, el meu cor ha rebut una sotragada molt forta. Estic “vivint” si es pot considerar viure, la perdua del meu fill. Per casualitats de la vida, també es diu Jordi i ens va deixar el Gener d’aquest any 2.017
    Jo sabia que era molt dificil d’acceptar la mort d’un fill. Vaig perdre un germà als 44 anys i el dol de la meva mare va ser serè, però molt dur.
    Ara em toca a mi i moltes vegades no sé si ho podré resistir.
    Ell m’ha fet madurar i a pesar de que em faig moltes preguntes . . . estic segura que va venir al món per fer-nos millors. L’anyoro molt. Tinc la gran sort que ens va regalar tres angelets: la seva dona i els seus dos fills. Per ells i per la resta de família, tiraré endavant. El sento molt viu dintre meu i sé que mai deixaré d’estimar-lo.
    Jordi. Fins que arribi el moment de retrobar-nos. La mama.

    • Hola Pilar,
      Gràcies pels teus comentaris sobre el meu escrit, només pots saber el que és la mort d’un fill si ho has viscut en pròpia pell, fet jo crec que morim amb ells i amb el temps reneix un altre persona. Es ven segur que està en tu i estic totalment d’acord amb tot el que expliques, però l’enyorança és mol dura.
      Tu tens la sort de tenir angelets, en canvi jo, no tinc aquesta sort, tenia parella però encarà no una família, de fet tenia 29 anys. El meu fill va néixer un 9 de gener i va morir un 9 de juliol, et convido a llegir l’escrit que vaig fer ahir que feia 4 anys de la seva mort.
      Una abraçada plena de llum i pel que et calgui compte amb mi.

Escriu un comentari

USO DE COOKIES

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia como usuario. Si estáis de acuerdo en seguir navegando clica CERRAR.


Política de cookies de DOL PENEDÈS

MÁS INFORMACIÓN

CERRAR