Espai de dol

ESCOLTA’M

ESCOLTA’M

 

Tot requereix temps, donació de temps,  i avui hi ha una mancança molt real d’aquest bé tant preuat i escàs. Hem expulsat la lentitud de les nostres vides i no tenim temps per fer tertúlies. La conversa s’ha banalitzat. Hi ha la temença d’enfrontar-se amb una comunicació profunda i autèntica, on pot haver la possibilitat que es manifestin els sentiments i les emocions, amb tot el seu pes real i específic. Per tant, tot es queda en converses superficials, escoltes quotidianes sense cap finalitat ni contingut.

 

Molts dies, escolto tragèdies personals de persones destrossades pel dolor, vides trencades, que pateixen la soledat i el dolor més terrible. Vides que necessiten ser molt escoltades !!. D’altres, potser només necessiten un  temps de consol, de sentir-se legitimats, escoltats, res més. Tant se val !! per a mi, necessiten expressar les emocions, els entrebancs, els conflictes, el dolor, la tristesa, la por o la ràbia, tant és !!, el que necessiten és parlar!! I és un honor que hagin decidit compartir-ho amb mi.

 

La realitat, és que la majoria de nosaltres necessitem ser escoltats, recolzats i validats. Molt probablement només demanem una persona amb temps, una oïda amable i atenta que estigui una estoneta per nosaltres escoltant, els nostres neguits i adversitats.

 

L’escolta, com tantes, altres coses a la vida, necessita ser cuinada a foc lent, amb calma i serenor. Quan algú ens ofereix el seu temps en escoltar-nos, disminueix la impaciència, l’angunia i ens sentim acollits i estimats. 

 

L’escolta d’un altre ésser humà, és un regal, un present que ens ofereixen, però alhora és estar disposat a reviure les emocions, els pensaments, els sentiments, i el que es manifesti des del més profund del seu ser!!,. Compartir-ho i sentir-ho és per si sol, terapèutic. 

 

El fonament  és el respecte profund per l’altre,  estar totalment presents i atents en l’escolta, això vol dir; silenciar els nostres propis judicis i interpretacions del que escoltem. Vol dir escoltar a l’altra persona de veritat, sense pressa, des del cor, des de l’empatia. 

 

Però a vegades, no ni ha prou amb  les paraules, no són suficients per explicar tot el viscut. És aleshores quan el cos i les sensacions parlen i caldrà escoltar els silencis respectar-los, per transformar-los en sentiment.

Escoltar, amb una abraçada, amb una mirada, o simplement estant presents, al costat de l’altre, sense fer, ni dir res, simplement deixar ressonar una escolta des de l’ànima.

 

Sento que quan una persona comparteix el que sent i és escoltada, experimenta una sensació d’expansió interior, d’obertura del seu jo, de pau. Alhora creix la seva autoestima, i alleugereix el dolor. És un honor que ha decidit compartir, tot plegat un autèntic acte d’amor!!

 

 

Si et cal ser escoltat, compartirem el temps, amb calma i serenor. Fins aviat!!

 

 

 

 

 

 

Author Info

Anna

Encara no hi ha comentaris

Escriu un comentari

USO DE COOKIES

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia como usuario. Si estáis de acuerdo en seguir navegando clica CERRAR.


Política de cookies de DOL PENEDÈS

MÁS INFORMACIÓN

CERRAR