Mai saps si el que tens avui serà el que enyoraràs demà

Mai saps si el que tens avui serà el que enyoraràs demà

Si voleu llegir-ho, aquesta setmana el 3 de vuit m’ha fet una entrevista.

De mica en mica, anirem consolidant el Dol com un estat, on cal respectar el temps de les persones i acceptar que poden estar tristes i que tenen tot el dret a estar-ho tot el temps que ho necessitin.

 

UNA ESTRELLA BRILLA EN EL TEU COR

UNA ESTRELLA BRILLA EN EL TEU COR

Com cada any arriba Nadal, i els carrers s’engalanen esplendorosos i les cases s’omplen d’espurnes de llum; els bons desitjos ens arriben per tot arreu. Tot plegat són dies què brollen els sentiments més dolços  i entranyables que embolcallen petits i grans.

 

Però malauradament,  no és així per a tothom. Per algunes famílies aquest no serà un bon Nadal. Potser serà el primer, o potser ja fa anys, que no són unes bones festes.

Són dies difícils de viure, s’accentua la nostàlgia i s’enyoren aquells temps viscuts. El nostre cor està trasbalsat i ens acompanya el sentiment de tristesa.

 

Els absents s’enyoren cada dia, però per Nadal tot és més evident. No hi som tots. Persones estimades, que van compartir les nostres vides no hi són.

 

Quan les nostres vides travessen moments difícils, necessitem consol i esperança, repòs i temps. No podem accelerar per tal d’estar millor, cal serenitat per transitar el camí i acceptar que les persones a vegades vivim en temps collita i altres, en temps de sembra.

 

El dol és únic per a cada ésser humà, de la mateixa manera que ho és, la forma en què ho expressem. Per això, tots tenim dret a estar tristos, i a plorar, si així ho sentim. L’expressió de la tristesa o l’emoció no ens fa més dèbils, sinó més humans. Les llàgrimes contenen aquells petons que no podem donar, és tan bonic que despulla l’acte de plorar de qualsevol connotació negativa.

 

Però a vegades hi ha la falsa impressió que si no expressem el que sentim, si no en parlem, del dolor que ens arriba al cor, serà més fàcil, com si no hi fos, i, en canvi, si en parlem, pensem que potser podem ferir o incomodar a alguna persona.  Compartir el dolor és sanador i parlar-ne ens ajuda.

Fer veure que ningú hi pensa no és la solució, perquè no és veritat. No alcem murs de silenci que no beneficien a ningú; respectar i respectar-se, expressar allò que sentim dins nostre, les nostres emocions, és beneficiós per a tothom i facilita molt el Dol.

 

Posem, doncs, paraules a les nostres emocions. La vida s’expressa a traves nostre, en cadascuna de  les nostres experiències.

 

Segurament no serà el millor Nadal,  però serà el que tu hagis escollit  per honrar  la teva persona estimada. Ara hi ha una estrella que brilla en el teu cor. Busca dins d’ell, quina és per a tu la millor manera d’homenatjar qui avui no és a taula, per tal que la seva llum il.lumini i nodreixi l’arbre de la teva vida.

 

Bon Nadal !

 

Com et sents?

Com et sents?

Ahir a les 7 de la tarda vàrem fer la Xerrada Com ets sents? Va ser una vetllada especial, de fet, totes les trobades acaben sent úniques i irrepetibles.

Ahir no va ser una excepció, varem transcórrer per camins plens de paisatges per reflexionar i descobrir, moments únics i plens d’emocions amb ganes de compartir-los.

Dins meu, sento un agraïment profund per tot allò que m’aporten totes les  persones i situacions que formen part del meu camí. Moltes gràcies.

 

DESPLEGANT LES ALES, LA RESILIÈNCIA

DESPLEGANT LES ALES, LA RESILIÈNCIA

Com podem superar una adversitat? una pèrdua? Com podem afrontar la mort d’un ésser estimat, una malaltia complicada, problemes seriosos de relació de parella o soledat, etc. Com renéixer i tornar a començar després d’una situació difícil o traumàtica?

 

Malauradament, no podem canviar la realitat que ens toca viure, però el que si podem és observar de quina manera ho vivim, la forma d’encaixar-ho, en definitiva, la nostra actitud davant l’adversitat. El dolor, no el podem evitar, és inevitable i fins i tot és necessari per anar drenant la ferida,  però en canvi, el sofriment és una elecció.

 

Al llarg de les nostres vides, anem vivint moments difícils, que deixen petites o grans cicatrius al nostre cor. Són situacions que, per molt doloroses que siguin, hem d’anar deixant anar i  posen a prova la nostra capacitat d’adaptació i recuperació. Però hi ha un altre factor que juga un paper certament molt important en aquest procés. La resiliència.

 

La resiliència és la capacitat de sobreposar-se a situacions límit, adverses o traumàtiques, i saber transformar-les en un aprenentatge de vida. No és una qualitat innata, no obstant això,  la podem desenvolupar tots sense excepció, és una capacitat que ens convida a gestionar adequadament la conducta dels nostres pensaments i emocions. Donar el millor de nosaltres mateixos en les situacions més complicades, ens permet desenvolupar aquesta habilitat tant  necessària per afrontar els reptes que la vida ens presenta .

 

Quan vivim una  experiència dolorosa, sentim tot  el dolor que suposa estar  enmig de la tempesta, ser  resilient no vol dir no tenir ferides, la resiliència no és l’absència de dolor, no es tracta d’evitar o obviar la dificultat, sinó que implica enfrontar-la amb valor, ser capaços d’acceptar el dolor, abraçar la incertesa, començar a cultivar l’acceptació i comprendre que no hi ha respostes per a tot.

 

Si acceptes el que t’ ha tocat viure, si acceptes la realitat amb tota la seva crueltat, emergirà  l’autèntic ser que ets i s’obrirà la possibilitat d’una transformació personal. Potser el dolor et mostrarà aspectes de tu mateix  que possiblement desconexes lliçons amagades, que tenen a veure amb la teva força, amb la força i l’esperança de la vida. Potser és una invitació de l’anima per evolucionar i fer-te desplegar les ales.

 

BARCELONA, ESTIU 2017

BARCELONA, ESTIU 2017

(Article dedicat a  tots els familiars de les víctimes de Barcelona i molt especialment dedicat als familiars del Pau Perez.)

 

AQUEST ESTIU, ha estat trist. La meva estimada ciutat Barcelona, ha estat agredida brutalment. La por, i la mort sobtada ens ha tornat a recordar la fragilitat de la vida, i la imprevisibilitat de la mort.

 

Aquells dies, els pensaments se m’amuntegaven quan pensava en totes les vides destrossades pel dolor; m’esgarrifava pensar en el que sentien les famílies que havien sofert la pèrdua d’una persona estimada; sobretot els pares que havien perdut un/a fill/a. M’unia a ells malauradament, la connexió del dolor profund i conegut.

 

Vaig pensar-hi molt i el record em  va portar als meus primers dies de dol, terribles, d’una tristesa i un buit intens i fosc. Una de les experiències més doloroses que et pot presentar la vida, és la mort  inconcebible d’un fill.

 

Es pot viure com una mutilació, o com l’experiència més propera a la pròpia mort, ja que en morir el fill, una part teva també  mor . Una pèrdua d’aquesta magnitud altera el cicle natural de la vida, envaeix, esquinça i rebrega tota l’existència, marca un abans i un després.

 

Crec que la mort d’un fill no se supera, ni s’accepta mai. És una condició existencial que lamentablement ens ha tocat viure i que ens acompanyarà tots els dies de les nostres vides amb un dolor ocil.lant. La medicina, medicalitza aquest estat de dolor; al meu entendre, encarà ho confon més. La tristesa és el procés natural, la manera que té la naturalesa de protegir-nos quan el cor queda trencat en mil bocins.

 

Però a vegades les emocions  semblen tèrboles, s’acumulen i  resulten difícils d’explicar. Les diferències d’afrontament del dolor, de viure-ho  i d’expressar-ho entre homes i dones pot ser radicalment diferents. Hi ha moltes maneres de pensar i transitar pel procés de dol, i totes són vàlides. Cadascú ho fa de la millor manera possible.

 

En qualsevol cas, el dolor no expressat pot conduir a un difícil camí; compartir, parlar, serà de gran importància en aquest temps tant delicat i íntim que necessita comprensió, respecte, adaptació i acceptació, que no vol dir pas, estar-hi d’acord.

 

Aprendre a viure amb l’absència, donar un nou sentit a la vida, i amb el temps i molt d’amor, renéixer de nou.

 

Escolta el silenci del teu cor, en ell  hi ha  un espai de tendresa i amor incondicional on honrar la seva memòria i el seu record. L’amor no s’acaba amb la mort, està dins teu.

 

Amb tot el meu respecte cap a tots els familiars de les víctimes de Barcelona i molt especialment dedicat a la Conxita.

 

 

 

 

 

EN HONOR AL MEU FILL JORDI

EN HONOR AL MEU FILL JORDI

Avui fa 4 anys que vas morir, i saps què? Doncs que tot els dies t’anyoro moltíssim, però no tots els dies, ho accepto amb dignitat.

 

Hi ha dies que em visita aquell monstre ferotge del dolor, i llavors, m’enfonso en l’enyorança, la tristesa, la por, elles s’apoderen de mi i em cal tornar a recompondre tots els trossets i les engrunes, per seguir caminant.

 

És llavors quan em cal repetir-me, una vegada i una altra que haig d’acceptar les diferents emocions. Que hi ha dies clars i dies foscos i  formen part de la vida, la cara i la creu de la mateixa moneda, aixecar-me i tornar a començar de nou.

 

Vull seguir trobant-te a faltar, Jordi, vull ser conscient que  només pot enyorar-te qui va tenir la immensa sort de conèixer-te  i estimar-te. Vull tenir sempre en el meu cor els records de la teva vida, aquí dins no moriràs mai, vull que m’acompanyis quan et necessiti amor meu.

L’altre dia em vaig trobar aquesta frase, i crec que reflecteix a la perfecció el que vull dir-te.

 

Qui va passar per la vida donant i deixant llum,

resplendeix en la nostra ànima  tota l’eternitat.

 

Sembla escrit per a tu !

 

T’estimo, t’estimem.

La mama i el papa.