Espai de dol

BARCELONA, ESTIU 2017

BARCELONA, ESTIU 2017

(Article dedicat a  tots els familiars de les víctimes de Barcelona i molt especialment dedicat als familiars del Pau Perez.)

 

AQUEST ESTIU, ha estat trist. La meva estimada ciutat Barcelona, ha estat agredida brutalment. La por, i la mort sobtada ens ha tornat a recordar la fragilitat de la vida, i la imprevisibilitat de la mort.

 

Aquells dies, els pensaments se m’amuntegaven quan pensava en totes les vides destrossades pel dolor; m’esgarrifava pensar en el que sentien les famílies que havien sofert la pèrdua d’una persona estimada; sobretot els pares que havien perdut un/a fill/a. M’unia a ells malauradament, la connexió del dolor profund i conegut.

 

Vaig pensar-hi molt i el record em  va portar als meus primers dies de dol, terribles, d’una tristesa i un buit intens i fosc. Una de les experiències més doloroses que et pot presentar la vida, és la mort  inconcebible d’un fill.

 

Es pot viure com una mutilació, o com l’experiència més propera a la pròpia mort, ja que en morir el fill, una part teva també  mor . Una pèrdua d’aquesta magnitud altera el cicle natural de la vida, envaeix, esquinça i rebrega tota l’existència, marca un abans i un després.

 

Crec que la mort d’un fill no se supera, ni s’accepta mai. És una condició existencial que lamentablement ens ha tocat viure i que ens acompanyarà tots els dies de les nostres vides amb un dolor ocil.lant. La medicina, medicalitza aquest estat de dolor; al meu entendre, encarà ho confon més. La tristesa és el procés natural, la manera que té la naturalesa de protegir-nos quan el cor queda trencat en mil bocins.

 

Però a vegades les emocions  semblen tèrboles, s’acumulen i  resulten difícils d’explicar. Les diferències d’afrontament del dolor, de viure-ho  i d’expressar-ho entre homes i dones pot ser radicalment diferents. Hi ha moltes maneres de pensar i transitar pel procés de dol, i totes són vàlides. Cadascú ho fa de la millor manera possible.

 

En qualsevol cas, el dolor no expressat pot conduir a un difícil camí; compartir, parlar, serà de gran importància en aquest temps tant delicat i íntim que necessita comprensió, respecte, adaptació i acceptació, que no vol dir pas, estar-hi d’acord.

 

Aprendre a viure amb l’absència, donar un nou sentit a la vida, i amb el temps i molt d’amor, renéixer de nou.

 

Escolta el silenci del teu cor, en ell  hi ha  un espai de tendresa i amor incondicional on honrar la seva memòria i el seu record. L’amor no s’acaba amb la mort, està dins teu.

 

Amb tot el meu respecte cap a tots els familiars de les víctimes de Barcelona i molt especialment dedicat a la Conxita.

 

 

 

 

 

Author Info

Anna

Encara no hi ha comentaris

Escriu un comentari

USO DE COOKIES

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia como usuario. Si estáis de acuerdo en seguir navegando clica CERRAR.


Política de cookies de DOL PENEDÈS

MÁS INFORMACIÓN

CERRAR