Us esperem !
Diuen els experts que tots tenim un diàleg intern amb nosaltres mateixos, una veu ambivalent, habitual i constant que interpreta la nostra particular visió del món. Les persones que tenen més consciència d’aquest diàleg intern estableixen una relació més saludable, de més comoditat i entesa amb la seva veu interior. Aquesta adaptació és la font del seu benestar emocional i psicològic.
Charles Fernyhough, psicòleg de la universitat de Durham (Regne Unit), explica que el nostre diàleg intern genera gairebé 4.000 paraules per minut. Està ubicat al còrtex prefrontal del cervell i és l’organitzador dels pensaments, un continu monologuista de consideracions i d’interpretacions que determina el nostre món i la nostra manera de ser. Gran part d’aquest diàleg intern són pautes que hem anat forjant amb els anys, hàbits que hem assumit com a propis; costums de persones properes, d’experiències passades, de creences socials, etc.
A vegades podem sentir malestar, motivat per altres persones. La nostra atenció es focalitza en la inquietud provocada i, com un disc ratllat, la nostra veu interna ens oferirà múltiples lectures i arguments, segons el nostre criteri. Altres vegades, el nostre particular “Pepito Grillo” alimentarà un diàleg intern crític i sancionador sobre nosaltres mateixos o alimentarà un despropòsit de pensaments que ens impediran viure en plenitud. El cas és que no té per què ser cert tot allò que pensem, ni estar en possessió de la veritat absoluta. Considerem, doncs, l’opció de qüestionar la nostra veu, de posar-la en dubte.
Al capdavall, l’elecció de com et sents és teva. “Et sents de la mateixa manera com penses”, no pas del que facin o deixin de fer els altres, sinó del que penses tu! Davant de qualsevol qüestió a la vida, per greu que sigui, la teva actitud serà fonamental i aquesta dependrà dels teus pensaments, és a dir, de la teva veu interna. Contrasta si està sent objectiva i realista, o bé ets víctima d’un boicot per desestabilitzar-te.
En conclusió, compte amb tots aquests diàlegs interns de rum-rum constants i negatius. Ens afebleixen múltiples estructures neuronals i són tan poderoses que poden desencadenar factors de risc, desequilibris i complicacions importants de salut. Si aquests pensaments es converteixen en estats d’alerta permanents i habituals, acabarà modificant el nostre comportament, determinarà el nostre caràcter i tindrà un impacte cabdal en la nostra vida.
Escolta què penses, no utilitzis sempre el pilot automàtic. Practica el silenci, observa els teus pensaments com a núvols passar, sense jutjar-los. De què parlen? Si et fas conscient d’ells, serà el principi d’una gran amistat i hauràs trobat una de les claus per nodrir el teu equilibri i el teu benestar personal.
“La Vida”
La Vida et decep fins que deixes de viure d’il·lusions i veus la realitat.
La Vida destrueix tot allò superflu, fins que únicament queda allò important.
La Vida et porta persones problemàtiques perquè deixis de mirar fora i comencis a mirar dins teu
La Vida et deixa caure una vegada i una altra, fins que decideixis aprendre la lliçó.
La Vida et prendrà el que tens, fins que deixis de queixar-te i comencis a agrair.
La vida et treu del camí i et presenta cruïlles, fins que deixes de voler controlar-ho tot i aprens a fluir amb ella.
La vida t’escurça el temps perquè t’afanyis a aprendre a viure.
La vida no et dóna allò que vols, sinó allò que necessites per evolucionar.
La vida t’allunya de les persones que estimes fins que comprens que no som aquest cos sinó l’ànima que la conté.
La vida et fa mal, et fereix, et turmenta, fins que deixis anar i agraeixes respirar
La vida se’n riu de tu, una vegada i una altra, fins que deixes de prendre-te-la tan seriosament.
La vida et fa fallida, et poda, et decep… fins que només l’AMOR romangui en tu”.
… /… Bert Hellinger…
La vida és comprendre que mai superarem la teva mort, només hem après a viure sense tu físicament. La vida és entendre que som una família, amb una gran historia d’amor. La vida és percebre’t clarament en el nostre dia a dia, i acotxar-te en els meu pensaments. La vida està feta de records, d’instants màgics que m’omplen de vida haver-los viscut amb tu. Com aquell nou de gener de 1984, en el que vas arribar al món.
Per molts anys amor meu! Avui fa 39 anys que vas néixer!!
T’estimem eternament, fins a la lluna anar i tornar.
Cristina, Manel i Anna