1. ORIGEN I TRADICIÓ DE TOT SANTS.

Tenen la mateixa arrel Halloween i Tot Sants?

ESamain (Que significa, final de l’estiu) acomiadaven el déu sol, l’època de llum. S’hi celebrava el final de les collites i la renovació de la terra. Amb la caiguda de les fulles i el solstici de tardor, donaven la benvinguda a l’època de foscor i la nit, on se celebrava el Samain en veneració als esperits i els seus difunts, escurçant la relació entre el món del vius i els morts, que es creia que tornaven a visitar els seus familiars. Més endavant, s’incorpora aquesta festa pagana al cristianisme, que és

Perquè es mengen castanyes?

Segons la llegenda, els campaners de les esglésies tocaven a morts durant tota la nit, per anunciar als fidels el moment de resar el rosari per les ànimes dels difunts. Havien de fer torns i feia fred, la gent es reunia amb ells acompanyant-los i …

2. COM HO VIUEN EN ALTRES PAISSOS?

A Mèxic, celebren la Catrina, a la qual li rendeixen homenatge. La creença popular és que les ànimes dels difunts tornen aquell dia per visitar les seves famílies, i té per objectiu recordar-nos que: Sigui quin sigui el nostre estatus social en qualsevol moment podem morir…

  • Com ho viuen a altres països i en altres llocs d’ Espanya? 
  • A Cadis hi celebren el Tosantos. Al nord d’Espanya Canàries i Portugal i Galicia,celebren el Magosto que vol dir: (Coure i menjar castanyes)

 

3. LA MORT UN TABÚ.

En general neguem la mort, perquè estem acostumats a que tot té solució, resposta, reclamació a les nostres vides. Volem seguretat, certeses, i morir, és la gran incertesa, un perill que no podem controlar, que desconeixem i que no té pòlissa de garantia. Ho associem al fracàs, a perdre, la mort ens espanta ens incomoda, ens provoca pena i por, i és aquesta mateixa por, la que ens limita i ens porta a viure evitant-la, esquivant-la. Ens quedem sense referents a seguir, i per tant

4. COM ENS PODEM PREPARAR PER LA MORT?

Com ens podem preparar per a la mort? 

 Posant consciència que la mort existeix per a tots nosaltres i que tenim un temps limitat de vida. Morirem igual que hem viscut, cal doncs preguntar-nos: Com estem vivint?

Què ens fa por exactament de la mort? El patiment? Potser no saber de quina manera serà? En el nostre últim alè, estarem satisfets de com hem viscut?

Com acompanyar persones en dol?

Acompanyem amb el compàs de la vida, amb quietud i calma, sense voler córrer, on és essencial el consol i el permís per sentir, posant paraules al dolor, compartir els  sentiments, sostenint les emocions i les llàgrimes que sorgeixin.  És un temps per a la feblesa, per a la tristesa profunda, però sobretot un temps per escoltar a l’altre sense interrupcions, sense judicis ni exemples propis.

Malgrat tota l’estimació i els esforços per pretendre que una persona en dol deixi de sentir dolor, no ho aconseguirem, fracassarem, atès que, és precisament

Que puc esperar si estic en dol?

Quan ens trobem en aquests moments delicats de la vida, tot és més feixuc, fins i tot les petites rutines diàries semblen un pesada carrega. Cal doncs concedir-nos el permís de

No confonguem dol amb depressió.

És cert que totes dues  provoquen una important aturada vital i fins i tot, en alguns casos, el dol es pot arribar a complicar amb els anys  i pot generar una depressió, però en general, el dol no és cap malaltia! La similitud doncs, acaba aquí. El dol centra el seu dolor i pena en la pròpia pèrdua, però

 5. CREMACIÓ O ENTERRAMENT EN SEPULTURA?

És el mateix Cremació que Incineració?

Cal diferenciar entre cremació i incineració, en moltes ocasions podem pensar que parlem del mateix, i no són sinònims. Quan parlem de cremació ens referim a la incineració del cos humà que mitjançant combustió es redueix a cendres, en canvi quan parlem d’incineració ens referim a la crema

6. CENDRES EN PERFECTE GERMANOR AMB LA NATURA

Quan parlem de cremació ens referim a la incineració del cos humà que mitjançant combustió es redueix a cendres, en canvi quan parlem d’incineració ens referim a la crema…

  • Lliurar les cendres al mar, és legal? L’aquamació què és? Cementiris diferents.
  • Un a Sitges, ho sabies?

 

7. UNA SOCIETAT CONTRADICTÒRIA

Podem contemplar l’horror de la gerra, la mort i la devastació  en els mitjans de comunicació, o en series i pel·lícules violentes o de sang i fetge. Acceptem la mort en la ficció, de lluny, sense sentir-nos implicats, però en canvi quan la mort és de debò i ens toca de prop, creiem que és una gran injustícia que no ens havia de passar a nosaltres.

Hem anat perdent la saviesa que tenien generacions passades, on la mort era integrada a casa amb naturalitat. Família, veïns i coneguts, grans i petits, ho vivien amb gran respecte i reverencia, però com un fet habitual que formava part de les seves vides amb rituals i homenatges ven establerts. Actualment per fer-ho més fàcil, i no tenir tant acusada la percepció de la mort…

8. MORT GESTACIONAL, PERINATAL I NEONATAL

Independentment de l’edat gestacional, aquests pares i mares han de fer front a la mort del seu bebè, dir adéu, quan tot just aquell petit cor començava a bategar i acceptar la mort, on hi havia d’haver, il·lusió i vida.

Tot i afectar a centenars de famílies al nostre país, és un dels dols més tabú que existeixen en la nostra societat. Es calcula, que el 15% dels embrions moren durant el primer trimestre d’embaràs. Segons les dades de l’INE, a l’any 2020 la taxa de mortalitat perinatal va ser de 4,05 nadons per cada mil nascuts.

Per tot plegat, i per tal de crear consciència i visualització, han sorgit diferents iniciatives sol·licitant a tots els Ajuntaments de Catalunya i de la resta d’Espanya, el reconeixement públic d’aquests dols silenciats i desconeguts socialment, que pateixen com hem vist moltes famílies.

La proposta és habilitar un espai de sensibilització i memòria en tots els Cementiris Municipals de Catalunya. A l’Alt Penedès cada vegada són més els Ajuntaments que s’han adherit a aquesta iniciativa.

La idea és el reconeixement social en un espai físic, de record i confort, presidit per…

  •  Imatges web cedides per Montse Casanovas, el meu agraïment per la teva col·laboració. 
  • Textos d’ Anna Cuixeres -Dolpenedes- .

WhatsApp Parla amb mi